"Tant l'obra creativa com la científica i erudita de Salvador Galmés i Sanxo són motivades per la intenció de col·laborar en la tasca de redreçament de la cultura catalana. La seva formació i la iniciació en les feines intel·lectuals i eclesiàstiques al costat de mossèn Alcover, el fet de viure uns anys d'efervescència i reviscolament de la nostra cultura, la participació en empreses i associacions d'un caràcter marcadament regionalista, la continuació del seu treball fins pràcticament el moment de la seva mort en un període hostil al catalanisme, etc., palesen que el sentiment 'nacionalista' fou el principal estímul de la seva dedicació a la vida intel·lectual. En aquest sentit, el projecte d'edició de les obres de Ramon Llull, que tants problemes (el més virulent dels quals fou la baralla amb Antoni M. Alcover) i quefers li va ocasionar, fou concebut per ell com el millor servei al país de què era capaç, per el qual valia la pena sacrificar-ho tot. Malgrat hi confluïssin altres motivacions, sobretot de caràcter religiós, no podem negar en la labor duta a terme per Galmés el pes decisiu de la consciència de pertànyer a una cultura –la catalana– que cal revitalitzar. La divulgació i la popularització dels nostres mites històrics (com Jaume I, per exemple) força desconeguts o menysvalorats pel poble, respon també a aquests mateixos objectius, així com la col·laboració en grans empreses i projectes d'abast nacional (el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, l'obra del Diccionari, la Fundació Bernat Metge, etc.). Quant a la narrativa, pot considerar-se que se centra quasi exclusivament en dos blocs o eixos temàtics: el de la felicitat i el del poble. Ambdós tenen molt en comú amb la personalitat i el conjunt de l'obra de Salvador Galmés. La presència quasi constant del tema del poble (que sovint pren formes properes al costumisme, per tal de recrear tradicions del nostre cabal cultural que es perden) és sobretot el que enllaça aquest vessant amb els objectius que podríem considerar més generals de la seva producció. En poques paraules pot dir-se que la narrativa de Salvador Galmés és el resultat de l'afany de plasmar literàriament la vida del poble i dels seus individus, aspecte en el qual coincideix amb les propostes dels narradors realistes i veristes. L'interès pel coneixement de l'ànima humana (sobretot per aquells individus que viuen situacions conflictives i experimenten el dolor) no sols apareix en els seus relats, sinó que àdhuc el trobam en l'obra no-creativa. En resum, Galmés no és sols 'un narrador del poble', sinó més tost un intel·lectual el treball del qual –com un tot inseparable– és inconcebible sense la seva gent, sense el seu país.

Per altra part, l'obra de Galmés es produeix en un moment complex literàriament i ideològica, la qual cosa esdevé un dels factors a considerar a l'hora de parlar del seu abandonament de la narrativa. Si, per un costat, com a narrador s'insereix en el corrent modernista, els seus contactes intel·lectuals i personals (a més de coincidències ideològiques) el situen al costat dels autors noucentistes de l'anomenada Escola Mallorquina. En aquest sentit, Galmés és un autor emplaçat en una positura, un gènere i un context inadequats a la consecució del projecte d'iniciar la novel·lística mallorquina, com es demana aleshores. La migrada producció d'obres narratives durant les dues primeres dècades d'aquest segle a Mallorca fa que la seva obra sigui valorada (i àdhuc encoratjada) per aquells situats estèticament i ideològica força lluny del Modernisme, però que veuen positivament les qualitats estilístiques de la seva prosa. Un substrat religiós que sempre sol aparèixer en els seus relats permet una relativa adaptació a aquest context reaci al Modernisme. Amb el sorgiment d'altres prosistes mallorquins més propers al Noucentisme (però que no arribaran a dur a terme una obra continuada) la dedicació narrativa de Salvador Galmés resta encara més fora de context. Això no obstant, no cal parlar d'una 'crisi de la novel·la' a Mallorca motivada per l'ascensió del Noucentisme (fóra absurd, car aleshores a les Balears no hi ha una producció novel·lística pròpiament dita: només temptatives aïllades), sinó que cal avaluar la repercussió sobre els autors insulars del moment crític pel que passa el gènere al Principat i de la substitució d'un corrent (el modernista) pel seu successor."

(Pere Rosselló Bover. L'obra de Salvador Galmés i Sanxo (1876-1951). Barcelona: Abadia de Montserrat, 1988, p. 283-284)