El camí cap a Frankfurt 2007. Entrevista a Isabel Martí, editora de La Campana, per Jordi Capdevila

J.C. Qui creu que ha d'anar a Frankfurt?
I.M. Els llibres en català. Quan es va crear l'Institut Ramon Llull, i fins fa poc, els estatuts deien que la seva funció era la defensa de la llengua catalana i el seu reconeixement internacional.
J.C. Però la convidada no és la llengua, sinó la cultura catalana.
I.M. Si vols entendre que cultura catalana vol dir el que es fa a Catalunya ho pots fer, però llavors que hi posin sobretot arquitectura, pintura i folklore, i això és pervertir la Fira del Llibre. Si tenim present amb quines possibilitats la llengua i cultura catalanes s'han pogut donar a conèixer històricament al món, i ho comparem amb el castellà, em sembla un acte de cinisme. Si es creu que la cultura castellana que es fa a Catalunya feta per catalans hi ha de ser present, es pot optar per ressenyar la gran importància de la indústria editorial en castellà.
J.C. Però hi ha qui defensa que els autors castellans hi han de ser presents.
I.M. Un dels problemes de portar-hi autors castellans famosos és que, involuntàriament, no ajuden al reconeixement d'una llengua i una literatura que amb prou feines se sap que existeix, sinó que creen confusió i la tapen. Entenc que el món castellà de Catalunya vulgui defensar els seus interessos, però sobta que els primers a aixecar la veu per afavorir el castellà hagin sigut el director de l'Institut Ramon Llull i el president de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana.
J.C. ¿Hi haurà un abans i un després de Frankfurt en la literatura catalana?
I.M. Frankfurt és només una fira on editors i agents van a comprar i vendre drets de traducció i publicació. És en aquest marc que tenim la possibilitat d'explicar en una exposició qui som i què fem. Quants editors recorden quins han estat els darrers cinc convidats? Frankfurt ha de ser un anunci per al català, però la feina important es fa 365 dies l'any.
J.C. Quina ha de ser la feina de l'administració?
I.M. Mostrar la història i literatura d'una llengua al llarg dels segles. Si es coneix la categoria i la tradició històrica de la nostra cultura s'afavorirà l'interès pels autors contemporanis. Per exemple, s'ha de saber que hi ha la traducció al català de tots els clàssics llatins i grecs. Hi ha llengües amb Estat que no ho tenen. I aquest mèrit i tenacitat malgrat l'adversitat també pot crear empatia i interès.