Col·lecció Poesia, núm. 9.

CLAU

Que no et caiga de l'esment
fer la cata arqueològica
d'aquests estrats amorosos
superposats a l'envers:
poemes densos, els últims
—de banda d'espill, primers—,
amb l'amarg sabor d'Ausias
quan el despit els empeny.
Sensuals com la pedra arrodonida
o aspres crancs, cràters roents,
fossilitzats polsims d'estima
en quatre temps
estimbats en una mar espremuda
que manté intactes
Eros i Tànatos
imantats eterns a recer.
Que no et caiga de l'esment
en la lectura:
besa la pedra,
penetra el forat ver.

(Maria Fullana. Pròleg del llibre)