—Per què poesia?
—La poesia em sortia a raig, al principi. A més, la prosa em suposa un esforç per expressar emocions més espontànies...

—És traductora del rus i de l’anglès. Com porta la dualitat entre feina i poesia?
—Les dues coses es retroalimenten i s’enriqueixen mútuament. Un traductor aprèn a llegir de manera analítica. Això va força bé per adquirir tècniques d’escriptura que retrobo quan escric per plaer. El problema és passar el dia entre llibres. Quan arribes a casa tens unes ganes boges d’escriure i de llegir, però estàs cansat. Perds la separació que hi ha entre feina i plaer.

—Quin és l’antídot?
—Em dedico a la traducció científica perquè suposa un trencament que m’ajuda molt.

(David Castillo: "La poesia ha de tornar al carrer, acostar-se a la gent jove", Avui, 1 de maig del 2009, p. 25. En línia)
 

* * *

—Sense perdre l’essència, fa l’efecte que Venus volta és un llibre amb una visceralitat més controlada.
—És possible, però una mica per una intenció de ser més positiva. Com és un llibre que està escrit en un context tan destraler, tan negre i tan apocalíptic, em semblava interessant aportar unes reflexions una mica més lluminoses.

[...]

—També existeix una voluntat de fer discurs, reflexió. En aquest cas m’han sobtat les referències a la mort en una escriptora encara molt jove.
—Bé, no ho sé. M’agrada naturalitzar el fet de la mort, molt lligat a més a l’amor. M’agrada parlar-ne i reflexionar-hi i em semblava que lligar ambdues coses tenia sentit. És inevitable pensar en la mort i en les persones que estimes, el fet que desapareixeran en algun moment. Tot això provoca una reflexió molt intensa.

(Xavier Aliaga: "En l’art és essencial la voluntat de ser irreverent", El Temps, núm. 1775, 18 de juny del 2018. En línia)