Autors i Autores

Joan Prats Sobrepere
1940-2019

L'illa afortunada

—Sí, Makea, he llegit tot això amb horror. I també que els països de la nostra Europa van començar a repartir-se les illes com si fossin mercaderies d'una subhasta.

—I la nostra vida se'n va anar en orris. Van arribar, es van establir a l'illa ferotgement. Els illencs, que tenim com a principal virtut la mol·lície, es van acovardir. Fa un segle i mig, quan van arribar els primers explotadors, si haguessin estat combatius, qui sap si els haurien pogut... aniquilar no, però foragitar, retardar la seva presència perniciosa.

—Em penso que no, Makea, no hi podien fer res contra les seves armes destructores.

—Sigui com sigui, ens ho han anat prenent quasi tot. Estem colonitzats —ho diu remarcant les síl·labes—. Si anem de bones a bones, ens prenen les terres. Si anem a les males, ens maten. Quina malaurança!, S'han anat apoderant de les terres de conreu fins a fer que nosaltres siguem estrangers a casa nostra. Unes terres que durant mil·lennis havien passat de pares a fills, que aquesta era la mentalitat del poble: «guarda aquesta terra com un llegat per als fills dels fills».

S'aixeca, jo em quedo parat, mirant-la. Es repenja a la taula, va a la pica, beu una mica d'aigua; i retorna al seient.

—Niklaus, creu-me: la colonització és l'anul·lació dels subjugats en tots els aspectes de la vida. Et prenen el poder, sí, però molt més. Es fan seves les terres i les arrasen. Et desbaraten l'economia, però molt més. La llengua, la tradició, el respecte pels antics, els noms de les coses. I sobretot, la consciència d'un mateix. La colonització provoca l'enfrontament entre la gent que abans estava unida. I la dependència d'ells, fins a haver-te d'ajupir per demanar-ho tot; has de demanar permís per parlar, per fer coses que havíem fet durant centúries, per plantar, per pescar: t'obliguen a treballar per ells, com esclaus, i s'emporten el fruit del nostre treball. És horrible, sentir i notar això cada dia, cada hora; que et xuclen la sang.

Jo m'imagino el sofriment d'aquesta gent que no té res, excepte el seu treball, i ara la seva lluita.


(Fragment del llibre L'illa afortunada, 2006)