Autors i Autores

Enric Balaguer

el Castell de Guadalest.
Paisatge familiar.

Biografia

Enric Balaguer Pascual neix el 1959, al Castell de Guadalest (País Valencià). Els seus primers records infantils es remunten a la dècada dels seixanta: els siscents, els primers turistes, la música dels Beatles... Els seus avantpassats són generacions i generacions de llauradors amb un contacte estret amb l'oli, el vi i el blat. A la Vall de Guadalest, a la comarca de la Marina Baixa, veu el pas d'una societat agrícola, amb un ritme arcaic, a una altra dedicada íntegrament al turisme. I la transformació de mentalitats, de paisatge i, quasi, de llengua. L'urbanisme agressiu dels nostres dies, el fa sentir enyoradís i, sobretot, revoltat contra aquesta inexorable epidèmia de ciment.

Acaba el batxillerat a la ciutat d'Alacant, cosa que el va marcar profundament. És un moment de descobertes personals i d'esdeveniments col·lectius, perquè l'any en concret que fa el COU, el 1977, s'estrena la democràcia i l'esperança és una realitat palpable. Fa els tres primers cursos de Filologia a la Universitat d'Alacant i el segon cicle (Filologia Catalana) a la de Barcelona. Torna a Alacant, on fa el doctorat, i on és professor des del curs 1984-85. Hi ensenya literatura del segle XX i actual. També imparteix matèries de literatura comparada i crítica literària.

Un dels seus grans plaers és viatjar. És un apassionat tant del món àrab (Marroc, Tunis, Egipte o Turquia), com de les ciutats europees: Amsterdam, Bolonya, Budapest, Luzerna i tantes altres. I a ca nostra, els Pirineus, l'Empordà i Barcelona. Des de fa anys, és practicant del budisme, i se sent compromès amb la forma d'analitzar la realitat i de viure la vida que se'n desprèn. A Ressonàncies Orientals (Budisme, taoisme i literatura) (1999) tracta de reivindicar-ne la fecunditat artística i filosòfica, en una dimensió purament intel·lectual. Aquesta obra és un repàs dels llegat del budisme en els seus elements més essencials i en rastreja els signes més decisius en les obres de Marià Manent, Joan Brossa, Antoni Tàpies i Pere Gimferrer. En el capítol darrer i en un pla més d'especulació s'hi analitza la confluència entre l'esguard oriental i alguns meridians de la postmodernitat.

Enric Balaguer és aficionat a fer senderisme, passejar pel camp i cultivar el seu hortet, com el Càndid de Voltaire. Just en un lloc encara verge de la Vall de Guadalest hi té una caseta on hi passa els caps de setmana i tracta de compensar, amb aire lliure, el pes de la feina que fa.

En el pla dels gustos personals, gaudeix molt llegint. És un lector que no se'n pot estar sense llibres, altrament pateix la síndrome d'abstinència. És escriptor perquè és lector. Segons el taoisme, tot el que entra ha d'eixir. Potser engolir paraules i paraules li fa ganes —o necessitat— d'escriure'n algunes.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.