Autors i Autores

Gumersind Gomila
1905-1970

Gumersind Gomila durant l'època en què ja vivia a Perpinyà.
Maquette de Lurçat, 1959.
Autoretrat, 1926.
Signatura de Gumersind Gomila.

Biografia

Gumersind Gomila i Guasteví neix a Maó (Menorca) el 27 d'agost de 1905. Viu la infantesa i primera joventut a l'illa on s'alfabetitza en llengua castellana. A més a més, s'inicia en la pintura de la mà de la seva germana Antònia.

La mort prematura del seu pare fa decidir la família el trasllat al Rosselló, a Perpinyà, on tenien parents. Allí, a més de treballar com a delineant, Gomila desplega un ampli ventall de participació en la cultura catalana i occitana que de seguida esdevé el centre dels seus interessos. Estudia català i francès de forma autodidacta i entra en contacte amb el món cultural catalanista i occitanista.

Aquest activisme el porta a formar part dels grups la Mantinença Catalana del Felibritge i la Colla del Rosselló, que organitzaven uns jocs florals bilingües, els de l'Acadèmia la Ginesta d'Or. En aquests certàmens poètics, Gumersind Gomila es dóna a conèixer com a poeta i obté diversos premis. Tanmateix, el fet que tots dos moviments se cenyissin exclusivament a l'àmbit cultural, no satisfeia a un bon nombre de catalanistes, entre ells Gomila, i és per això que s'adhereix al moviment Nostra Terra i col·labora habitualment a la revista del mateix nom en defensa del catalanisme.

Amb l'inici de la II Guerra Mundial, Nostra Terra es dissolt. Aleshores, Gomila entra en contacte amb la Societat d'Estudis Occitans, dins la qual passa a representar la cultura catalana i n'és nomenat director de la delegació catalana. Fruit d'aquesta col·laboració, l'any 1943, es publica el seu primer poemari La sorra calenta.

Entre 1945 i 1960 du a terme nombroses accions culturals per tal de potenciar els lligams entre catalans i occitans: funda l'Institut d'Estudis Occitans; escriu per a publicacions periòdiques diverses, com ara Per Catalunya, Pont Blau, Serra d'Or, els Cap d'Any de la "Biblioteca Raixa", la Revista de Menoría o l'obra miscel·lània El Llibre de tothom; fa emissions radiofòniques, treballa per a Edicions Proa (establertes a Perpinyà) o participa en grups teatrals, entre altres coses. D'aquesta manera es converteix en un referent cultural de la Catalunya Nord a la resta dels Països Catalans.

Amb l'arribada dels anys seixanta Gomila experimenta canvis important; deixa la feina de delineant i passa a treballar als obradors de ceràmica de Sant Vicenç (Perpinyà) en estreta col·laboració amb el seu propietari, Jean Lurçat, fet que permetrà un ampli reconeixement artístic de Gomila. En el camp literari, la seva obra es consolida i durant les festes felibrenques de Périgueux rep el títol de Mestre en gai saber. Durant aquesta època prenen cos les obres Llucifer i Els ocells morts, que no es coneixen fins anys més tard, quan ell mateix crea Edicions Triangle i les publica. Estableix relació amb el poeta Josep-Sebastià Pons i amb la seva germana, també poeta, Simona Gay, amb qui mantindrà una estreta amistat. També escriu dues monografies sobre Verdaguer i la novel·la Els divins extravagants, encara inèdites.

El 22 de març de 1970, mor a conseqüència d'una intervenció quirúrgica i deixa un nombre important d'inèdits llestos per publicar. Aquests originals, però, s'han perdut, en ser destruïts per la seva germana Maria, que creia eliminar així els fantasmes que l'envoltaven.