Antònia Carré Pons va néixer a Terrassa el 1960. Es va llicenciar en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona el 1983 i nou anys més tard, l'any de la Barcelona olímpica, s'hi va doctorar amb una tesi sobre l'Espill de Jaume Roig.

Amb l'heterònim d'Antònia Carré s'ha dedicat durant molts anys a la docència i a la investigació. Catedràtica d'ensenyament secundari, ha treballat en diversos instituts i a l'Administració educativa. Ha estat professora associada de la Universitat Autònoma de Barcelona (1994-95) i des de l'any 2000 és consultora de literatura catalana medieval a la UOC. Està vinculada al Centre de Documentació Ramon Llull de la Universitat de Barcelona, a l'IRCUM de la UB i forma part de dos grups de recerca constituïts al Departament de Filologia Catalana de la UB. Del seu currículum acadèmic destaquen dues edicions de l'Espill de Jaume Roig: una edició amb traducció i comentaris (Quaderns Crema, 2006) i una crítica (Barcino, 2014). És coautora de dos llibres sobre la història del vot de les dones a Catalunya: La lluita de les dones per la seva ciutadania (1996) i Les dones també fem la democràcia: 75è aniversari del vot femení a Catalunya (2008).

Com a escriptora, Antònia Carré-Pons s'estrena amb la publicació d'una novel·la juvenil que narra la relació conflictiva d'una adolescent amb els adults, els joves i els estudis. I què faràs ara, Clara? (2001) és una obra inspirada fonamentalment en l'experiència de l'autora com a docent a les aules de secundària, escrita des de l'empatia amb els personatges que en són protagonistes. Com ho deixa ben clar el títol, la segona obra inaugura una nova via expressiva. Escrit amb pulcritud i sensibilitat i amb el referent del mestratge de J.V. Foix, Abecedari ignot (2005) és un llibre de poemes en prosa que ens trasllada a un univers imaginari on tot és possible: la sorpresa, la felicitat, la impotència, el dolor... Jo també vull ser funcionari (2010) és una sàtira refrescant i àcida sobre els engranatges humans que conformen un organisme jeràrquic i massificat, amb uns personatges que es belluguen sense escrúpols per entre les xarxes del sistema. Rellotges en temps de pluja (2014) és una novel·la de personatges, protagonitzada per tres dones i un home, de professió rellotger. Tots quatre conflueixen a la rellotgeria situada a l'Eixample barceloní, prop de l'Arc de Triomf. El 2015 publica És l'amor que mou el cel i les estrelles, una novel·la històrica que parla de les peripècies del manuscrit únic de l’Espill de Jaume Roig i de les històries d’amor de les persones que el van tenir a les mans. El 2016 publica L'aspiradora de Ramon Llull, una novel·la moderna que és el particular homenatge de l'autora al gran filòsof mallorquí en el 700 aniversari de la seva mort. El 2018 apareix el seu primer recull de relats, Com s'esbrava la mala llet.

Ha col·laborat a la secció d'opinió del diari Ara. Des de fa anys, col·labora al suplement cultural del diari El Punt Avui.