Autors i Autores

Oriol Pi de Cabanyes

Sobre l'obra Gaudí, una cosmogonia

"Director del Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura, Pi de Cabanyes ha fet gala de la seva extensa cultura en les diverses novel·les, llibres de narrativa, de viatges, d'estudi i assajos que ha publicat en 35 anys de carrera. Amb aquest bagatge a l'esquena, l'escriptor intenta enfrontar-se de tu a tu amb l'arquitecte, i en resulten una sèrie d'hipòtesis tan absurdes com versemblants, que s'adiuen perfectament amb les creacions de Gaudí. Fent una tasca com de regressió onírica, Pi s'alça fins a les esferes de la inspiració gaudiniana per mirar de compartir els sentiments del pare de la Sagrada Família i dóna les seves explicacions –pròpies i intransferibles– dels conceptes materialitzats en pedra, ceràmica o ferro i de les solucions pràctiques o ornamentals plasmades en edificis i monuments.
L'estructura de l'obra escrita segueix en certa mesura un ordre cronològic, a través de les construccions que analitza. No obstant això, Pi de Cabanyes sembla contagiat del procés creatiu desordenat de Gaudí per anar improvisant sobre la marxa, tal com aquell ho feia a l'hora de bastir edificis. Així doncs, el camí s'inicia amb la Casa Vicens, segueix amb la Casa Batlló, s'atura al Castell de Bellesguard, fa un tomb pel Palau Güell i finalitza a la Casa Milà, sense oblidar referències menors al Parc Güell i a la pedrera del Garraf –que formava part d'una finca dels Güell i és d'on va sortir la pedra per a les grans construccions i on Gaudí va deixar un preciós edifici que feia de celler–. Sorprèn la poca importància que Gaudí, una cosmogonia dóna a la Sagrada Família, considerada universalment l'obra mestra del geni i un dels exemples més reeixits de l'arquitectura del segle XX, del qual es té, al llibre, una imatge simplificada com a lloc de treball de Gaudí. [...]
Si les reflexions erudites de l'autor sobre els edificis no fossin prou reclam per acostar el lector curiós a Gaudí, una cosmogonia, potser ho seran les altres qüestions en què aprofundeix, amb el mateix còctel de creativitat i documentació: el caràcter estrafolari i la peculiar vida quotidiana de l'arquitecte reusenc; el seu misticisme; la relació amb el pintor Miró o amb el mecenes Eusebi Güell i Bacigalupi; les semblances i diferències amb Verdaguer, també mantingut per Güell; l'impacte que li va significar la Setmana Tràgica... Res no escapa a la mirada penetrant i sense complexos de Pi de Cabanyes, que considera Gaudí com un personatge amb «un anvers d'un infantilisme agut i un revers ple de complexíssims replecs»."

(Isaac Fernández Sanvicens: "Marejats en l'univers de Gaudí", Avui Cultura, 18 de juliol de 2002, p. 8)