L'ús de la xarxa

Quaderns Divulgatius, 40: IV Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana
Laia Martín

Avui dia, i d’acord amb les enquestes més recents,(16) joves i infants fan ús d’internet per aprofitar-ne el vessant més comunicatiu i relacional, tal com queda palès a la gràfica següent:

100 % -
- Comunicar-se per Messenger
80 % - Descarregar arxius de música o pel·lícules
- Buscar informació sobre coses que els interessen
- Enviar i rebre correus electrònics
60 % - Buscar informació per a treballs escolars
40 % - Parlar per telèfon o videoconferència
- Jugar en línia
- Participar en xats
20 % - Comprar. Participar en fòrums
- Vendre

Aquests usos de la xarxa es vinculen, com es mostra a la gràfica, al temps de lleure i presenten encara una incidència baixa (per sota del 50%) pel que fa a l’aprofitament escolar d’internet, cosa que ens ha d’estranyar ja que, en aquestes edats, dediquen bona part de la seva activitat diària a l’estudi. De ben segur que la raó d’aquesta escassa incidència es troba en el poc ús didàctic que avui dia fa el professorat de les tecnologies de la informació i la comunicació. Massa sovint família i mestres abandonen infants i joves davant de l’ordinador i en negligeixen el potencial d’aprenentatge que s’hi inclou, fet que afecta sens dubte els hàbits de lectura i allunya encara més la necessària intervenció educativa en un món canviant.
Cal que professorat i famílies vencin el desconcert davant les tecnologies de la informació i la comunicació per fer bons els versosde J.V. Foix: «M’exalta el nou i m’enamora el vell.» Infants i joves ens poden encomanar l’exaltació pel nou, però només els immigrants digitals els podem transmetre l’amor pel vell. Si conciliem els dos mons apareixen fenòmens tan encoratjadors per a la lectura com ara Què llegeixes.(17) El web 2.0 és una teranyina de lectura i escriptura. Podria ser un gran club de lectura, com ho demostra la iniciativa que l’any 2005 van emprendre les biblioteques catalanes. L’èxit la va acompanyar. Per què? Doncs perquè aplicava els procediments més rellevants de la xarxa, com ara els blogs i els marcadors socials, per posar en primer terme la vivència de les lectures. La canalla s’hi acostava a veure què havien llegit altres, què n’havien dit, quins eren els llibres més votats... Tot seguint els mateixos procediments que els espais web més visitats o el negocis més reeixits.(18)
A la xarxa, ara com ara, ja ho hem vist, infants i joves no hi busquen pas textos literaris. Si més no, com a activitat preferent i per iniciativa pròpia. Hi exploren i hi exploten el vessant més comunicatiu i participatiu perquè, sens dubte, els nadius digitals(19) han entès més bé com funciona la xarxa que no pas l’escola i el canvi disruptiu que les TIC han comportat. Ells no llegeixen com un segle enrere: han mutat. Poden escoltar, llegir i teclejar, si convé, alhora. Han trencat la seqüencialitat en la lectura per adaptar-la al salt relacional de l’hipertext. I continuen llegint en suport físic tradicional. L’anomenat llibre digital, en ser una transposició analògica del llibre imprès, no està clar que li sigui rival. Cal, al meu entendre, buscar nous camins perquè el llibre imprès es mantindrà i, fins i tot, es revalorarà com a objecte preciós en detriment de les versions més de nyigui-nyogui.
La xarxa aporta valors a la lectura que en generacions anteriors hauríem somiat tenir al nostre abast. Tenim a un clic les primeres edicions de tots els clàssics de la literatura infantil i juvenil. Per exemple, de Les aventures de Tom Sawyer, a través d’iniciatives com l’Openlibrary.(20) Quina bona ocasió per mostrar-lo a les aules i comparar-ne il·lustracions del segle XIX amb les actuals i fer-ne un pretext de comentari de la lectura! Cal repensar la publicació editorial i fer-ho d’una manera també disruptiva i agosarada. Cal treure profit del que ofereix l’estadi actual de la tecnologia: transportabilitat, facilitat d’obtenció dels títols i de tractament, diversitat de formes de gaudi (audiovisuals...).
La revolució de les tecnologies de la informació i la comunicació ha tornat a deixar l’edició en mans d’autors i autores, ja que allibera la creació literària del suport físic (possibilitat de fer-se conèixer a la xarxa directament) i dels grups de pressió intermediaris. És un fet que està passant amb les productores discogràfiques i que no és inimaginable que arribi també a l’àmbit literari. De moment, ja hi ha una iniciativa poderosa a internet que facilita el gaudi de la literatura a través de fórmules novedoses, com ara el podcàsting. És el cas de l’iTunesU, que compta amb el prestigiós suport d’universitats del món anglosaxó com les de Cambridge, Stanford o Oxford.
En definitiva, cal pensar un futur on se sumin i, millor encara, s’integrin el bo i millor de la tradició literària i editorial amb les magnífiques expectatives d’enfortiment de la participació universal i d’aplicació de noves fórmules per a la difusió dels textos literaris que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació.

Notes
(16) Font: La Vanguardia, 10-I-2009.
(17) http://www.quellegeixes.cat. Consulta en línia, maig 2009.
(18) http://www.amazon.com. Consulta en línia, maig 2009.
(19) Prensky, Mark: Digital Natives, Digital immigrants. Consulta en línia, maig 2009.
(20) http://openlibrary.org/details/adventuresoftoms00twaiiala. Consulta en línia, maig 2009.

LAIA MARTÍN. Catedràtica de llengua catalana i literatura d’ensenyaments secundaris. Ha estat redactora de la revista Escola Catalana i tècnica docent de l’Àrea TIC i de la Direcció General d’Innovació del Departament d’Educació. Ha publicat llibres i materials sobre literatura infantil i juvenil. Va endegar el projecte «Escoles en xarxa», dedicat al periodisme digital entre centres catalans.