Quaderns Divulgatius, 36. Primeres experiències i inserció laboral

Consells-paracaigudes per a aterrar en el món laboral sense fer-se mal
Quan ens llicenciem, després d’anys d’estudi i molt d’esforç, ens trobem davant d’un gran precipici, i ens adonem que no tenim al nostre abast cap paracaigudes per llançar-nos-hi sense rebre un cop fort, o que el que tenim està ple de forats i no ens aprofita del tot.
Aquest article intenta ser aquest paracaigudes que sovint ens manca, fet de petits retalls-consells que, ben cosits, poden ajudar-nos a aterrar en el món laboral sense patir gaires sotracs.
El primer que cal fer és estudiar les diferents sortides laborals i fer una mena de «pla d’actuació», i sobretot, plantejar-nos si volem ser autònoms o assalariats. La majoria de traductors acabem treballant pel nostre compte, però també hi ha moltes opcions si ens estimem més tenir l’estabilitat que ofereix una nòmina fixa mensual. Si tenim clar que volem ser autònoms, una opció és començar com a assalariat en alguna agència, perquè així podem aprendre tot allò relacionat amb el nostre ofici: les fases de traducció i de revisió, les eines informàtiques, el tracte amb el client, les tarifes, els terminis, etc. I una vegada tenim l’experiència i els coneixements necessaris, ens «independitzem». Una bona manera de fer-ho és treballant mitja jornada com a assalariat i tenir l’altra mitja lliure per començar la nostra carrera en solitari.
Però si el que volem és dormir tranquils sabent que a final de mes sempre tindrem uns dinerets al compte, el ventall d’empreses i d’organismes en els quals podem treballar és bastant ampli: agències de traducció; agències de localització de programari i de videojocs;
universitats; estudis de doblatge o de subtitulació (alguns tenen traductors en plantilla); editorials; organismes oficials com ara l’ONU o la Unió Europea, etc. A la Unió Europea, per exemple, hi ha unes pràctiques per a traductors que s’acaben de llicenciar; i l’ONU convoca regularment uns exàmens per a incorporar-hi traductors, intèrprets i redactors.
Una vegada tenim clares quines són les nostres possibles fonts de feina i hem decidit si volem ser autònoms o assalariats, cal elaborar un pla d’actuació, i hem de ser constants i disciplinats, i tenir molta paciència. Quan acabem la carrera, volem començar a treballar ja del que ens agrada, però això no sempre és possible, i cal saber tenir la suficient paciència per anar fent petites passes per aconseguir el nostre objectiu.
El pla d’actuació no és més que tot allò que cal anar fent abans de llançar-nos a buscar feina, però també el que convé continuar fent quan ja l’hem trobada, sobretot si som autònoms. A grans trets seria:

• Confeccionar el nostre currículum.
• Fer-nos una pàgina web.
• Fer un llistat de les empreses o organismes amb els quals ens agradaria treballar.
• Consultar regularment les fonts on apareixen ofertes de treball del nostre ram.
• Apuntar-nos a les llistes i els fòrums de traducció.
• Fer-nos membre d’alguna associació de traductors i intèrprets.
• Fer cursos i assistir a xerrades i activitats de les associacions de traductors i intèrprets.
• Informar-nos i establir-nos una taula de tarifes i uns preus mínims (en el cas dels autònoms).

