Tot i que havia viscut a Barcelona, no va oblidar mai les seves arrels i molta de la seva obra va portar una petjada ebrenca. Carme Meix ha donat veu a la història, la memòria i l’essència de Gandesa i la comarca, amb una sensibilitat i autenticitat que la van convertir en la principal autora del nostre territori. La seva obra i el seu llegat perduraran en la nostra literatura i en la memòria de tots els qui l’hem llegit.

Lluís Simon, «Carme Meix i Fuster, la veu de Gandesa», El Punt Avui, p. 25.  

***

Carme Meix destaca per la seua fidelitat intrínseca a la llengua catalana, un aspecte que la portava a utilitzar-la en tot moment i amb una cura extraordinària. Per damunt de tot, Carme Meix ha destacat per la seua cura en l’ús lingüístic. Coneixia i mimava la llengua catalana, creia fermament en el seu conreu i en les seues expressions més genuïnes. La seua obra narrativa es caracteritza per aplegar una gran varietat de nobles sentiments i per satisfer plenament les expectatives dels lectors. La seua trajectòria brillant ha estat reconeguda arreu del país. Per exemple, El crit de l’esparver va ser la novel·la guanyadora del certamen literari de la Universitat de Lleida de 1995; Paisatge amb boira va ser finalista del premi Pere Calders de 1998, i amb Cercles va guanyar el prestigiós premi Vila d’Ascó de 2004, gràcies a sis narracions que capten l’atenció des del primer moment i fan reviure història viva. Collita de foc és una altra de les seues novel·les de referència, on retrata magníficament els estralls de la fil·loxera.

Emigdi Subirats, «El llegat literari de Carme Meix», Setmanari l'Ebre.