Són múltiples les facetes que podem destacar de la producció intel·lectual de Carles Salvador; com ara una important obra assagística i periodística, amb la publicació de nombrosos articles als més destacats diaris i setmanaris valencians, la major part d'ells sobre temes d'ensenyament, de llengua o de reflexions nacionalistes. Altrament podem destacar una discreta obra narrativa i teatral, amb la publicació de diverses narracions breus i un grapat d'obres teatrals, la major part d'elles aparegudes abans dels anys trenta. Però on destacarà fonamentalment serà en la important obra poètica que hi publicà i en la magnífica tasca gramatical que dugué a terme al llarg de la seua vida.

És aquest aspecte de gramàtic i de defensor de l'ensenyament del valencià, el que més està present encara hui entre nosaltres. No hem d'oblidar que, des de 1951 fins a 1978, la Gramàtica valenciana de Carles Salvador fou el text on milers de valencians i valencianes apregueren a llegir i escriure en valencià als cursos de llengua i literatura organitzats per Lo Rat Penat. Però tampoc hem d'oblidar el paper fonamental que tingué el mestre benassalenc en la fundació definitiva de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana el 1934, o en l'aprovació de les Normes ortogràfiques de Castelló el 1932, i sobretot en la seua difusió amb la publicació dels cursos d'ortografia i morfologia per correspondència al setmanari El Camí o de diversos opuscles gramaticals. De fet, gran part de la seua activitat cultural i literària s'ha d'entendre en funció de les necessitats de difusió de la llengua entre els diversos sectors del poble valencià, des de la seua obra periodística, a través de la qual donarà a conéixer els seus plantejaments valencianistes, com ara la defensa de la unitat de la llengua catalana, la seua tasca com a mestre, fent palés la necessitat d'ensenyar als xiquets i xiquetes valencians en la llengua pròpia, o l'etapa com a poeta avantguardista que no fou sinó l'intent de modernitzar la poesia valenciana. En aquest sentit hem de recordar que el 1930 afirmava que publicava els seus poemes «per exemplaritat propagandística, d'acció. Sóc un polític de l'idioma».

Carles Salvador formà part d'aquell primer estol de valencians que podem considerar com a «polítics de l'idioma», entre els quals podem també ressenyar Enric Valor, Manuel Sanchis Guarner, Enric Soler i Godes, Nicolau Primitiu o Adolf Pizcueta, entre molts altres, conscients com eren que la defensa de la llengua era el pas indispensable i previ al recobrament de la personalitat valenciana i a la construcció d'una societat més lliure.

(Josep Daniel Climent: "Memòria de Carles Salvador", Levante-emv, 1 de juliol de 2005)

* * *

Dos eren els pilars bàsics de la ideologia de Carles Salvador: el liberalisme i el nacionalisme. Al llarg dels articles i declaracions públiques se'ns apareix com un convençut defensor d'un liberalisme demòcrata-cristià i alhora com un nacionalista d'inquebrantable convicció. Unes conviccions que el conduïren a una pregona defensa del sistema republicà.

Tant des de Benassal com des de València exercí una incansable activitat cívico-política en defensa dels drets nacionals a tots els àmbits. Dins el camp més estrictament cívic i cultural és obligat recordar la creació absolutament personal de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, l'opuscle explicatiu de la qual va publicar l'any 1921, mentre que l'Oficina d'Acció començava a funcionar el 1923, precisament quan la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera tallà en sec les expectatives creades. Una altra activitat que mereix ser destacada com a decisiva fou l'acomplerta com a president de la Secció de Literatura i Filologia, de Lo Rat-Penat, des de la qual organitzà a partir de 1949 (als treballadors de Levante) i 1950 (a tots els interessats) els cursos de llengua orals i per correspondència, d'importància cabdal per a la consolidació de la normativa aprovada a l'Acord de Castelló de la Plana de l'any 1932 i per a l'alfabetització en la llengua pròpia dels valencians en els anys de la Postguerra. Precisament des de 1951 fins a entrada la dècada dels anys setanta (el 1976 van se apartats els professors "catalanistes", que fundaren aquest any mateix els Cursos Carles Salvador) aquests cursos de Lo Rat-Penat utilitzaren com a llibre de text la seua obra Lliçons de Gramàtica Valenciana amb exercicis pràctics, revisada i ampliada pels seus col·laboradors Vicent Ferrís, Francesc Ferrer i Pastor i Enric Valor en la tercera edició (1955) i quarta (1966), esdevinguda definitiva.
Del seu activisme polític només cal recordar que, malgrat els vint-i-tres anys viscuts a les comarques, allunyat de València, centre neuràlgic del valencianisme polític, Carles Salvador mai no va deixar de militar en els partits i organitzacions nacionalistes des de la primerenca Joventut Valencianista fins a l'Agrupació Valencianista Republicana, nascuda l'any 1930.

(Vicent Simbor: "Introducció" a l'Antologia poètica. València: Consell Valencià de Cultura - Els Quatre Vents, 1993)