—En què es basa el seu darrer llibre, Monverd, el primer planeta? 
—És un relat que passa 25 anys després que s’ha poblat el planeta verge. La Terra està saturada i s’ha trobat la manera de captar tota l’energia dels astres d’una manera gairebé infinita, i això permet uns canvis radicals de la humanitat, l’exploració de nous planetes. Les comunitats internes han decidit fer això i han aplicat una tecnologia molt avançada per posar persones en un altre planeta. Al final representa que cada nació o estat que hi vol participar fa la seva colonització, que serà comuna, no hi haurà una comunitat que facin un avenç sense que l’altra en tregui benefici. No és una novel·la d’aventures, sinó d’idees, de relacions humanes, i el que intento és explicar que hi ha unes formes de viure en què tecnologia i humanisme van molt del bracet i poden crear un benestar molt més gran.

—Qui són els protagonistes? 
—Una mare, un pare i un fill, i a mitja novel·la surt una noia romanesa que viu a Barcelona amb els pares del marit amb qui mai han tingut bones relacions. Fan un viatge allà, perquè constantment hi ha viatges, tot i que el referent és la Terra. El pare, per exemple, que ja fa 25 anys que s’ha establert a Monverd, fa d’arxiver. Es dedica a entrevistar les persones que han emigrat, per quines raons ho han fet i per deixar constància d’aquest procés migratori. La mare forma part d’un equip que es dedica a trepitjar el territori i van generant la toponímia dels diferents llocs. El fill ha estudiat i es dedica a investigar si la vegetació pròpia del planeta és comestible, fa aquesta recerca, que intercanvia amb altres comunitats establertes al planeta.

—Què destacaria, d’aquest nou llibre?
—Primer, que és de bon llegir, està escrit de manera planera. La primera part és d’explicació, de com han anat les coses des que van marxar de la Terra i van arribar allí i s’hi van instal·lar. Després hi ha aquest rerefons familiar, els pares, els sogres i els avis, unes figures molt importants que arriba un moment que es plantegen si han d’anar a viure a aquest planeta i no quedar-se a la Terra, perquè una societat sense avis no és una societat equilibrada del tot. I s’hi acaben establint. En el fons és una crítica social, però també un plantejament de la manera com ens podríem organitzar millor.

Carme Gutiérrez: “És una crítica social al món actual”, El Vallenc, 16 de febrer de 2024.