Autors i Autores

Oriol Pi de Cabanyes

Sobre l'obra Esquinçalls d'una bandera

"Finalista al premi Sant Jordi 1976, Esquinçalls d'una bandera és una mostra palesa de la situació de la novel·la catalana dels darrers anys tan precària qualitativament com quantitativa, exceptuant uns pocs casos. La novel·la d'Oriol Pi de Cabanyes -la tercera- podríem afirmar que és una continuació, sinó una còpia, dels esquemes estètics i temàtics emprats a Oferiu flors als rebels que fracassaren (1972) i a També les formigues, Dylan, algun dia ploraran de solitud (1975), amb els encerts formals i lingüístics propis d'un major grau d'elaboració literària, fruit del pas dels anys.
Des d'un punt de vista formal, la novel·la consta de 150 capítols -si així poden anomenar-se 150 apartats d'extensió molt diversa (des de dues ratlles fins a sis pàgines)- en els quals la narració comparteix l'espai amb mostres de poesia visual. El text adquireix formes diferents (escenes teatrals, cartes, poemes, anuncis publicitaris, llistes de frases i expressions populars, etc.) quan pertany a la part exclusivament narrativa de quan pertany al vessant no imaginatiu, de valoració i intenció crítiques de plantejaments estètics i ètics del propi autor. És aquí on cal situar els «intertextos» d'autors molt diversos (Júlia Kristeva, Eduardo Mallea, Thomas Mann, Herman Hesse, Yoko Ono, Walt Whitman, Arthur Machen, Joanot Martorell...) així com molts fragments de l'autor, veritables actes de fe del fet literari-cultural i del fet vital d'una generació -la seva- dins unes coordenades polítiques i socials concretes. Si bé els fragments dels autors triats, pel lloc que ocupen en relació amb les seqüències narratives, ens fan l'efecte d'autojustificacions -voluntàries o no- del que s'està fent, n'hi ha alguns del mateix Oriol Pi que tenen una dimensió més àmplia i ens donen, en definitiva, la norma de lectura de la novel·la."

(Glòria Casals: "Oriol Pi de Cabanyes: Esquinçalls d'una bandera", Els Marges, núm. 12, gener de 1978, p. 128)