Reeditat el 1979 (2a edició, revisada i actualitzada); 1981; 1983; 1984; 1985; 1987; 1989, 8a. ed. Reeditat en edició bilingüe a Madrid: Mapfre, 1997.

"Quan l'any 1970 vaig publicar aquest llibre —que ha tingut una difusió de més de deu mil exemplars entre l'edició catalana i l'edició castellana—, era conscient de les seves llacunes, però també m'havien passat per alt, imperitament, d'altres deficiències més greus. Quant a les primeres, a què feia referència en el pròleg, concernien especialment el capítol dedicat a l'època contemporània, on hi havia evidents salts històrics i em limitava a donar una visió 'tècnica' de la situació actual. Aquest pedaç era degut, com el lector haurà comprès, a la necessitat d'esquivar el zel que la censura franquista posava en els estudis històrics massa pròxims. L'entrebanc pogué ser trampejat, en part, en l'edició castellana, i ara, finalment, puc donar a conèixer en versió original un text molt més complet i il·latiu.

Hi havia, encara, una altra qüestió. La redacció del capítol primer no em satisfeia, perquè vaig adonar-me ben aviat que contenia algunes inexactituds i confusions, acompanyades de digressions inútils. Unes nocions teòriques mal assimilades i l'intent infructuós de resoldre les contradiccions entre certes tesis i les corresponents dades empíriques foren la causa immediata d'aquelles falles. [...]

Fetes aquestes observacions —que no desballesten l'argument vertebral de la meva tesi—, és evident que calia revisar tanmateix tot el capítol primer, en la línia ja iniciada en l'edició castellana. Espero que el redactat actual resulti, almenys, entenedor.

D'altra banda, vull advertir sobre l'últim capítol —ara sensiblement ampliat per tal d'actualitzar-lo—, que, en abordar el procés de normalització lingüística contemporani, m'he hagut de limitar a exposar les seves incidències a Catalunya, per diverses raons. En primer lloc, per honradesa intel·lectual: en l'estat actual de les meves investigacions, no puc articular-hi, si no és molt superficialment, les referències als altres Països Catalans. En segon lloc, perquè a Catalunya la normalització lingüística té un caràcter institucional força remarcable (Mancomunitat, Generalitat; diaris, ràdio; escoles, instituts, universitat; Església). I en tercer lloc, perquè des d'un punt de vista sociocultural el cas del Principat és també prou singular. Confio que aquestes deficiències siguin esmenades ben aviat per estudis més generals."

(Fragment del pròleg a la segona edició)