Autors i Autores

Pilar Estelrich

Malina

El Malina i jo, com que som un: el món divergent.

Mai no m'ha fet tan poc servei el Malina, cada cop sap menys què pot fer amb mi, però si no hagués arribat puntualment a casa, si em trobés entremig de la llarga marxa a través de la Xina i d'una reflexió sobre nens que no s'assemblen a l'Ivan, jo recauria altre cop en mals costums, escriure cartes, a centenars, o beure i destruir, pensar destructivament, destruir-ho tot i destruir el darrer, no podria conservar el meu país assolit, relliscaria i l'abandonaria. Fins i tot quan el Malina calla, és millor que no pas callar sola, i llavors també em serveix d'ajut amb l'Ivan quan no ho puc entendre, quan no em puc entendre, perquè el Malina sempre està al meu costat ferm i serè, i d'aquesta manera sóc conscient que no perdré mai el Malina... Encara que em perdés a mi mateixa!

Al Malina li dic de tu i a l'Ivan li dic de tu, però aquests dos tu estan diferenciats per una pressió sobre l'expressió que és immesurable, impesable. Amb cap dels dos no he fet servir de bon començament el vostè, que, d'altra banda, faig servir sempre. Vaig reconèixer l'Ivan d'una forma massa instantània, i no va quedar temps per acostar-m'hi mitjançant la parla, jo ja li pertanyia abans de qualsevol paraula. D'altra banda, vaig estar-me tant temps cavil·lant sobre el Malina, sentia un anhel tan gran d'ell, que un bon dia la nostra convivència no va ser sinó la confirmació d'una cosa que sempre hauria d'haver estat així i massa vegades havia estat destorbada, per altra gent, per decisions i accions errades. El meu tu per al Malina és precís i adequat per a les nostres converses i les nostres discussions. El meu tu per a l'Ivan és imprecís, es pot descolorir, enfosquir, aclarir, pot esdevenir aspre, suau o tímid, il·limitada és l'escala de les seves expressions, es pot dir també totalment sol, a grans intervals, i moltes vegades a la manera de les sirenes, seductorament nou cada cop, però encara ara no ha estat dit en el to, amb l'expressió que sento dintre meu quan sóc incapaç de pronunciar ni un mot al davant de l'Ivan. Davant d'ell no, però internament algun dia perfeccionaré el tu. Serà la perfecció.

(Fragment del llibre Manila, d'Ingeborg Bachmann [traducció de Pilar Estelrich]. Barcelona: Edicions 62, 2002, p. 122-123)