Els detalls són l'essència de la literatura i Pons en dóna de molt evocadors: les cartolines on es cosien els botons per vendre, o els bitllets de loteria que no es despatxaven i s'havien de taladrar per invalidar-los, abans de dipositar-los a Hisenda. O el cerimonial per dur molts diners en efectiu pel carrer de manera que no es notés que en portaves, que s'ha perdut del tot. Detalls una mica Arsenic and Old de la tia Angelina que sempre deixava les aixetes que ragessin una mica perquè no fessin malbé unes gomes que tenen dins.

(Juià Guillamon. "Homenatge a la minyona", La Vanguardia, 21 de novembre de 2015)

* * *

Al final, el lector es queda amb un sentiment agredolç als llavis. Del relat casolà n'emergeix la idea que tota família és un desastre raonable, un cau d'hipocresies necessàries. Pons no s'està de lloar a temps les conseqüències de l'adveniment dels beatnicks i l'explosió de llibertat individual dels anys 60 (ara que tots, a dreta i esquerra, denigren –tan injustament– aquella etapa). Ell, en tot cas, ha dit amb Bàrbara, el que havia de dir, amb l'autoritat de qui sap com és de difícil abordar qualsevol biografia. Però si no parlàrem dels altres, ni ho férem de nosaltres mateixos, en què es resumiria la vida?

(Joan Garí. "Aquestes petites coses", Ara, 28 de novembre de 2015)

* * *

El resultat és una obra delicada, emotiva, precisa, un llibre on l'autor posa al descobert la intimitat d'una família burgesa que va tenir aspiracions, però que no arribava a final de mes. D'uns pares que vivien junts, però que feien vides separades. D'una memòria que es recompon a base d'obrir i tancar calaixos. Del dolor a l'emoció, passant per l'alegria d'estimar. De la història més particular, al gran relat de tota una generació.

(Esteve Plantada. "La no ficció és sempre més sòrdida que la ficció", Nació Digital, 13 de desembre de 2015)

* * *

Bàrbara d'Agustí Pons és un llibre biogràfic que té el ritme d'una novel·la d'intriga. L'han definit com una crònica dels anys cinquanta, però l'obra retrata amb ull calidoscòpic la societat catalana d'una bona part del segle XX, i n'és protagonista l'individu atrapat per circumstàncies diverses que no són mai generoses i sempre implacables.

Assumpció Maresma. "Aquest país l’han fet les Bàrbares i els Esprius", Vilaweb, 10 de gener de 2016)

* * *

El conjunt constitueix un retrat dels anys del franquisme, de cartilles de racionament, de restriccions elèctriques, de directors espirituals i de grisor en tots els sentits. Els apunts de la casa familiar, del carrer, del barri i de la Barcelona dels anys 50 constitueixen tot un món que cobra vida, i en retratar els espais vitals i els membres d'una família barcelonina, indirectament ens està servint una excel·lent crònica sentimental i crítica alhora, d'una època.

(Maria Nunes. "La millor novel·la sempre serà una biografia", Núvol, 5 de febrer de 2016)

* * *

Particularment, m'interessen molt més els episodis referents a l'autor o a la família –tres exemples diferents: l'explicació del naixement de l'afició lectora de Pons, el seu bateig de foc periodístic al Ciero i la revelació del cognom artístic Tramvia del seu germà Oriol, el preferit de la Bàrbara, per cert— que no pas aquells passatges que es refereixen a la història general. Si, al final, Pons troba o no troba la Bàrbara no és res que hagi de revelar. Hi ha, però, emoció en les últimes pàgines. I un penchant novel·lesc, com si diguéssim.

(Jordi Llavina. "La pell aixecada d'un home", El Punt Avui, 21 de febrer de 2016)

* * *

Un altre aspecte de la seva excel·lència literària és la subtil barreja o combinatòria de diferents gèneres. Cap a Bàrbara Pons ha reconduït el seu talent parcial com a poeta, narrador, memorialista, historiador, assagista i periodista. El poeta Pons es detecta en la precisió del lèxic i en la capacitat d’evocació de persones, llocs, esdeveniments, ambients i el temps. El narrador Pons es detecta en el ritme del flux del text. El memorialista Pons és omnipresent en tot el llibre, el memorialista que sap representar la vida en tota la seva meravellosa i desoladora complexitat. L'historiador Pons es detecta en el rigor factual del text, fruit d’hores de lectura i recerca. L’assagista Pons es detecta en la fonda intencionalitat del text. I el periodista Pons es detecta en el batec de la realitat que plasma. [...] Pocs llibres d’aquesta darrera temporada son dignes de l’atenció que Bàrbara es mereix! [...] Ras i curt, un llibre modèlic i immensament feliç.

(D. Sam Abrams. "Bàrbara. De l’Aragó rural a la Barcelona burgesa", Revista de Catalunya, octubre–novembre–desembre de 2016)