"La relació de Palau i Fabre amb Picasso ve de lluny. La proximitat cultural entre tots dos personatges, el fet de compartir tres llengües i tres cultures: la catalana, l'espanyola i la francesa, l'atracció i fascinació de l'escriptor per l'obra de Picasso des de les primeres reproduccions que veié al D'Ací D'Allà fins a sentir el seu nom esmentat en les tertúlies familiars, fins al fet de sentir una doble vocació per l'escriptura i la pintura, tot són precedents que l'empenyen a llançar-se a escriure sobre Picasso ja als anys quaranta, durant la seva estada a París, amb el primer assaig, Vides de Picasso, escrit l'any 1946 i publicat a Barcelona el 1962.

A partir d'aquell moment s'aniran succeint molts altres assaigs, fins a arribar gairebé a la vintena, en els quals sempre ha defensat la catalanitat del pintor. La coneixença personal -més de vint-i-cinc visites al pintor- ha estat una font inesgotable de dades i d'apreciacions subtils i matisades a l'obra de Picasso, però també un apropament a la persona, a aquesta visió humana i vital que Palau sap transmetre d'aquest gran pintor. Palau i Fabre interpreta l'obra de Picasso com un reflex metafísic de la seva vida, que pot ser també vista in extenso com una manifestació de l'home en general. En la seva diversitat d'estils i pluralitat, Palau hi veu la fragmentació de l'home contemporani, la inesgotable potencialitat humana que es manifesta en una sensibilitat plural, filla dels temps.

(Pilar Parcerisas: "Palau i Fabre, investigador de Picasso", Avui, 25 de maig de 2000)

* * *

La relació entre Josep Palau i Fabre i Picasso va més enllà de l’estricta relació personal, que es va iniciar l’any 1947, i va començar quan al principi dels anys trenta un jove Palau va quedar impressionat per la visió de la reproducció d’un quadre de Picasso, La vida, l’obra mestra del pintor a l’època blava.

Al marge d’aquesta circumstància, Palau escoltava contínuament converses del seu pare amb els seus companys artistes i el nom de Picasso era un dels que més habitualment formaven part de les xerrades.

Tot aquest seguit de circumstàncies va fer que Palau arribés a París (al desembre del 1945) i manifestés: "La meva més gran fal·lera era la de conèixer Picasso".

Durant el temps previ a la coneixença, l'any 1946, i demostrant que coneixia el personatge sense haver-lo tractat, va escriure el primer llibre sobre Picasso, Vides de Picasso.

Finalment, va conèixer Picasso l'any 1947 i la relació es va allargar fins a l'any 1972, en total uns vint-i-cinc anys durant els quals Palau va establir amistat amb Picasso i van fer nombroses sessions de treball en què Palau preguntava a Picasso sobre la seva vida i la seva obra.

Picasso anomenava afectuosament "reclamaciones" aquestes preguntes que Palau portava minuciosament apuntades. Passaven llargues estones parlant al voltant d'aquestes consultes o de qualsevol tema que sortia i Palau ho consignava immediatament per escrit un cop tornava a l'hotel.

D'aquestes converses i tot el seguiment que ha fet Palau de la vida i l'obra de Picasso han sortit un total de més de vint llibres i nombrosos articles, col·laboracions i conferències monogràfiques sobre Picasso. Fins i tot ha dirigit un film, Picasso a Catalunya, produït per Estela Films.

Actualment, Palau i Fabre es considera una de les màximes autoritats mundials sobre la figura de Pablo Picasso i, a més, té la potestat, que li fou donada pel mateix Picasso, de certificar o expertitzar les seves obres. Palau és un gran coneixedor de la vida i l'obra de Picasso. Fins i tot, quan algú li preguntava a Picasso per algun fet de la seva vida, ell responia "Això, demaneu-ho a en Palau".

Dintre de tota l'obra que Palau ha escrit sobre Picasso, val a dir que hi figuren gairebé tots els gèneres: teatre (Homenatge a Picasso, 1971); poesia (Teoria dels colors) i, sobretot, assaig, on trobem els tres monumentals volums sobre Picasso que són l'estudi més minuciós i detallat sobre l'artista que s'ha escrit mai. El componen Picasso vivent (1881-1907), del 1980; Picasso cubisme (1907-1917), del 1990; i Dels ballets al drama (1917-1926), del 1999. L'any 2011 la Fundació Palau completa la col·lecció, amb la publicació pòstuma de Picasso 1926-1939. Del Minotaure al Guernika.

(Font: Fundació Palau)