SOMNIS I ROSES

1

Ara que al cel esclata la clarícia
de les estreles múltiples de plata
que esporuguides mostren les dentetes
fetes de vidre encès; ara que els àngels
fan escampall de núvoles grisenques
i els bells fistons vermells porten a ròssec
vers l'horitzó blavenc de les muntanyes;
ara que els llums elèctrics se somriuen
amb claroretes mítiques
i la vesprada es tomba neguitosa
contra el fullam malèfic de les roses...
...Ara es carrega l'hora amb delectances
totes impures, caldes i propícies
a l'amorosa empresa,
puix que del cel devalla l'ansiosa,
tendra remor de besos.

(Dins d'El fang i l'esperit. València: Institució Alfons el Magnànim, 1952, p. 11)