Trobada de la Federació Galeusca 2011. Crònica

La tercera trobada de la Federació Galeusca, que es va fer el 30 de setembre i l'1 d'octubre de 2011 a l'Ateneu Barcelonès, es va encetar amb la taula rodona Repercussió de l'edició digital en la pràctica i els drets del traductor. Guillem-Jordi Graells, president de l'AELC i en qualitat de moderador també va aprofitar per donar la benvinguda a tothom en nom de l'associació.

Mario Sepúlveda, l'assessor de l'AELC per a temes jurídics, va obrir el foc parlant de l'acord a què han arribat editors i escriptors catalans per a un nou model de contracte en edició digital, el qual és pioner a tot Europa. Sepúlveda va afegir que s'ha fet un contracte diferenciat perquè l'edició digital no té res a veure amb la que s'ha fet fins ara. Per exemple, s'acostuma a confondre entre obra i suport, és a dir, entre l'obra digital en si i el seu suport (lector electrònic o e-reader), i es vol incidir en reivindicar els drets morals de l'autor/traductor, que és bàsicament el dret de reproducció, més enllà de la reproducció analògica. En una obra digital, cada cop que es baixi el llibre, cada cop que s'hi entri en contacte en la seva totalitat o en part, ha de comptar com a reproducció. Ara es parla de comunicació en comptes de distribució, ja que en llibre digital no hi ha suport tangible per distribuir.

Armando Requeixo, de l'Asociación Galega de Escritores (AELG) va fer una panoràmica de l'edició digital a Galícia, tot assenyalant que respecte al català potser estan un pas enrere en aquesta qüestió. Es publiquen a Galícia uns 1500 llibres, dels quals la meitat són de ficció, i d'aquests, uns 150 són traduccions. Hi ha editorials emblemàtiques com Xerais o Galaxia que ofereixen llibres digitals, però curiosament cap d'aquests són traduccions. Les traduccions que s'ofereixen a internet són de llibres clàssics i es descarreguen gratuitament. Els traductors que hi han treballat cobren per la feina, i si l'obra es publica en paper cobraran 'en espècies': un número determinat d'exemplars de l'obra traduïda. Requeixo va concloure la seva intervenció indicant que els editors a Galícia encara no han aconseguit una fórmula viable per engegar l'edició digital, i que una de les solucions seria impulsar també un contracte digital, independent del contracte en paper.
Xabier Mendiguren, de part dels escriptors en èuscar (Euskal Idazleen Elkartea, EIE) també va fer un breu repàs al món del llibre en llengua basca, tot assenyalant que dels 2000 llibres que s'editen a l'any, una tercera part són traduccions, i una mica menys de la meitat és obra nova. Hi ha a més un fenomen semblant al gallec: els llibres digitals són exclusivament obra nova i cap traducció. I quin públic consumeix edició digital? Pràcticament inexistent. Encara és un món que ha d'explotar, i se'n parla més als mitjans del que és el seu impacte real en el públic lector.

En el col·loqui posterior Guillem-Jordi Graells va donar una dada que expressa l'interès creixent per les edicions digitals: Cedro ha vist multiplicades per cinc les denúncies per pirateig d'obres. Va afegir també que les editorials no estant tenint una bona estratègia ja que venen les obres digitals a preus massa propers a les obres en paper. Tenen por que l'obra digital faci la competència a la pròpia en paper, però els preus tan elevats eviten que el públic compri obra digital i opti per descàrregues il·legals. Mario Sepúlveda va afegir que autors estan entrant en guerra contra editors i grans plataformes com Google o Apple; aquests estan arribant a acords per explotació d'obres passant per sobre dels drets dels autors, i que arribarà un dia que s'arribarà a pagar per llegir, com en teoria es paga ara per escoltar música. Ander Iturriotz, president d'EIE, va concloure el col·loqui advocant per un món digital on els autors de llengües minoritzades com la basca juguin més el paper de la difusió de la seva obra per sobre dels drets d'autor. Potser els interessa més ser coneguts pel màxim de gent que rebre uns pocs euros en concepte de drets d'autor. En qualsevol cas, l'ideal és que l'autor pogués escollir una opció o una altra.

      Taula rodona Repercussió de l'edició digital en la pràctica        Feliu Formosa durant el recital.
i els drets del traductor.

