[El Carrer dels tres Llits]. Fa servir com a eix una coneguda llegenda urbana barcelonina, immemorial, i arriba a donar-li una dimensió alhora mítica i quotidiana, amb la rara virtut d'encuriosir sempre, de sorprendre sovint i de commoure a estones."

(Pere Gimferrer: El Temps, núm. 955, 1 d'octubre de 2002)

* * *

[La petita mort]. Los libros de Roser Caminals lo tienen todo para convertirse en una referencia. Desde La verdad del caso Savolta, y La ciudad de los prodigios no había leído un retrato de la Barcelona de 1900 tan convincente.

(Julià Guillamon: "La ley del mareo", La Vanguardia. Cultura/s, 26 de maig de 2004, p. 10

* * *

[La dona de mercuri]. Caminals té la gran virtut de dur-nos allà on hi ha la veritat indestructible de les bones novel·les"

(Xavier Cortadellas: Presència, del 27 d'agost al 2 de setembre de 2004)

* * *

Amb La dona de mercuri, Roser Caminals confirma les expectatives creades amb la seva obra anterior, sobretot amb La petita mort (Rosa dels Vents, 2004). Més afinada, més concentrada, La dona de mercuri té tanmateix unes mateixes característiques: una gran traça a l'hora de crear un ritme narratiu dinàmic que arrossega el lector, uns protagonistes problemàtics, amb un profund neguit interior, una hàbil combinació de realitat i de ficció i, sobretot, una encertada evocació de la Barcelona del tombant de segle.

(Carme Arnau: "Teresa i la ciutat", Avui, 22 de setembre de 2005)

* * *

[La seducció americana]. Su punto de vista sobre el profundo sur, las diferencias entre la Costa Este y la del Pacífico, la gastronomía, el retrato que hace de Las Vegas ligada a cierta mentalidad americana, los grandes paisajes, los estados fundacionales de Nueva Inglaterra y, cómo no, el cine, dibujan un friso complejo con sus luces y sombras, contradictorio y lleno de paradojas que acaba por atraer y seducir. Hay momentos en los que el texto enlaza con los mejores reportajes que se publicaron en la revista Mirador en los años 30 del pasado siglo."

(Marc Soler: "La vida americana", La Vanguardia. Cultur/as, 29 d'abril de 2009, p. 14)

* * * 

[Cinc-cents bars i una llibreria]. Tinc una mena de debilitat per la narrativa de Roser Caminals… …A Cinc-cents bars i una llibreria, Roser Caminals s'endinsa en el món de l'educació sentimental en una Espanya amb dos pols ben diferenciats: la Barcelona de la seva adolescència, protagonitzada per una estudiant universitària amb ganes de conèixer món, i una família d'una ciutat mitjana de Castella de la mateixa època, que viu immersa entre les arrels d'uns valors ancestrals i l'onada de novetats globals que arriba d'arreu amb la universalització de la música moderna, la ràdio i la televisió…

Filòloga de professió, Roser Caminals ha brodat amb precisió un llenguatge escaient amb l'època i amb la història que narra. 

(Jordi Capdevila: "Els temps convulsos", Avui. Cultura, 2 de desembre de 2010)

* * *

Com encaixa Els aliats de la nit amb Cinc cents bars i una llibreria? Pel tema de fons: la necessitat de preservar-se, oblidar i seguir endavant, fer sobreviure el cos quan calla el cor. El cas de l'activista Ferenc Kodàly, que ha assaltat la seu del partit feixista hongarès de la Creu Fletxada, i que recorre tota Europa per salvar-se d'una mort segura, no és tan diferent dels dos germans de Lítica, l'aclaparadora ciutat provinciana que esclafa la joventut i la bellesa. El tema dels llibres de Roser Caminals és sempre la llibertat.

(Julià Guillamon: "Calma, brúixola i tinta simpàtica", La Vanguardia. Cultura/s, 17 d'octubre de 2015)

* * *

[Garbo parla]. Escollida pel Jurat del Premi Sant Joan BBVA per l’alta qualitat literària, la manera brillant de defugir els tòpics del gènere a través de la complexitat dels personatges i la solidesa estructural, a Garbo parla Caminals ha trobat una solució de compromís entre una novel·la molt personal, literària, i una altra, històrica, per al gran públic, i ha aconseguit un equilibri remarcable.

(Julià Guillamón)