Josep Santesmases i Ollé neix el mes de maig de 1951 a Vila-rodona, a l’Alt Camp.

De ben jove s’involucra en activitats culturals i associatives: del 1974 fins al 1995 és membre de l’equip de treball del Museu de la Vila de Vila-rodona, i dirigeix la revista vila-rodonina Caliu del 1989 fins al 1993.

De formació autodidàctica, a principi dels anys vuitanta comença a publicar els primers estudis d’història local centrats en la seva població natal, i des de l’any 1986, escriu articles d’opinió per diferents mitjans com el setmanari El Pati, o els diaris El Punt i El Punt Avui. Més endavant, també col·labora amb les revistes digitals Tornaveu i Frontissa i, des de l’any 2020, publica un article setmanal a El Vallenc. Alguns dels més de vuit-cents articles d’opinió que signa es troben publicats en els reculls Riu Avall. Recull d’articles (1986-2002) (Cossetània, 2002), Quarts i hores I. Societat i política (Arola Editors, 2012), Quarts i hores II. Terres, llocs i paisatges (Arola Editors, 2014) i El temps viscut. Entre la història i la memòria (Cossetània, 2021). L’any 2009 participa en una taula rodona organitzada per l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes, i les reflexions sobre els lligams entre el paisatge i la literatura que en resulten es publiquen al recull Literatura i paisatge, a cura de Fina Anglès.

A banda de l’estudi i l’assaig, Santesmases explora altres gèneres literaris. L’any 2006 escriu el text en prosa Santes Creus i les Terres del Gaià (Arola Editors), il·lustrat per Joan Cunillera, i el 2008 presenta una crònica literària que té com a referència geogràfica la part alta de la conca del riu Gaià, Viatge literari per la vall del Gaià. Les terres altes (Cossetània), on fusiona la seva obra amb referències escrites d’una seixantena d’autors. El seu primer llibre de poesia, El món des de l’agut (Arola Editors), també inspirat en un dels punts més elevats de les terres del Gaià, veu la llum l’any 2011, i el seguiran les publicacions: Entre el cel i la terra (Arola Editors, 2013), un recull de poemes breus il·lustrats per diferents artistes i acompanyat d’una exposició que visita una vintena de poblacions amb les obres plàstiques corresponents; Nadala del portal (Arola Editors, 2013), on s’endinsa en la tradició de Nadal; Gramàtiques de tardor (Arola Editors, 2015), compilació poètica dividida en dues parts on parla de la visió de la vida i el món a la tardor de la vida, i de la mort de la mare i de l’amic, i Com si no tinguéssim cel (Editorial Base, 2025), una reflexió sobre el poder i la guerra. L’any 2021, la Casa de les Lletres i l’Escola de Lletres de Tarragona li dediquen una sessió del cicle “Veus de poeta”, on es presenta una semblança de la seva l’obra poètica a càrrec de Magí Sunyer. En el camp de la narrativa de ficció, l’any 2013 escriu Ai fill, que no et regalimi la salsa! (Arola Editors), recull amb contes vinculats a l’activitat gastronòmica de la calçotada, i el 2024 fa una incursió en la ciència-ficció amb Monverd, el primer planeta (Onada Edicions). Com a dietarista, Els paisatges trobats li val, l’any 2017, el II Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló, i el 2026 escriu Servir a què? (Onada Edicions), una reflexió crítica sobre el desaparegut servei militar obligatori a través de la correspondència escrita durant la mili a les illes Canàries.

Santesmases també participa en més d’una vintena d’exposicions artístiques de temàtiques diverses com La sèquia de Vila-rodona: 800 anys d’història (1991), Narcís Oller i de Moragues (1995), Entre el cel i la terra (2013), o Patrimoni oblidat, memòria literària (2016-2018).

A més a més, és president de l’Institut d’Estudis Vallencs (1991-1998), ocupa la presidència de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) (2000-2024) i la vicepresidència segona de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) (2003-2024), i és membre fundador del Centre d’Estudis del Gaià i president de l’entitat entre el 2016 i el 2022.

És codirector de les revistes Plecs d’Història Local i La Resclosa i coordinador de la revista Frontissa.

És soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).