Actualitat professional
Més continguts

L'informe CoNCA reclama un pacte transversal perquè la cultura sigui l'eix vertebrador del país

22 de novembre de 2017


El CoNCA ha presentat avui l'informe Estat de la cultura i de les arts 2017. La cultura, eix de les polítiques públiques. Un document que fa una panoràmica del moment que viu la cultura al Principat aquest any 2017.
 
Aquest informe es fa públic en unes circumstàncies excepcionals, en les quals el CoNCA reclama la centralitat de la cultura en la configuració de les polítiques públiques. Durant la presentació, que ha arrencat amb una llarga ovació per a Carme Forcadell, asseguda en primera fila, el president del CoNCA Carles Duarte ha reclamat que en debat sobre el nostre país la cultura hi jugui un paper fonamental: «no podem plantejar-nos un país on la cultura sigui un element residual. Aquest país només té sentit si el construïm des del coneixement, des de la recerca, des de l'art i la creativitat. Només aquestes són bases sòlides per al futur». En aquest sentit, Duarte ha aprofitat la presentació de l'informe per a rellançar la proposta d'un Pacte Cultural.
 
La vicepresidenta primera del CoNCA, Gemma Sendra, ha entrat en detall en els vuit punts que inclou aquest informe, que construeixen una agenda que marca els objectius del sector cultural. Aquests punts són:

1. La cultura com a eix vertebrador de les polítiques públiques
Es reclama un consens polític al voltant de la cultura del nostre país. El CoNCA proposa liderar un nou «pacte per la cultura», un acord transversal i de país que plantegi una proposta consensuada de les polítiques culturals.

2. Suport públic a la cultura
Es reclama un cop més que el 2% del pressupost de la Generalitat de Catalunya sigui destinat a l'àmbit de la cultura. El 2% és el llindar mínim per a poder desenvolupar-se amb normalitat, i suposaria que la despesa pública total en cultura a Catalunya s'incrementaria dels 116 a 216 euros per habitant, una xifra que ens situaria en la part baixa de la mitjana europea.

3. Dignitat laboral dels creadors, els artistes i els treballadors de la cultura
Es reclama que l'Estatut de l'artista, actualment en fase de debat en una subcomissió al Congrés dels Diputats espanyol, passi a una fase legislativa, que permeti disposar, com més aviat millor, d'un marc legal que no maltracti els creadors i que ajudi a construir un entorn digne per al desenvolupament de les professions vinculades amb la cultura.

4. Binomi educació-cultura
Es reclama una acció molt més institucionalitzada que permeti un diàleg constant entre les administracions públiques que treballen en educació (escoles, centres d'ensenyament, universitats, etc.) i en cultura. L'escola ha de ser un espai per a disseminar la cultura. En aquest sentit, preocupa el fet que l'educació artística i l'ensenyament de les humanitats cada cop tenen menys rellevància en el currículum escolar.

5. Internacionalització de la cultura
Preocupa el fet que la manca de recursos ha fet perdre nombroses oportunitats. Cal destinar més recursos als intercanvis internacionals d'artistes, amb el doble objectiu d'enriquiment del teixit local que comparteix visions i coneixements amb els artistes que fan una estada a casa nostra i de generar possibilitats per als artistes locals en programes d'intercanvi internacional als quals s'acullin els equipaments catalans.

6. Difusió de la cultura
Cal destacar-ne tres aspectes: la poca atenció d'alguns mitjans de titularitat pública cap a la cultura, que es percep com una mostra de desconfiança des de la mateixa Administració envers la cultura del país. La revolució de les tecnologies de la informació i la comunicació, que genera nous canals de comunicació i difusió amb un impacte més directe i personalitzat; i la necessària ampliació dels públics de la cultura per assegurar una regeneració contínua del perfil dels usuaris de la cultura.

7. Territori
És indispensable augmentar la cooperació entre administracions com un element clau per desenvolupar una política cultural efectiva arreu del territori i amb una voluntat clara de vertebrar la rica realitat cultural del país. Al mateix temps, cal obrir més la mirada als projectes d'interès nacional que ajuden a vertebrar una xarxa de territori.

8. Equipaments nacionals vertebradors
Cal millorar els recursos econòmics, tècnics i humans per permetre realitzar tot allò que exigim als grans equipaments culturals. També és necessària una aposta decidida de la política cultural per acostar la cultura al conjunt del territori i despertar l'interès dels ciutadans pel fet cultural.

