RETORN A ROMA

Deixares caure sobre Roma uns ulls esbiaixats
en recordar aquella altivesa del seu passat.
Un vell magnoli t'aguaita des de la finestra
pegant foc a records de plenilunis i sang esvalotades
de vells cossos i maduixes escollides per la fortuna.
Sense èmfasi, t'has mudat per al reencontre
amb un xic d'il·lusió per acarar-te de nou
amb les fonts musicals del Bernini.
La vida te l'has devorat ja com un xiquet que punxa
massa de pressa els globus de coto-en-pèl ensucrats.
Mentrestant, la tarda cau dolçament sobre els muscles
i un grapat de teuladins fugen des de la cambra
fins la il·lusió dels campanaris més remots.
Ah covard contestatari, com no goses acompassar
l'alé mesurat a l'esplendor de l'instant que t'anega?
Ho desitges o no, Roma és la font i la vida
i la vida encara es troba al teu abast.

Roma, 2000.