Narcís Oller (Valls, 1846 - Barcelona, 1930). Primer gran novel·lista català de la Renaixença, és considerat el creador de la novel·la catalana moderna.

Ocupa un lloc destacat en el marc global de la novel·la realista gràcies a obres com La papallona (1882), L'Escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), La febre d'or (1890-1892), La bogeria (1899) o Pilar Prim (1906). De formació romàntica, es va anar decantant cap a l'opció estètica naturalista propera a Émile Zola. Va aconseguir, no obstant, un estil propi, que el mateix Zola en una carta-pròleg a la traducció francesa de La papallona va especificar.

Narcís Oller va incorporar temes i una visió del món inèdits en la literatura catalana vuitcentista.



Pàgina elaborada per Xavier Gual per a l'AELC.
Documentació: Xavier Gual.
Actualització: Toni Terrades i Helena Molist.
Fotografies: © Societat Narcís Oller.