Autors i Autores

Lluís Alpera
1938-2018

Nit de Santa Llúcia, 1967. Lluís Alpera amb Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster.
Presentació del poemari Surant.... Lluís Alpera amb V. Andrés Estellés. València, 1986.
Lluís Alpera davant Santa Maria, Alacant, 1991.
Presentació del Bloc de Progrés al recital de Lluís Llach. Alacant, febrer 1995.
Amb la seva dona. Muro, tardor del 2005.

Biografia

Lluís Alpera Leiva neix a l'Horta (València) l'any 1938, en plena Guerra Civil, fet que marca bona part de la seva obra poètica. El 1957 inicia Filosofia i Lletres a la Universitat de València, estudis que completa, en l'especialitat de Filologia Romànica, a Madrid, on es trasllada al cap de dos anys. Allí constata de ben a prop la ideologia i la política franquista i assisteix a les primeres reivindicacions d'escriptors que pretenien recuperar les figures de Machado, Lorca o Hernández. En tornar a València, estudia Filologia al costat de Manuel Sanchis Guarner, mestre i amic. Finalment, es doctora el 1963 a la Universitat de València amb una tesi sobre la llengua de l'escriptor medieval Francesc Eiximenis.

Des de ben jove escriu poesia i s'inscriu en el cercle de poetes valencians de tendència realista i de crítica social. En aquesta primera etapa, la seva veu és més intimista i es caracteritza pel lirisme i per l'evocació amorosa. Dins d'aquest període, s'hi emmarquen obres com El magre menjar (1963), el seu primer poemari, que obtingué el premi Salvat-Papasseit, o Temps sense llàgrimes, publicat el 1968. Ja en aquests primers llibres, deixa entreveure els temes que marquen la poesia alperiana: l'amor, la mort i el poble; així com la fixació d'un seguit d'autors que esdevenen referència ineludible de la seva obra, com Salvador Espriu, Salvatore Quasimodo, Carles Riba o Antonio Machado.

L'any 1964 se'n va als Estats Units, on imparteix classes de català a les universitats d'Emory (Atlanta) a l'Estat de Geòrgia, i de Washington (St. Louis) a l'Estat de Missouri. S'hi queda de manera intermitent fins l'any 1971. Durant l'estada als EUA, la seva tasca com a dinamitzador cultural i representant de la literatura catalana el porta a publicar en edició bilingüe una antologia de poesia realista valenciana a la revista literària Identity Magazine de la Universitat de Harvard (1966), Anthology of Valencian Realist Poetry, text que fixa una actitud estètica d'aquell moment. De l'experiència americana, que li aporta noves perspectives, neix el recull Dades de la història civil d'un valencià (1980), bandera de l'anomenat realisme social, i objecte de les crítiques més oportunistes d'alguns autors valencians de la generació dels setanta.

El 1985, després d'un parèntesi en la seva obra, surt a la llum el llibre Surant enmig del naufragi final, contemple el voluptuós incendi de totes i cadascuna de les flors del núbil hibiscus. Amb aquest llibre, Alpera enceta un nou cicle en la seva poesia marcat pels trets barrocs, la riquesa lèxica i l'elaboració subtil del tema carpe diem, una posició que l'allunya definitivament del to moral del realisme. A aquest poemari, el segueixen títols de caràcter mític i que tendeixen cada cop més a la síntesi. El 1998, Alpera recull tota la seva obra poètica en el volum Cavalls a l'alba: obra poètica, on també aplega el poemari inèdit Els bells papirs d'Alexandria.

Ha publicat part de la seva obra crítica en els volums Poesia i societat a l'Edat Mitjana (1973), els sis volums de Sobre poetes valencians i altres escrits (1990-2013) i Lletres de batalla en l'any del Tirant (1992), entre d'altres. Col·labora amb nombrosos articles en revistes i diaris, entre els quals cal destacar ,Avui, El Temps, Serra d'Or, Cultura, Canelobre, Revista de Catalunya i L'Aiguadolç, o els suplements "Art i Lletres" del diari Información i "Posdata" del diari Levante-emv. Com a editor, ha publicat les biografies d'algunes de les figures més importants de la generació poètica dels 50.

A més a més, ha participat en tasques directives d'organismes professionals com la Modern Language Association (EUA) o l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Ha estat membre de la Comissió d'Ensenyament de la Generalitat Valenciana, del II Congrés Internacional de Llengua Catalana i del Servei de Normalització de la Universitat d'Alacant.

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb diversos premis literaris, entre els quals cal destacar el Salvat-Papasseit (1963), l'Ausiàs March de Gandia (1994) i el Premi de la Crítica del País Valencià (1987) i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia (1996). També ha participat en el programa l'Escriptor del Mes (març 1996) de la Institució de les Lletres Catalanes i en diversos festivals internacionals de poesia.

Ha estat professor a la Universitat d'Alacant, on ha fet classes de literatura i de filologia catalana. Des de la seva posició i com a escriptor català, ha mantingut una lluita constant contra "una societat hostil que ignora o que menysprea escandalosament la llengua".

Lluís Alpera mor el 14 de desembre de 2018.