Tot seguit, a la sala Sagarra es va celebrar un recital de poemes en llengua original i la seva traducció. Presentat per Isabel Olid, el reconegut poeta i dramaturg Feliu Formosa va començar llegint tres poemes de Georg Trakl i dos de Rainer Maria Rilke. Tot seguit Manuela Palacios va llegir els originals gallecs i les seves traduccions angleses d'un poema d'Ana Romaní i un altre de María Lado. Manuel Forcano de la seva part va llegir quatre traduccions al català de poetes hebreus, entre els quals Iehuda Amikhai. En èuscar va participar el traductor Fito Rodríguez, qui va llegir un breu fragment de l'asssaig de Proust Sur la lecture en l'original i en traducció. Finalment la poeta Montserrat Abelló va llegir, en llengua original i en la seva versió catalana, poemes anglesos de Sylvia Plath, Margaret Atwood, Anne Sexton i Adrienne Rich.

L'1 d'octubre es va encetar la segona jornada de la trobada de la Federació Galeusca amb la taula rodona Autotraducció i traducció entre les nostres llengües i el castellà com a llengua de mediació (o no), moderada per Laura Santamaria. La professora Manuela Palacios, de l'AELG, va presentar l'antologia To the Winds our Sails, un recull de poetes gallegues traduïdes a l'anglès i al gaèlic irlandès per part de poetes irlandeses. Un llibre que evidencia la relació literària entre Irlanda i Galícia ja de fa un segle i mig, des de Eduardo Pondal i Manuel Murgúia fins a exemples com aquesta antologia passant per autors de la Xeración Nós o Álvaro Cunqueiro. Palacios va assenyalar finalment que la intenció fou fer-hi participar autores de totes les generacions, i que una trentena de persones van participar en el projecte.
L'escriptora Carme Riera va parlar tot seguit de la seva experiència com a autotraductora al castellà de les seves novel·les. Va començar afirmant que s'autotradueix la seva obra per necessitat, després de les experiències amb els traductors de les seves primeres obres. Hi va discutir molt i va arribar a la conclusió que el millor seria autotraduir-se per tenir més llibertat, fins a arribar al punt de fer versions, més que no pas traduccions. En aquest sentit va afegir que quan escriu una novel·la gairebé al mateix temps en va fent la versió al castellà i d'aquesta manera evita fugir massa de l'edició original, cosa que seria més fàcil si en fes la versió al cap d'un temps. Riera va assenyalar la contradicció de pensar que en traduir una obra es perd el sentit de manipulació lingüística inherent a aquesta, i d'altra banda és una autora a la qual encanta que la tradueixin.
Finalment, Nicolás Zimarro, de l'associació basca d'escriptors EIE, va fer una breu anàlisi de les complexitats i riqueses del fet de la traducció, com per exemple amb el desajustament entre la sinonímia d'una determinada llengua amb qualsevol altra.

El col·loqui, que va comptar amb nombroses intervencions del públic assistent, va girar al voltant dels problemes que es presenten a l'hora de traduir des de llengües minoritzades com el català, basc i gallec, com per exemple que massa sovint les traduccions a llengües que no controli l'autor es facin a partir de la versió castellana.  També es va assenyalar el fet que des de les editorials cada cop es demanin més unes obres en què els 'problemes' de traducció siguin els mínims, és a dir, narracions 'autotraduïbles', amb tot el que comporta de baixada de qualitat literària.

   Carme Riera i Manuela Palacios.                                                           Nicolás Zimarro i Laura Santamaria.
Fotos: Carme Esteve.

La tercera trobada de la Federació Galeusca es va cloure amb l'assemblea general de la federació. L'acte, conduït pel seu president de torn, en aquest cas Cesáreo Sánchez Iglesias (president de l'AELG), va començar amb la lectura i aprovació de l'acta de la trobada anterior, la del 2010. Tot seguit va explicar el que ha fet la federació enguany, que bàsicament ha consistit en les gestions per demanar al govern espanyol que la partida pressupostària dedicada a l'ACE (Asociación Colegial de Escritores) s'amplïi o es reparteixi entre totes les associacions de l'Estat i no només ACE. De cares al futur es va insistir en treballar per aquest reconeixement, així com per tenir més presència en les activitats de l'Instituto Cervantes. Guillem-Jordi Graells, president de l'AELC, va informar sobre l'European Writers Council -el consell europeu d'associacions d'escriptors-, i la voluntat de la Federació Galeusca, juntament amb la d'altres estats, perquè cada associació d'escriptors tingui un vot en el consell i així eliminar la norma que atorga només dos vots per estat. L'acte va finalitzar amb el traspàs de presidència rotativa anual cap a l'associació basca d'escriptors, l'Euskal Idazleen Elkartea, i amb la lectura del Manifest de la Federació Galeusca 2011 en gallec, èuscar i català.

Crònica d'Armando Requeixo sobre la trobada de la Federació Galeusca.