Només un últim detall: és freqüent que, a l'hora d'un trencament que no té res de mutu acord, qui l'ha decidit li faci saber a l'altre, en to venjatiu, que li ha estat infidel, sigui o no sigui cert. Les comptades nits d'amor que m'has donat em dicten no jugar a aquest joc i deixar-te desinformat al respecte. Prefereixo que aquells que mereixen la meva confiança esperin el moment oportú per fer-te saber on he repenjat el cap i qui m'ha abraçat quan m'has maltractat. I aquesta informació no la rebràs, ni de bon tros, en privat.

Potser d'aquí a un temps llarg, molt llarg, de viure tu a casa teva i jo, a la meva, les nostres relacions com a veïns començaran a esdevenir, si més no, correctes. A mi em van ensenyar, de petita, a saber donar un elegant cop de mà al veí que es troba en un mal tràngol, fins i tot si en un altre temps no em va tractar bé. Però el cor em diu que mentre jo encetaré la plenitud d'una vida de llibertat sense tu, em trobaràs a faltar.

Crec que això és tot el que t'havia de dir.
Tot i que no t'ho mereixes, Estat espanyol, que tinguis sort.

La Nació Catalana

(Fragment de "Carta del desamor", del llibre De tot cor, 2012)