Maria Lluïsa Solà i Llopis (Barcelona, 1918-1994). Bibliotecària i escriptora de literatura infantil i juvenil. 

La seva formació combina diverses disciplines com les arts i les lletres. Estudia al Conservatori Municipal de Música, a l’Escola de la Llotja i, més tard, a l’Escola de Bibliotecàries, fins a formar part de la Biblioteca de Catalunya. La vinculació amb el món de la literatura i de la difusió cultural marca profundament el futur de la seva trajectòria, no només en l’àmbit bibliotecari sinó també en el de l’escriptura.

A la dècada de 1960 comença a col·laborar a la revista Cavall Fort, on publica narracions adreçades a infants i joves. El seu estil és directe i explora temes quotidians per als joves: les aventures d'estiu, els primers reptes escolars o la importància i la dificultat de les colles d'amics. L'any 1972, amb la novel·la Anna, guanya el Premi Josep Maria Folch i Torres, situant-la com un dels referents per als infants i joves.

Al llarg dels anys vuitanta i noranta publica diferents obres, com ara Jo, més dues... fan cinc! (1981), Un estiu a Rocagrossa (1983), Adéu Serena (1987) o Un fantasma anomenat... (1994), que donen continuïtat a les línies temàtiques que havia encetat amb Anna. 

Solà i Llopis destaca per l'acostament de mons que durant la joventut són recognoscibles, amb aventures senzilles que amaguen conflictes propis d'aquesta etapa.

Va ser sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Pàgina elaborada per Álvaro Muñoz Hernández per a l'AELC.
Fotografia de portada: AELC.