Circular núm. 49

juny del 2005

FRANKFURT 2007

Ja fa anys que la fira de Frankfurt s'ha constituït en un lloc fonamental a escala mundial de la indústria del llibre. És, per tant, un moment estel·lar perquè les empreses editores ofereixin els seus catàlegs més o menys extensos, més o menys variats (des de llibres de cuina i jardineria a novel·les de tot tipus) i hi comprin els drets d'edició d'autors d'altres llengües. Cada any es fa i segueix la seva pròpia lògica de mercat, de novetats, bàsicament, és a dir d'apostes de les editorials i d'obres d'autors i autores més consolidats i segons la llei que regeix els drets d'autors. Aquests interessos de la indústria del llibre (la de Catalunya és la més important de l'Estat) ni entren en col·lisió ni es troben a la base de la polèmica que s'ha generat entorn de Frankfurt. Des de l'any 1986, la Fira hi convida països, és una ocasió per donar-se a conèixer. Fins ara la llista de convidats ha estat: Índia (1986), Itàlia (1988), França (1989), Japó (1990), Espanya (1991), Mèxic (1992), Flandes i els Països Baixos (1994), Brasil (1994), Àustria (1995), Irlanda, amb el nom «Irlanda i la seva diàspora» (1996), Portugal (1997), Suïssa (1998), Hongria (1999), Polònia (2000), Grècia (2001), Lituània (2002), Rússia (2003), la Lliga Àrab (2004) i, enguany, Corea. De la llista se n'extreu que majoritàriament hi han estat convidades cultures amb un estat propi, cas de Corea, per exemple, amb una llengua oficial i la cultura i literatura que s'expressen en aquesta llengua. En cas contrari, quan van ser convidats els països àrabs, per exemple, sols s'hi va mostrar la literatura en expressió àrab, cap altra. La invitació a la cultura catalana es produeix en un moment de canvis històrics en el govern de Catalunya i és lògic, doncs, que es defineixin les noves línies en el terreny cultural.

I aquí sembla que s'hagi obert la caixa dels trons: què s'entén per cultura catalana? La cultura catalana ja no és la que s'expressa en català? S'ha fet evident la disparitat de criteris, cal parlar-ne, és un debat central, fonamental per aquest país per als propers decennis i caldrà arribar a acords. Si no, ja sabem que sempre la feble, la catalana, en contacte amb l'espanyola, una de les més fortes del món, amb un nombre més extens de parlants, acabarà sent engolida. I ho sabem des de fa segles. L'AELC va fer públic el que va expressar la seva assemblea. Pel que fa a Frankfurt, entenem que la cultura catalana convidada passa per l'eix vertebrador que és el llibre i, dins del llibre, el llibre en català. El criteri filològic és diàfan, inconfusible, i així s'hi han manifestat tant escriptors que escriuen en català i que consideren que la seva cultura és la catalana com escriptors en llengua castellana que consideren que la seva cultura és la de la llengua en què s'expressen (consulteu Temes d'actualitat del nostre web).

A Frankfurt cal fer visible la nostra rica literatura des de Ramon Llull als nostres dies, el seu prestigi històric i la seva riquesa actual. Demanem que la representació institucional la faci visible i la prestigiï. Qui ho ha de fer altrament? Hi han d'anar autors i autores de Catalunya, del País Valencià i de les Illes; en aquest sentit ja s'ha expressat el president de l'Institut d'Estudis Baleàrics. També els autors d'altres orígens i que ha triat la llengua catalana per expressar-se. No inclourem ningú, només expressem el nostre dret històric, lingüístic, vital. I demanem a les institucions del nostre govern que defineixin aquest projecte que l'estimulin. Frankfurt és un aparador; l'any 2007 ha de ser el de la cultura catalana.

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.