Presentació

Quadern Divulgatiu, 44: XIX Seminari sobre la Traducció a Catalunya
Olid, Bel

La novel·la negra és un gènere que, des de fa uns anys, capta cada cop més atenció tant del públic com de les editorials i la crítica. Al món del llibre en català, però, no es pot dir que aquest interès sigui recent; tenim casos com la col·lecció que va fundar Manuel de Pedrolo el 1963, «La cua de palla». Aquesta col·lecció ens acostava els clàssics del gènere i se sustentava en les traduccions d’obres estrangeres, i es caracteritzava per un reconeixedor color groc que curiosament coincideix amb el fet que en francès la novel·la d’aquest estil no és negra, sinó groga.

Atesa tant la importància històrica com la rellevància actual del gènere a les nostres lletres, ens ha semblat pertinent dedicar la XIX Jornada sobre Traducció a Vilanova precisament a la traducció de novel·la negra. En aquest volum trobareu les intervencions que hi van fer alguns dels participants.

En primer lloc, Ramon Folch i Camarassa, en la seva xerrada introductòria, recorda Manuel de Pedrolo i la seva aportació prolífica a la literatura catalana del segle XX. En un relat molt personal, mira enrere i parla dels temps en què havia de traduir trenta pàgines al dia per fer bullir l’olla, o els seus anys com a traductor de l’OMS. És el testimoni d’un novel·lista i traductor amb molts anys d’experiència, que ha traduït els grans autors del gènere, des de Patricia Highsmith o Raymond Chandler a Agatha Christie o Georges Simenon, i que ens dóna sobretot una visió de les condicions en què es treballava durant els anys del franquisme.

Contrasta amb Camarassa la intervenció de Pau Vidal, traductor de Camilleri entre molts d’altres, que repassa les dificultats (no només lingüístiques) amb què es troben avui dia els traductors de novel·la negra. Exposa amb diversos exemples les vicissituds dels traductors per convèncer alguns editors sobre el títol més adient, o els problemes que poden provocar les diferències d’estil de vida que hi ha entre Sicília i els Països Catalans, que fan que allà hi hagi un lèxic sobre la màfia molt més extens que no pas aquí.

Teresa Solana, en la seva intervenció, reflexiona també sobre les dificultats que ocasiona a autors i traductors el fet que alguns girs del que ella anomena «català popular» no siguin normatius. Al seu entendre, això fa molt difícil crear un llenguatge adequat, prou ric de registres, quan es retraten els baixos fons.

Finalment, el traductor i escriptor Jordi Cussà qüestiona l’existència de la novel·la negra com a gènere, atesa la gran varietat d’obres que pot arribar a incloure, però s’atreveix a fer-nos una passejada per la novel·la negra i el que ha significat en la seva vida.

Si alguna cosa demostren aquests quatre articles tan diferents és que la novel·la negra ocupa un lloc important en el nostre imaginari, en gran part gràcies a les traduccions (més o menys encertades) que se n’han fet. Esperem que gaudiu el volum i que ens puguem trobar als pròxims seminaris sobre traducció a Vilanova.