Maria Lluïsa Solà i Llopis neix a Barcelona el 1918, en una ciutat culturalment activa però marcada per les convulsions històriques del segle XX. Des de ben jove mostra interès per la música i per les arts plàstiques: estudia al Conservatori Municipal de Música, on rep formació musical reglada, i també a l’Escola de la Llotja, centre de referència en arts gràfiques i belles arts. Aquesta base artística es completa amb els estudis a l’Escola de Bibliotecàries, una institució cabdal per a la formació de professionals de la lectura i de la gestió documental a Catalunya.

La seva carrera professional gira al voltant de la Biblioteca de Catalunya, on treballa durant bona part de la seva vida. L’experiència com a bibliotecària li permet conèixer de primera mà els hàbits lectors dels infants i joves, els llibres que desperten més interès i les necessitats d’una literatura amb un públic lector molt específic. Aquesta doble condició de lectora especialitzada i mediadora cultural es reflecteix en la seva posterior trajectòria com a escriptora.

Durant la dècada de 1960, inicia la col·laboració amb la revista Cavall Fort, publicació clau per a la consolidació d’una literatura infantil i juvenil catalana de qualitat. Solà hi aporta relats breus, històries properes i textos que connecten amb les vivències dels lectors adolescents. La revista li serveix com a plataforma i laboratori narratiu per explorar temes i estils que més tard desenvolupa en forma de novel·la.

El reconeixement literari li arriba l’any 1972 amb Anna, obra guardonada amb el XXII Premi Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies. El premi, concedit per l'editorial La Galera i la Fundació Enciclopèdia Catalana, suposa un pas decisiu per a la seva trajectòria: la novel·la es publica i aconsegueix una molt bona recepció entre els joves lectors, situant-la dins del panorama de referència de la literatura infantil i juvenil catalana. A partir d’aquest moment, Solà consolida la faceta d’autora amb una sèrie de títols que van configurant un univers propi.

Als anys vuitanta, publica diverses novel·les a Publicacions de l’Abadia de Montserrat dins la col·lecció “La Xarxa”, orientada a un públic juvenil. Destaquen, entre altres, Jo, més dues... fan cinc! (1981), que presenta històries de grup i d’amistat; Aventures d’en Tau (1982), amb un to més humorístic i d’aventura; Un estiu a Rocagrossa (1983), ambientada en el món rural i en l'època d'estiu, i Roda d’amics (1983), que gira al voltant de les dinàmiques internes que trobem als grups. El 1985, apareix Teresa i la seva colla, amb una estructura semblant i sempre fidel a un estil molt proper.

Els anys posteriors alterna la publicació entre l’editorial Cruïlla, amb obres com Adéu Serena, dins la col·lecció "El Vaixell de Vapor”, a la sèrie vermella, i les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, amb obres com Maraula blau-verd (1988), en la qual les aventures fan d’eix central. La col·lecció “El Vaixell de Vapor” li permet arribar a un públic més ampli i consolidar la seva presència dins de l’àmbit escolar. Finalment, ja als anys noranta, apareix Un fantasma anomenat... (1994), també a l'editorial Cruïlla, que esdevé la seva darrera aportació publicada. En aquesta, Solà utilitza la mort d’un jove poeta —ara convertit en fantasma— per parlar sobre la importància de la creativitat i els vincles a l’hora d’escriure llibres.

El conjunt de la seva obra mostra coherència i fidelitat a un públic específic. Solà opta per narracions reals, amb protagonistes infantils i juvenils que reflecteixen situacions del dia a dia: els estius a la muntanya, la convivència amb els amics o la descoberta d’un mateix i del que volem ser. La seva literatura es caracteritza per un estil planer, entenedor i sempre afectuós, que busca fer sentir als lectors que podien ser els protagonistes d'aquestes històries.

Mor a Barcelona el 5 d’abril de 1994, als setanta-cinc anys. El seu llegat perdura com a part del corpus de la literatura infantil i juvenil catalana, especialment la produïda entre les dècades de 1960 i 1990, i la seva figura és recordada com la d’una escriptora i bibliotecària que contribueix a consolidar el paper de la lectura en català per a les noves generacions.