1. Confeccionar el nostre currículum: què hi posem i què no hi posem
Aquest pas és potser obvi, però el que de vegades no ens resulta tan obvi és què hem de posar i què no hem de posar en el nostre currículum; què pot interessar i què no pot interessar a les empreses de nosaltres. És clar que no hi ha una fórmula màgica ni perfecta,
però cal tenir present quatre idees bàsiques:
• Convé que sigui breu: si el nostre currículum té més de dues pàgines té més probabilitats que se’n vagi directament a la paperera, perquè avui dia tots anem amb presses i no tenim gaire temps per entretenir-nos a llegir currículums interminables.
• Ha d’estar ben estructurat i ser atractiu a la vista. Hem de separar bé els diferents apartats (dades personals, estudis, idiomes i serveis, experiència professional, altres dades d’interès...), de manera que amb un sol cop d’ull la persona que el llegeix pugui identificar la informació que li interessa de nosaltres. Per cert, és important especificar en un lloc ben visible quina és la nostra combinació d’idiomes, per exemple en un apartat a banda, perquè hi ha gent a qui se li oblida mencionar-ho o ho dóna per fet; i en el cas dels autònoms, els serveis que oferim, perquè podem ser llicenciats en traducció i interpretació però oferir només serveis de traducció, per exemple.
• Hem de «personalitzar-los» segons el tipus d’empresa o d’organisme on l’enviem i del tipus de servei que vulguem oferir en cada cas (traducció, correcció, interpretació, localització) o de la combinació d’idiomes que oferim. Per exemple, si contestem a una oferta de feina per a una agència de localització de programari, no destacarem la mateixa informació que si escrivim a un estudi de doblatge. En cada
cas convindrà que ressaltem els cursos que hem fet relacionats amb la matèria o l’experiència professional que puguem tenir en aquest camp, per poca que sigui.
• És recomanable incloure-hi una foto, perquè és una primera presa de contacte visual amb l’entrevistador o client. Sempre és més fàcil posar cara a un nom que haver-nos-la d’imaginar.
• No cal que esmentem tots els congressos, jornades o seminaris als quals hem assistit o els cursos que hem fet, perquè, al que ho llegeix se li pot arribar a fer pesat. Convé incloure només els que estan relacionats amb l’oferta de feina en qüestió.
• En canvi, sí que convé esmentar quines són les nostres àrees d’especialització i les eines informàtiques que tenim i que dominem (programes de traducció assistida, de subtitulació, etc.).
• Pel que fa a l’apartat d’estudis, no cal incloure més que la relativa als estudis superiors, perquè si ets llicenciat, ja se suposa que primer has passat per l’escola i l’institut, de manera que no cal esmentar-ho.
• Tampoc cal incloure apartats com quins són els teus passatemps, perquè no tenen res a veure amb la teva vida professional, que és el que estàs intentant vendre. Però sí que convé esmentar, per exemple, si ets membre d’alguna associació, si participes activament i voluntàriament en alguna associació o projecte relacionat amb la traducció, etc.
• És clar que al principi l’apartat d’experiència professional quedarà molt breu, però hem d’intentar omplir-lo posant tot allò que haguem fet que pugui estar mínimament relacionat amb la traducció i la interpretació.

2. Fer-nos una pàgina web
Avui dia és molt important estar a Internet. Tenir una pàgina web no és gens car i a canvi ens pot resultar molt útil, sobretot pel que fa a les nostres imatge i visibilitat, ja que ens dóna més seriositat i és un aparador obert les 24 hores.
No cal començar fent-nos una pàgina web fantàstica, primer podem, per exemple, fer-nos-en una amb els milers de plantilles que corren per Internet, que faci la feina, i a mesura que anem guanyant experiència i ens anem establint, ens fem una cosa més elaborada. Però el que sí que podem tenir des del principi és domini propi, perquè avui dia els preus de compra de nom de domini i els packs d’allotjament són molt econòmics. Alguns fins i tot ofereixen tot això per només 13 euros l’any (els .cat, però, són bastant més cars).

3. Fer una llista de les empreses o els organismes amb els quals ens agradaria treballar
Aquest punt és bàsic i cal ser molt organitzats i disciplinats, no només a l’hora d’elaborar-la, sinó també de fer-ne un seguiment, que és molt recomanable.
Quan comencem a buscar feina, la gran temptació i l’error en què caiem molts és enviar currículums a discreció sense haver investigat un poc a què es dedica cada empresa, si ens interessa el que fan, si són de fiar..., i no fer un seguiment de tots els llocs on l’enviem, la data, etc., per poder dur-ne un control i que si algun dia es posen en contacte amb nosaltres interessant-se pels nostres serveis, sapiguem qui són, quan els vam enviar el currículum, què els vam proposar, etc.
Per tant, és recomanable no precipitar-nos i asseure’ns primer a fer una llista en Word o en Excel de les empreses o els organismes que ens interessen, amb les dades de contacte, la pàgina web, si pot ser la persona de contacte, la data en què vam enviar el currículum i, si escau, alguna informació addicional (com per exemple que són un estudi de doblatge gran i consolidat i per tant una bona font de feina).
Una vegada hem identificat els nostres clients potencials, ja podem enviar el nostre currículum amb una carta de presentació i, si ja la tenim, amb un enllaç a la nostra pàgina web. Segurament no rebrem resposta immediatament, si és que en rebem alguna, però cal ser pacients i de tant en tant insistir-hi. Una bona tàctica és enviar el currículum per correu electrònic i al cap d’una estona trucar per parlar amb la persona encarregada, perquè vegin el nostre interès i establir un contacte més directe. Evidentment, no sempre funciona, i no sempre podrem parlar amb qui ens interessa, però per provar-ho no perdem res.

