Rodolfo del Hoyo. Vaig néixer a Barcelona, el 20 d'octubre de 1953, però he viscut sempre a Santa Coloma de Gramenet, al Barcelonès Nord, tot i que els primers mesos els vaig passar a Montcada i Reixac on encara vivien els pares.

Santa Coloma de Gramenet, al marge esquerre del riu Besòs, era aleshores un poble de pagès on algunes famílies benestants de Barcelona estiuejaven, com ara la de l’escriptor Josep Maria de Sagarra, o la de l’industrial Emili Singuerlín. Quan tenia quatre mesos un company de feina del pare li va dir que coneixia una família que s’havien fet una casa d’estiueig a Santa Coloma i que necessitaven algú que en tingués cura tot l’any, i així va ser com vam creuar el pont cap al nord. Vivíem en un indret envoltat d'horts i arbredes plenes de pins, de pollancres i d'oliveres.

Aviat van arribar famílies que venien del sud, principalment d'Andalusia i Extremadura, i el carrer es va anar omplint de nens i de cases d’autoconstrucció, que contrastaven amb les torres de l’entorn i alguna mansió propera. Al capvespre ens ajuntàvem tots mentre un sol gros i rodó tenyia d'or els núvols i s'amagava a poc a poc per darrere les muntanyes de Collserola. A mi m'agradava explicar contes; al principi els anava improvisant amb idees que treia del romancer i d'aquells programes de ràdio, Cascabel i Los cuentos de Tambor, que m'acompanyaven des de ben petit, després vaig començar a escriure. Tenia dotze anys. 

Tot i això, vaig publicar el meu primer llibre als 40 anys, de manera que no he format part de cap generació i he anat una mica per lliure. Em vaig iniciar en el món de la literatura amb la publicació de dos llibres de poemes en castellà tot i que el gruix de la meva obra està escrit en català. No renuncio, però, al castellà, que és la meva llengua materna, perquè seria com renunciar a mi mateix.

He publicat més de vint llibres, principalment de literatura infantil i juvenil, però també de poesia i de narrativa. L’any 2012 vaig rebre el premi Recull-Joaquim Ruyra de Narrativa, pel llibre de narracions curtes Llegir al metro.  En el camp de la poesia destaquen Els dits de l’intèrpret i El caminant a la deriva.

Com a autor de literatura infantil i juvenil destaquen, entre d’altres, El secret del planeta Moix, Quin niu més bonic!, El somriure de la Natàlia, La font del cedre, El bosc dels somnis perduts, La colla del fantasma Barruf, El capità Barruf i els caçafantasmes, La Lea i el cargol i Un pingüí damunt del televisor.

Des del 1990 treballo com a gestor cultural a Santa Coloma de Gramenet, una feina apassionant que m’ha permès relacionar-me amb el ric i divers teixit associatiu colomenc del qual també formo part.

Des del 1999 he dedicat una intensa activitat al foment del llibre la lectura especialment entre infants i joves tot col·laborant amb escoles, biblioteques i llibreries, però també amb centres cívics i altres espais culturals. Formo part del programa Lletres a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes. El 2016 la Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet em va fer l’honor de nomenar-me escriptor de capçalera.

Tinc obra traduïda a l’italià, al romanès, a l’armeni i a l’anglès. L’ONCE em va editar en format Braille la novel·la infantil El secret del planeta Moix així com diversos poemes i narracions curtes.

Gairebé tinc acabada la carrera de Dret, però per diversos inconvenients, que no venen al cas, ho vaig anar deixant per a més endavant fins que vaig deixar-ho definitivament perquè la literatura havia d’omplir la meva vida.

També tinc estudis de teatre. No m'hi vaig dedicar professionalment, però durant molts anys vaig treballar amb grups d'afeccionats de la meva ciutat.

He tingut sempre una vocació de servei a la societat, per això, a les darreries del franquisme, vaig participar activament en les anomenades Comissions de Barri, d'on després sortirien les Associacions de Veïns a les quals també vaig dedicar uns anys, per passar més tard a col·laborar en el moviment associatiu cultural, en especial amb el Casal de Cultura, que va néixer a partir de la coordinació de les vocalies de cultura de les AA VV fins a independitzar-se amb una proposta valenta que va acostar la població obrera a la poesia, el teatre, la música i les arts visuals, a més de fer una tasca alfabetitzadora i d’ensenyament del català. El 1987 vaig crear el CIAC, Centre d’Iniciatives Artístiques i Culturals. Va tenir una vida curta però intensa, i algunes iniciatives que va posar en marxa encara estan actives, com el Grup de Teatre Lauta i el Cine Club Imatges, que havien deixat de funcionar i que el CIAC va recuperar. El 1996 vaig ser soci fundador de l’Associació Colomenca de Literatura, una entitat que va arribar a ser emblemàtica del moviment cultural colomenc, però que es va autodissoldre el mateix mes que feia vint anys de la seva fundació. Actualment formo part de la Junta Directiva d’Òmnium del Barcelonès Nord.

Vaig col·laborar també, durant els anys setanta, en la premsa comarcal, en concret, la revista Grama, la qual va jugar un paper històric en la cohesió del moviment cívic colomenc de la transició democràtica.

He estat vocal de la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (2016-2017).