El riu que agermana
Iber de colors
Ibar de llengües
Hiberus de dolors

Riu de guerra fastigosa
Amb famílies trencades
I amics morts

Ebros d’abundor
Ibruh d’entesa
Riu de riquesa

Amb els teus mil ponts de diàleg,
Per què plores, bell riu majestuós?
Per què tremoles, vell riu orgullós?

La sorra blanca i els arrossars
T’acompanyen
En el teu últim passeig
Vers un mar ja de tu anhelós.

Frontera d’aigua i sang
He agafat la barca
I m’he deixat portar

Ebre avall.
He plorat per Ascó,
Quan les aigües
S’ennegreixen d’impotència.

Sota el pont de Móra
Em deixo bressolar
Per la verdor de les vores.

M’alegro quan
En un revolt etern
Albiro el castell de Miravet.

Oblido desgràcies passades,
Amb soldats obeint
Salvatges dirigents
Que enarboren
Banderes
De sang
I odi.

Riu de rius
Qui t’hauria de dir que uniries pobles amb la teva llarga esquena.
Riu, pont...
Que contemplaries impassiu cruentes batalles entre germans.
Riu, pont, guerra...
Que allargaries braços d’entesa sobre les teves aigües.
Riu, pont, guerra, pau...
Que veuries empudeir a Ascó les teves riberes.
Riu, pont, guerra, pau, malson...
Que tallarien el teu cabal a Riba-Roja i Mequinensa.
Riu, pont, guerra, pau, malson, clos...
I et minvarien la saor del teu delta.
Riu, pont, guerra, pau, malson, clos, Buda...

Per acabar partit entre els teus dos braços.

(DDAA: Poesia a la frontera. March Editor, 2011.)

Mare,
No t’enfadis!
M’agrada estar a casa.

M’hi estic bé
En silenci,
A prop teu,
Encara que no et contesti...
Ni et deixi que m’abracis...

Mare,
Dius que faig cara d’enfadat,
Però no és veritat.
T’estimo.

No m’agrada anar al llit.

Hi vaig
Perquè sé
Que tu seuràs
A la meva vora
I em llegiràs el conte.

El conte de cada nit,
Que no em canso d’escoltar
Una i altra vegada
Fins que m’he adormit.

(DDAA: Autisme. Trenquem el silenci amb la poesia. Barcelona: Viena, 2014.)