Olor de terra humida, de mars distants el so,
de pors i de creences, de somnis i palmeres,
tinc un palau de cendra i branquillons al vent.

Tinc la pell esclava de tendreses,
fulles que van anar caient a l'abrigall
intens de la memòria. De mars distants el so.

Les veus, torna una veu mig un gest vaporós
i amb els braços oberts sols agafe un bocí
de la nit perdurable, de llum enfredorida.

Imatges de colors esvaïts són la vella cançó
o el batec persistent, sense temps, sense cels,
de la pluja fina i el núvol que l'emmena.

Sóc un resum de nits remotes i fragants,
batudes al compàs d'estius i de tardors,
d'hiverns i de naixences endutes per la barca.

De fang i fullaraca he bastit un recer,
ple com una magrana quan el sol la desperta
i n'aprenc els secrets, poc a poc, amb les mans.

Tímida quan la mire, la història es despulla
talment una donzella, i en la seua nuesa
em reconec i estime tots els noms de l'absència.

V

T'he de donar, amor, una casa amb jardí.
La veus, ben lluny, i blanca? I cada matinada
el sol, que la desperte. I a poqueta de nit
i a la llum de la lluna, que vinguen les carícies
d'olor de gessamí i de colors de gerani.
Traurem la taula al ras, parada amb poca cosa:
un rosegó de pa, un got de vi de casa
i un plat de pimentó, torrat amb molta traça

—allò que done el temps i el treball de les mans—.
Ignorarem les places, el desfici dels dies
i ignorarem molt més: els designis del fat.
T'he de donar, amor, una casa ben blanca.

La nostra casa feta de maons i tendresa.
La nostra casa feta damunt la nostra terra.

XII

Cestrum nocturnum (II)

Contra l'oblit, la llum de la tenebra
torna amb l'oreig els ressons del passat.
Tocar les veus perfumades de blanc,
petites joies treballades pel temps,
immarcescibles com l'aurora rosada,
com el vol de l'ocell de la memòria;
amb les mans que desgranen magranes
rompudes a la tardor solitària;
amb el desig de pervenir als mots
d'uns altres dies, i d'antigues llegendes,
empelts ficats, pell endins, en carn viva.

S'alcen les cases tancades pel silenci.

(Del llibre Palau de cendra. Barcelona: Columna, 2000)