4. Consultar regularment les fonts on apareixen ofertes de treball del nostre ram

Internet és una gran eina de recerca de feina. A més dels coneguts portals com Infojobs, on podem trobar ofertes de tot tipus, existeixen d’altres pàgines especialitzades en traducció que són com una borsa de treball, com ara www.proz.com, www.translatorscafe.com o www.translatorsbase.com.
Gairebé totes tenen una modalitat de registre gratuït que et permet accedir a ofertes de feina que, tot i no ser potser les més ben pagades, són una bona manera d’aconseguir alguns clients. A més, algunes d’aquestes pàgines tenen informació sobre la fiabilitat i la qualitat de moltes agències d’arreu del món, que els traductors mateixos proporcionen segons les seves experiències. Per tant, abans de llançar-nos a oferir-los els nostres serveis, podem consultar si ens interessa treballar-hi o no.
També existeix un portal dedicat exclusivament a donar informació sobre agències de traducció, proporcionada també per traductors, que fa uns anys era gratuït però que ara és de pagament: www.paymentpractices.com.
D’altra banda hi ha moltes pàgines web que ofereixen informació sobre les ofertes de feina dels organismes internacionals. Aquí
en teniu algunes:
– Ofertes de treball a l’ONU:
https://jobs.un.org/Galaxy/Release3/vacancy/vacancy.aspx?lang=1200
http://unjobs.org/
– Pràctiques a la UE:
http://www.mancomunidadcg.es/europedirect/contenidos.aspx?cont=7
– Buscador de feina en organismes internacionals del MAEC:
http://www.maec.es/es/MenuPpal/Oportunidades/Paginas/Oportunidades.aspx
La premsa també pot ser una bona eina de recerca, tot i que les ofertes de traducció no abunden. És molt útil, però, pel que fa al sector d’organismes públics o internacionals, com ara l’ONU, l’UE, TV3, etc. –com també ho pot ser el BOE–, ja que normalment hi publiquen els seus concursos i oposicions.

5. Apuntar-nos a les llistes i fòrums de traducció
Una altra bona font de feina són les llistes i els fòrums específics de traducció. N’hi ha molts: de generals (ATD, http://www.alrasa.com/atd/atd.htm; Traducción en España, http://www.rediris.es/list/info/traduccion.es.html), i d’específics (Trag, http://www.xcastro.com/trag/, per als audiovisuals; Intérpretes Jurados, http://es.groups.yahoo.com/group/interpretesjurados/; Medtrad, http://www.rediris.es/list/info/medtrad.es.html, per a traducció mèdica), etc.
A banda de ser una eina utilíssima per a consultar totes les qüestions relacionades amb la nostra professió (tarifes, drets d’autor, programari, terminologia), de tant en tant surten ofertes de feina que ens poden interessar. En aquest cas, un factor fonamental és la rapidesa de resposta. Com que són missatges que arriben a molta gent, cal contestar al més aviat possible per assegurar-nos que aconseguirem la feina, perquè moltes vegades l’adjudiquen al primer que truca (si hi ha un telèfon i una adreça electrònica, sempre és més recomanable trucar directament per la immediatesa).

