Autors i Autores

Carles Salvador
1893-1955

Carles Salvador en obtenir el títol de mestre, el juliol de 1911. Poc després de fer els divuit anys rebia el títol de Mestre Superior.
La família Salvador al complet (1930). D'esquerra a dreta i de dalt a baix hi ha Carles Salvador, Sofia Monferrer, els fills Sofia Salvador i Carles Salvador, i els pares Maria Gimeno i Ramon Salvador.
Carles Salvador al seu despatx de casa, l'any 1954.
Recitació a les noces d'argent de la "Rondalla València" de Benimaclet, el 4 de març de 1951.

Biografia

Carles Salvador i Gimeno neix a València el dia 20 de gener de 1893.

El pare, Ramon Salvador i Orenga, provenia d'una família de fusters de Vistabella, a L'Alcalatén, que s'estableix a València i continua amb l'ofici familiar. Tot i que Carles, el quart de cinc fills, també semblava destinat a realitzar aquesta feina, la fractura d'un colze que mai recupera completament, fa que s'incorpori a l'Escola Normal de València i que acabi preparant la carrera de mestre. A aquesta vessant intel·lectual, cal sumar-hi la causa nacionalista, que l'autor defensa activament a partir de l'any 1907, quan se celebra l'Assemblea Regionalista Valenciana. L'any 1911, amb divuit anys i ja amb el títol de mestre, ocupa una plaça com a interí a Aielo de Malferit (La Vall d'Albaida). Hi està fins al 1915, any en què guanya les oposicions i el 1916 obté el càrrec de mestre de Benassal, a l'Alt Maestrat, on exercirà fins l'any 1934. Aquest any és traslladat a Benimaclet, on resideix fins a la seva mort.

Els més de vint anys que Carles Salvador passa a Benassal creen un vincle inesborrable entre la localitat i l'autor. Així, durant aquests anys contrau matrimoni amb Sofia Monferrer i Beltran i té dos fills, Carles i Sofia. D'altra banda, desenvolupa una important tasca com a defensor dels drets nacionals tant a nivell cívic, com polític i cultural. Crea l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana i en publica l'opuscle explicatiu l'any 1921.

L'important paper que Carles Salvador desenvolupa com a activista cultural valencianista queda palès en els nombrosos i, en casos, rellevants càrrecs que ocupa. Així, és director de número i president de la Secció de Llengua i Literatura del Centre de Cultura Valenciana, president de la Secció de Literatura i Filologia de Lo Rat-Penat, professor de la Càtedra de Valencià de l'Institut d'Idiomes de la Universitat de València, col·laborador de l'Institut d'Estudis Catalans i membre de la Comissió Patrocinadora per a l'edició del Diccionari Català-Valencià-Balear, d'Alcover-Moll.

A nivell literari, la seva obra, extensa, ocupa els terrenys de la poesia –el camp on més reïx–, la narrativa i l'assaig i el teatre. De la primera etapa poètica de l'autor en destaquen les obres Plàstic (1923), Vermell en to major (1929), Rosa dels vents (1930) i El bes als llavis (1934). I dels títols apareguts després de la guerra són remarcables Nadal flor cordial (1943) i El fang i l'esperit, obra que obtingué el premi de la Diputació de València l'any 1951. L'any 2018, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en publica l'Obra poètica completa, a cura de Lluís Meseguer, fent accessible la poesia de Carles Salvador al lector actual. De l'obra en prosa cal destacar-ne títols de narrativa com La dragomana dels Déus (1920), L'artista de la Valltorta (1921), Elogi del xiprer (1928), Elogi del camp, Barbaflorida, professor (1930) o Elogi de la vagància (1937), així com els llibres d'assaig dedicats a Benassal: El Llibre de Rúbriques de Benassal i Les Festes de Benassal, apareguts els anys 1951 i 1952 respectivament.

Va ser creador, encara, d'un seguit de peces teatrals -potser menors dins de la seva completa faceta com a escriptor- com són La senda del amor (1919), Un negoci com un altre (1922), L'amor camí del cel (1928) o Amb el títul que vullgau (1929), publicades en diferents números de volums valencians com El Cuento del Dumenche, Nostre Teatro o Taula de Lletres Valencianes.

Una de les tasques més importants que realitza Carles Salvador és la que desenvolupa com a gramàtic i com a defensor i difusor de la llengua. En realitat, tota la seva creació sempre està al servei, a banda de la pulsió estrictament artística, de la militància lingüística i nacionalista. En aquest sentit, és autor d'obres importants a nivell lingüístic i educatiu com són el Vocabulari Ortogràfic Valencià. Precedit d'una Declaració i Normes Ortogràfiques, de 1933, l'Ortografia Valenciana i la Morfologia Valenciana, dels anys 1934 i 1935. L'any 1951 apareix la Gramàtica Valenciana, obra que publica per als alumnes dels cursos de Llengua i Literatura Valenciana de Lo Rat Penat.

Carles Salvador mor a València el dia 7 de juliol de 1955.