—Com valores aquest Premi Ciutat de Manacor?
—Estic contentíssima perquè aquest assaig parteix de la meva tesi doctoral i es tracta d’un document que normalment no es té l’oportunitat d’editar i això és una satisfacció. En el meu cas, he hagut d’adaptar-la bastant i és un producte bastant diferent de la tesi en si però totes les dades i la investigació són allà. També és un reconeixement a una feina feta durant dotze anys, que és un camí molt llarg. També vaig estar molt contenta d’allò que va dir el jurat sobre la meva obra perquè vaig veure que havien captat molt bé l’essència del missatge que volia transmetre amb aquest volum adaptat.

—De què va aquest assaig?
—És una tesi més antropològica i cultural que musical i també té una part important de literatura perquè hi ha les lletres dels Goigs a la Verge, els Goigs de Pasqua i una anàlisi de com aquesta lletra estructura tot un llegat cultural comú a tots els Països Catalans. El que em va cridar l’atenció fou el fet que una generació jove mantingués aquesta tradició dels salers, si ningú va a missa el dia de Pasqua. Això ho vaig enllaçar amb els diferents quintos i salers, del Pla o els de Campanet, que són els qui canten els Goigs i també amb la diàspora d’aquests Goigs des de Menorca a Florida. He acabat estudiant processos d’identitat, processos d’elaboració musical i com la gent ha adaptat i conservat aquesta tradició. En resum, podríem dir que és una tesi que parteix del fet musical però acaba parlant d’identitat i de creació de vincles culturals i de comunitat.

(Anna de la Salud: Cent per cent, 31 de desembre de 2019)

* * *

Quant a l’escriptura i la lectura, ja escrivia des de molt petita —fins i tot va rebre un premi a l’institut per un poema que va compondre— i era una afeccionada del còmic.

Cada setmana, la padrina Sebastiana li donava un duro i, amb aquest, anava a l’estanc del tren per comprar-se còmics de renom com Mortadelo y Filemón o Lily. D’aquests còmics descobrí un llibre, Historias Selección, que era una col·lecció de l’Editorial Bruguera: "dins el llibre, enmig, hi havia un resum de la història en còmic. Jo vaig començar per llegir els còmics fins que un dia vaig decidir-me pel text integral. I, clar, després vaig descobrir que tenia molta més molla la cosa si et llegies el text". D’aquí, s’afeccionà a llegir. Era una gran lectora.

[...]

Podia passar-se hores i hores llegint, tant de dia com de nit: "Jo em llegia per sistema potser un llibre per setmana o cada quatre o cinc dies. I curiosament, mon pare que era molt estricte amb jo, sí que record que quan jo tenia devers deu anys i veia que jo tenia el llum encès em deia que l’apagués. Jo no ho feia però no tornava a dir-m’ho. Em deixava llegir". Actualment, la seva relació amb la lectura és de caire més acadèmic i davant la pantalla l’ordinador per totes les investigacions que fa i l’ambient docent en el qual s’emmarca.

En fi, per a ella tant la música, com l’escriptura o la pintura sempre han estat un canal d’expressió i de realització. No es planteja si li agrada o no, simplement la seva vida és art i és una necessitat per a ella, la seva realització personal, el que la fa tirar cap endavant. La intuïció, la imaginació, els sentiments i la connexió amb el subconscient són abocats a les seves partitures, dibuixos i obres escrites. Mai s’ha preocupat per guanyar doblers, sinó que és la seva forma de viure. No es considera un teòric de l’art, sinó que més bé és i fa art de manera pluridisciplinària. L’art és el vehicle de la seva existència.

(Lídia Pérez Pérez: «Bàrbara Duran. La constància personificada», Retrat literari, UIB, 2018-2019)

* * *

—El teu lema personal com a educadora o per a la vida en general?
—El mestre és un sembrador de llavors: nosaltres sembram una llavor, li tens la cura necessària i la deixes. No saps què has sembrat exactament: pot ser un cactus, una flor d’increïble bellesa, una planta de moltes floretes però molt petites, una heura... una mestra és com una jardinera, en aquest sentit. Sempre cuidam d’un jardí, i a més, en el meu cas, és la música la que ajuda les plantes a créixer. També voldria destacar la importància de l’educació musical, que entrena el cos i la ment i necessita atenció i concentració, habilitats que ens permeten ser millors estudiants i persones. Tots els plans d’estudis actuals tendeixen a oblidar això. També obliden la importància de l’art en la vida i en l’educació, que ens permet entreveure el millor de la naturalesa humana. I jo crec que hem d’educar en l’art i per l’art.

(Maria Magdalena Gelabert i Miró. Extracte de l'entrevista a "Homenatge a les dones educadores de Manacor",  Col·lectiu Dones de Llevant, 2013.)