Carme Meix i Fuster (Gandesa, 1937 – Barcelona, 2025) és escriptora i docent, una veu literària sòlidament arrelada a la Terra Alta i alhora profundament vinculada a la cultura catalana contemporània. Nascuda en plena Guerra Civil Espanyola i marcada per les privacions de la postguerra, creix en un ambient de foscor material però d’intensa memòria oral, un context que marcarà simbòlicament tota la seva obra. Encuriosida per la literatura des de petita, s’apropa als clàssics universals fins i tot abans de poder accedir a uns estudis reglats que, per condició social i gènere, li són vetats en l’adolescència.

El trasllat a Barcelona arran del matrimoni, el 1964, obre una nova etapa vital. Allà inicia classes de català per a adults, reprèn la formació interrompuda i, ja mare de quatre fills, aconsegueix entrar a la universitat i llicenciar-se en Filologia Catalana. A partir dels anys vuitanta, comença la seva trajectòria docent en diversos instituts, i esdevé una professora molt estimada amb un compromís amb la llengua intacte al llarg de la seva carrera. Aquesta dedicació li val, anys després, el Premi Neus Garcia a la trajectòria docent i cultural.

Paral·lelament, cultiva una obra literària que abraça poesia, narrativa breu i novel·la. S’estrena amb el poemari Palau d’absències (premi Caterina Albert i Paradís, 1991), però és sobretot en la narrativa on desplega una veu pròpia, caracteritzada per la sensibilitat, el rigor històric, l’habilitat per la fabulació i una prosa rica que combina català estàndard i gandesà amb naturalitat i autenticitat. 

Ha estat sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Pàgina elaborada per Álvaro Muñoz Hernández per a l'AELC.
Documentació: projecte "Lletres i Memòria" de l'AELC.
Fotografia: Òmnium Terres de l'Ebre.