Autors i Autores

Bàrbara Duran Bordoy

Del feminisme local als reptes globals del segle XXI

Les dones de la Mediterrània —bé, potser les dones de tot el món— compartim un codi de comunicació encriptat. Els missatges que es volen transmetre són enviats indirectament, però de tal manera que el bessó essencial és identificat de manera automàtica. Per exemple, mumare diu: «la teva germana no em pot acompanyar al metge, ja hi aniré tota sola». La traducció és: «creus que em podràs acompanyar demà al metge, encara que tinguis molta feina?». Aquest codi elaborat al llarg de generacions té el seu punt d’humor i gràcia; perquè al capdavall no té altra missió que la de generar complicitats i teixir un entramat d’ajuda mútua que podem definir com subtil, complex, però alhora extremadament útil.
 

Les dones ens ajudam, a vegades protestant una mica, però la xarxa teixida sempre funciona. La primera vegada que vaig sentir la paraula «sororitat» fou en boca d’Antònia Matamalas. La mateixa Antònia que creà el Col·lectiu Dones de Llevant, el qual inicià les seves activitats a Manacor el 2009, amb un homenatge a les dones perleres. Una de les places oblidades, a la Ronda de Manacor cap a Felanitx, fou l’escenari per a un reconeixement a una generació de dones que havien permès millorar, en tots els aspectes, la vida de les seves famílies. Els sous guardats amb paciència, després de dies i setmanes de feina, havien fet possible que l’economia de moltes famílies manacorines, vinculades únicament al món pagès pel que fa als ingressos econòmics, millorés en poques dècades. Els estudis del Dr. Sebastià Sansó sobre la fàbrica de les perles han demostrat, amb xifres ben clares, quina fou l’aportació a l’economia familiar de vàries generacions de manacorines.

Potser el Col·lectiu no coneixia el detall que moltes de les seves col·laboradores d’aquests darrers anys teníem padrines, mares, ties i cosines involucrades d’una manera o l’altra amb la fàbrica. La meva padrina Sebastiana hi feu feina des dels onze anys als seixanta-cinc, quan es va jubilar. També altres familiars meus —tietes, tiets i família política— havien passat per la fàbrica al llarg dels anys.

("Del feminisme local als reptes globals del segle XXI", dins El Col·lectiu de Dones de Llevant. 10 anys de feminisme actiu. Palma: Lleonard Muntaner, 2020)