Principals dades del sector del llibre i la cultural

Segons la Secretaria General de Cultura del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, l’any 2016 a Catalunya  hi havia 654 editorials, que van facturar al mercat espanyol 1.177 milions d’euros, una xifra que suposa un  increment del 5,4 % respecte a l’any anterior, però que encara es troba un 11,7 % per sota del 2012.

L’any 2016 es van publicar 39.780 títols (un 1 % més que el 2015), però el nombre d’exemplars es va reduir  fins a 128,5 milions (un 0,2 % menys que el 2015). El tiratge mitjà es va situar en 3.230 exemplars per títol  (un 27,7 % menys que el 2012).

Per matèries, l’any 2016 la literatura va concentrar la facturació més elevada, amb un 33,2 % del total (4,9  punts percentuals menys que el 2012), seguida del llibre de text no universitari, amb un 18,9 % (3,7 punts  percentuals més que el 2012), i de la literatura infantil i juvenil, amb un 15,5 % (xifra molt similar a la de  2012).

El 34,7 % de la facturació del sector editorial català s’ha fet a través de les llibreries (6,2 punts percentuals  menys que 2015), gairebé un 20 % a les cadenes de llibreries (8,2 punts percentuals més que 2015) i un  8,1 % als hipermercats (3,8 punts percentuals més). Les vendes per internet només han suposat un 0,7 %  del total de la facturació de les editorials catalanes.

El suport paper continua sent el protagonista del sector del llibre, ja que agrupa el 72,5 % de les sol·licituds  d’ISBN de 2015. Ara bé, el mercat digital continua en la seva línia ascendent i l’any 2015 supera 12.900 títols  editats (un 7,1 % més que 2014 i un 49,2 % més respecte a 2012), tot i que continua mostrant una facturació residual, amb només 42 milions d’euros (un 5,5 % més que 2014 i un 31,3 % més que el 2012).

L’any 2016 el 63,6 % de la població catalana ha llegit algun llibre en els últims dotze mesos. Segons el document  Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2016, el nombre de dones que diuen que han llegit  (73,4 %) és superior al d’homes (62 %) i es continua llegint més en castellà (70,2 %) que en català (27,4 %).

Catalunya té un sistema de lectura pública prou consolidat. Durant l’any 2016 les 390 biblioteques públiques de Catalunya i 12 bibliobusos van rebre 24,6 milions de visites, i més de 3,7 milions d’usuaris disposaven del carnet de biblioteques. Aquest any es van prestar gairebé 14,7 milions de documents.

Despesa privada en cultura

La despesa total dels ciutadans catalans en oci, espectacles i cultura s’ha situat en 5.273 milions d’euros  l’any 2016, una xifra gairebé igual que la de l’any 2012, però inferior a la registrada just l’any anterior. Si des  de l’any 2012 s’havia experimentat un creixement en despesa en cultura a Catalunya, aquesta tendència  va canviar l’any 2016, ja que el total de la despesa que realitzen les llars catalanes es va reduir al 5,8 %. A la presentació, tant Gemma Sendra com Carles Duarte han vinculat aquesta dada al fet que la cultura és un sector molt vulnerable i, en moments d'incertesa, l'impacte en el consum de cultura es fa evident de seguida. Haurem d’estar atents als propers anys per confirmar si es tracta d’una situació puntual o es consolida una  nova època de recessió per a la despesa cultural.

La mitjana de la despesa individual en oci, espectacles i cultura dels catalans continua essent superior a la  de la resta de l’Estat espanyol; malgrat això, l’any 2016 s’ha produït una reducció de la despesa individual  a Catalunya, mentre que l’espanyola s’ha incrementat lleugerament, fet que ha suposat un reducció de la distància entre aquestes dues magnituds: si fins ara els catalans gastaven en oci, espectacles i cultura un 20 % més que els ciutadans del conjunt de l’Estat espanyol, en el darrer any analitzat aquesta diferència  s’ha escurçat fins al 12 %.
 

Descarregueu-lo: Informe CoNCA. Estat de la cultura i de les arts 05_2017. La cultura, eix de les polítiques públiques.

MÉS:
· Llegiu el comentari que en fan des del blog Interacció en aquest enllaç.
· Llegiu l'article que en fa Ernest Alós per a El Periódico en aquest enllaç.

Comentaris

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta permet comprovar que el contingut ha estat introduit per una persona i no pas per un programa de spam. Si et registres com usuari evitaràs aquesta comprovació .
Image CAPTCHA
Escriu els caràcters de la imatge sense espais.