Si hi ha estopeig tothom fa el cul enrere:
els decidits són pocs.
Carrers i carrerons. Caminets, caminois.
Campos sempre està enllà quan cremen terra vella.
Olor de rebentat i aspres fels a la llengua.
Residus de porcell esclafats dins el llot:
Albercocs asseguts als bancals de La Sala.
Moraduix al clatell.

Rescabalaran els rics amb paraules grolleres
i el poble traurà el cul al verdanc més sinistre.
No ens voldran ni escarnits: infidels al país.
Campaners sense creu ni senyera.

Barriscar ens ve de vell!

(De Els calls del manobre (1984), dins de Antologia poètica, a cura de Joan Mas i Vives. Barcelona: Proa, 1999, p. 92)