Autors i Autores

Joan Maria Bigas

Joan Maria Bigas, a la seu d'Angle Editorial, 2007.
Joan Maria Bigas a l'Eixample de Barcelona, estiu 2007.
Joan Maria Bigas a la Via Giulia de Roma, escenari de la seva segona novel·la, Sant Joan de 2007.
L'autor a Barcelona, 2004.
L'autor a Barcelona, 2004.

Biografia

Joan Maria Bigas Serrallonga va néixer a Barcelona l'estiu de l'any 1961, en una família de l'esquerra de l'Eixample. El fet de ser fill únic potser va influir en la seva passió precoç per la lectura, la qual, com un fet natural, el va portar a l'interès per l'escriptura.

Va ser alumne de l'Institut Jaume Balmes de l'Eixample, on va viure els inicis del període democràtic i la recuperació de l'autonomia per a Catalunya. En aquests anys comença la presa de consciència sobre l'existència d'una literatura en la llengua pròpia, que fins aleshores havia estat gairebé desconeguda per a tants joves com ell.

En sortir de l'institut, l'any 1979, arriba el moment de prendre una decisió difícil, que influirà en ell de forma decisiva: es dedicarà a les ciències, per a les quals sent interès i demostra capacitat, però no abandonarà les lletres, la literatura, que l'acompanyarà de forma constant al llarg de la seva vida. La decisió d'iniciar els estudis d'enginyer de camins va coincidir amb l'ingrés a l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana. En aquests anys Joan Maria Bigas va poder conèixer en persona alguns dels grans noms de la literatura del país. És encara fresc el record de les visites a la casa de Ricard Salvat, que oferia un porto excel·lent, o a la casa de Manuel de Pedrolo una tarda que estava desolat perquè acabava de conèixer la mort de Marguerite Yourcenar.

La dificultat dels estudis d'enginyeria li va fer reduir la seva activitat literària, només mantinguda per la pertinença a l'Associació. El 1987 ja era enginyer de camins, i va ampliar la seva formació amb estudis d'economia, gestió empresarial i urbanisme. En aquest camp, actualment és vocal de comissions del Col·legi d'enginyers de camins a Madrid i a Barcelona i exerceix de professor a cursos de postgrau de mobilitat i urbanisme.

Tot plegat va posposar la decisió que havia pres de dedicar-se també a la literatura. No obstant, a finals dels anys noranta sorgeix l'oportunitat de participar en la col·lecció Solaris d'Eumo editorial, una experiència insòlita en el nostre país que aplegava ciència i lletres en una sola obra. Fruit d'aquest treball va ser, l'any 1999, la novel·la Recorda en Barné, que va aparèixer amb il·lustracions del dibuixant Cesc, i va suposar la seva dedicació més continuada a l'escriptura a partir d'aquest moment.

Des de la data de la publicació de la seva primera novel·la, Joan Maria Bigas va iniciar els treballs de la segona, centrada en Itàlia, que l'havia d'ocupar al llarg de set anys. No obstant, abans de la publicació de la segona novel·la, encara s'avançarien dos llibres més, però aquests de caire tècnic, relacionats amb la seva professió d'enginyer i la seva especialització en el transport públic: es tracta de dos manuals tècnics, el primer dedicat al transport públic urbà (2004), i el segon a la nova generació de tramvies (2006).

Finalment, el novembre de 2007 es publica la seva segona novel·la, Tan lluny de Roma, esperonat per l'entusiasme de l'equip d'Angle Editorial, que l'ajuden a decidir-se a fer realitat un projecte destil·lat lentament, amb cura i sense pressa, madurat al llarg de nits de treball i polit una i altra vegada fins al seu estat definitiu.

Les bones crítiques rebudes per Tan lluny de Roma, entre les quals destaca una de Xavier Pla al suplement de Cultura de l'Avui, que li atorga quatre punts sobre cinc, fan que Joan Maria Bigas es plantegi continuar endavant amb un projecte que li ha anat voltant pel cap des de fa uns mesos: escriure una novel·la sobre Barcelona. En concret, una novel·la històrica sobre la formació de la Barcelona moderna, i sobre un dels seus protagonistes fonamentals, l'enginyer urbanista Ildefons Cerdà.

Joan Maria Bigas prepara aquesta obra mitjançant un procés de documentació extens i sistemàtic. Les visites a l'Arxiu Històric de la Ciutat i a la Biblioteca de la Facultat d'Història són la base de la investigació sobre la ciutat del XIX. Juntament amb els documents d'Ildefons Cerdà, en el procés de documentació apareix també un moment històric important per a la ciutat: la revolta o bullanga de 1842, i el bombardeig de la ciutat per les tropes del general Espartero. I en aquest moment, la figura clau del cònsol francès, Ferdinand de Lesseps.

L'autor decideix fragmentar la narració de la vida i obra de Cerdà i centrar-se exclusivament en l'any 1842, l'any del bombardeig i de la joventut de l'urbanista. I l'any en què Ferdinand de Lesseps, cònsol de França a la ciutat, es proposa salvar Barcelona del bombardeig i fa de mitjancer entre el govern i els revoltats. L'acollida i passió d'Angle Editorial fan possible altra vegada la publicació de la tercera novel·la de Joan Maria Bigas, A terra les muralles!, que surt d'impremta el juny de 2012.

Mentre conclou la seva obra narrativa es forma com a escriptor teatral a l'Obrador de la Sala Beckett de Barcelona i a la Societat General d'Autors, realitzant cursos amb Esteve Soler i Paco Zarzoso.