"Aquest cop torno a pretendre mostrar, en un escenari o en un plató, un nou joc de mancances i de pors. D'aquelles que romanen amagades darrera les decisions que cal prendre sovint als éssers insegurs. D'aquelles que van corcant les personalitats tocades per l'estigma de l'aïllament de la creació artística en un món competitiu. Quant a l'estil, poc us en puc dir sobre el paper.

En aquesta ocasió, les màscares que donen forma als meus fantasmes, teòrics i vitals, per tal de posar-vos-els i posar-me'ls al davant com si existissin de debò, són, fonamentalment, la mateixa improbabilitat de les situacions de l'argument i la buscada artificiositat de les coses que han de dir els personatges. Amb això pretenc envernissar de farsa un seguit de fets que no anirien més enllà de la comèdia de costums. Hi ha també el caràcter episòdic i la intencionada poca precisió en les el·lipsis temporals per facilitar una certa llibertat interpretativa de cada situació per ella mateixa. Hi trobareu també la radiant joventut dels personatges que vol justificar una acció plena de rampells demolidors. Una mena de tragicomèdia sense clixés escènics a què remetre's.

Despertar glaçat de primavera, malgrat que la seva gènesi vingui d'un gemec d'impotència més real que la vida, és una fal·làcia farcida de fal·làcies. Un no gaire subtil engany fàustic que, fet i fet, pretén convertir-se en una realitat escènica versemblant amb la qual l'espectador s'identifiqui en una ziga-zaga que el vagi duent de la comprensió a la burla, de l'admiració a la incredulitat, però que no el gronxi mai en emocions violentes de rebuig ni de pietat. Poc més o menys com a les situacions que més abunden a la vida real i teatral d'aquells que no han entrat encara en l'atzucac de la tragèdia.

El que ara llegireu, si és que aquesta declaració no us n'ha fet desistir, en el moment d'aquesta edició, no ha adquirit encara vida escènica. Per tant, aquest seguit de paraules escrites per ser dites en un temps i un espai acotats pel propi text, mantindran impassibles, impreses, les veritats en forma de mentida (o viceversa), que ara farà dos anys em van sortir de dintre d'una llàgrima."

(Fragment del pròleg a Despertar glaçat de primavera)