6. Fer-nos membre d’alguna associació de traductors i intèrprets
A Catalunya i a l’Estat espanyol existeixen diverses associacions de traducció i intèrprets, o relacionades amb la nostra professió, com ara l’AELC. Algunes són generalistes, com poden ser l’AELC, TRIAC, ATIC o Asetrad, i d’altres són més específiques, com l’Associació de Traductors i Intèrprets Jurats de Catalunya o l’Acett, que és específica de traducció literària.
L’associacionisme és essencial per a una professió com la nostra, en què sovint treballem de manera tan aïllada, perquè no només ens permet compartir experiències i dubtes amb col·legues –que ens poden ajudar molt quan comencem–, sinó que també ens ofereixen xerrades i cursos per continuar formant-nos, o activitats amb un caràcter més distès que ens permeten conèixer gent, fer contactes, etc. En definitiva, ens ajuden a no sentir-nos tan sols i aïllats i, a més, són una bona font de feina, perquè moltes tenen una borsa de treball pròpia.

7. Fer cursos i assistir a xerrades i activitats de les diverses associacions de traductors i intèrprets
Aquest punt és fonamental per continuar formant-nos una vegada deixem la facultat. Els cursos ens permeten, per exemple, aprofundir en la pràctica d’un tipus d’especialitat en la traducció i interpretació (com per exemple cursos d’interpretació mèdica, o de correcció de català o de castellà, o d’ajust per al doblatge), estar al dia de les novetats tecnològiques que afecten el nostre sector (programes de traducció assistida, de reconeixement de veu, etc.), aprendre a dur els nostres comptes amb cursos de fiscalitat per a traductors, i sobretot, ens permeten conèixer i relacionar-nos amb gent que es dedica a fer el mateix que nosaltres.

8. Informar-nos i establir-nos una taula de tarifes i uns preus mínims (en el cas dels autònoms)
Abans de començar a oferir els nostres serveis, és essencial informar-nos de quines són les tarifes habituals del mercat, per evitar que ens prenguin el pèl i rebentar preus, tant pel nostre propi bé com pel dels companys. Acceptar fer traduccions i interpretacions a un preu per sota d’uns mínims no sols suposa fer competència deslleial als companys que ja fa uns anys que s’hi dediquen sinó que també acaba perjudicant-nos a nosaltres mateixos. Si comencem amb aquesta pràctica podem caure en el cercle viciós que hem de treballar moltes hores per poder tenir uns mínims ingressos dignes, amb la qual cosa ens queda poc de temps per invertir en la nostra pròpia formació i per buscar altres clients que paguen millor –perquè també n’hi ha que paguen bé–, i acabem decidint que ens és més rendible treballar de qualsevol altra cosa, amb el nostre horari fix, que fer mil hores davant l’ordinador, caps de setmana inclosos.
I com que tots els inicis són durs, si al principi no ens queda més remei que haver d’acceptar unes tarifes per sota del que és raonable, intentem sortir al més aviat possible d’aquesta roda, buscant sempre clients que paguin millor i no quedar-nos amb els que paguen misèries.
Per això és molt útil des d’un principi establir-nos uns mínims per sota dels quals no estem disposats a treballar i confeccionar una taula de tarifes per a cada tipus de servei que volem oferir i cada país amb el qual volem treballar –perquè les tarifes varien molt segons els països–, però sempre informant-nos bé abans de tot el ventall de tarifes. Aquesta informació es pot obtenir als diferents fòrums i llistes de traducció.
En definitiva, el que pretén aquest article és proporcionar algunes pautes perquè els que s’acaben de llicenciar en traducció i interpretació puguin acabar dedicant-se a allò que els agrada, i animar-los a ser pacients i optimistes, perquè es tracta d’una professió molt bonica en què cada dia aprenem una cosa nova, que ens pot aportar moltes satisfaccions i que, en contra del que es pugui pensar, ens pot permetre viure bé.
Molta sort.

Neus González (Xàtiva) és llicenciada en Traducció i Interpretació per la Universitat d’Alacant, i en Filologia anglesa per les universitats de València i Coventry. Té un postgrau en Traducció Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat com a traductora en la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, i posteriorment s’ha establert com a traductora autònoma especialitzada en software i audiovisuals (doblatge i subtitulació). Des de 2005 és també intèrpret oficial simultània del Senat espanyol en la combinació català-castellà, i des de 2007, traductora homologada per TVC.