Autors i Autores

Àngel Ruiz i Pablo
1865-1927

Del cor de la terra

El sol, dalt un cel sense núvols, flamejava. El rostoll, ressec, les figueres del voltant de les cases, els abatzers del camí, tot cruixia com un incendi; les cigales cantaven fins a morir; se sentia fins el crec-crec dels llagosts al botar i estendre les ales, i en la tanca de l'era de Son Abatzer no hi havia un dit d'ombra ni alè de vent hi corria.

L'amo en Biel, el parcer, com sempre, anant d'estims i barates de bestiar i altres qüestions de son ofici, era a vila, ont hi solia fer fins hora-baixa, aficat dins converses que no acabaven mai, i fent tassetes de nisseti. Aquell home era un advocat entre la braceria, i si com era xerraire hagués sigut treballador, i si com entès en les coses del camp, no li hagués agradat tant el trotxar per vila i d'una possessió a l'altra, si tenia sis hauria tingut dotze. L'esser tan lletraferit li havia causat molts perjudicis: «el llegir», com a tants d'altres, «li havia fet perdre l'escriure».

Així, almenys, opinava madona, la seva muller, i així mateix ho deia el més vell dels dos mossos o missatges que conraven la possessió i aquell matí d'agost adesaven l'era i acabaven de fer els munts de blat i d'ordi per les mesurades de l'endemà.

El missatge més jove escoltava i callava. Tenia devers vintidós anys i era de mitges talles, però ferreny, rabassut, d'amples espatlles, braços llargs i mans monstruoses. Mirava un poc entravessat i tenia el front estret, la boca gran i les cames torçudes.

(Fragment inicial del llibre Del cor de la terra. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1928, p. 13-14)