Activitats i notícies
Més notícies14-12-17

Curs sobre la nova gramàtica catalana, del 7 al 28 de febrer a Tarragona

14 de desembre del 2017

Les sessions de formació sobre les característiques principals de la nova gramàtica normativa de la llengua catalana es traslladen a Tarragona durant el mes de febrer.

Es tracta d'un curs de 12 hores, dirigit a persones que treballen amb la llengua (escriptors, traductors, editors, periodistes, professors, estudiants o investigadors universitaris...), que ja s'ha fet amb èxit a Barcelona i a Girona. L'imparteix Neus Nogué Serrano, professora de la Universitat de Barcelona.

Neus Nogué presentarà el nou enfocament de la normativa que es pot trobar a la Gramàtica de la llengua catalana, mostrarà algunes de les principals novetats que conté i propiciarà el debat sobre l'aplicació de les novetats de la gramàtica en textos escrits de diferents registres.

És organitzat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, amb el patrocini de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i de la Universitat Rovira i Virgili.

 

Les sessions de Tarragona tindran lloc cada dimecres del 7 al 28 de febrer, de 10h a 13h, al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili.

La preinscripció és obligatòria i l'aforament, limitat. El preu per a socis de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i estudiants de la Universitat Rovira i Virgili és de 20 euros, per a la resta, 40 euros.



Feu la inscripció aquí!

Objectius
· Presentar el nou enfocament de la normativa que es pot trobar a la GIEC.
· Mostrar algunes de les principals novetats que conté.
· Reflexionar sobre l’aplicació de les novetats de la GIEC en textos escrits de diferents registres.
 
Metodologia
El curs combina les exposicions de la professora amb la participació dels assistents, tant d’una manera espontània com a partir de la resolució de casos pràctics. Es proporcionarà un dossier de materials de treball.
 
Programa
1. Introducció: una manera nova de concebre la normativa
2. La nova gramàtica i els retocs de l’ortografia
3. Aspectes de morfologia
4. Sintaxi (1). Ordre bàsic, canvis d’ordre, construccions inacusatives i concordança del verb haver-hi
5. Sintaxi (2). Determinants i pronoms
6. Sintaxi (3). Preposicions (per i per a, elisió i alternança, coordinació…)
7. Sintaxi (4). Coordinació i concordança
8. Sintaxi (5). Els verbs psicològics; verbs ser, estar i haver-hi
9. Altres

* * *

L’ensenyament tradicional i la rigidesa pròpia d’un període de resistència lingüística han fet arrelar fondament entre nosaltres criteris inapropiats sobre allò que és lingüísticament correcte o incorrecte.
 
Massa sovint es classifiquen els fets de llengua descontextualitzats en correctes o no correctes, en una divisió neta i radical, oblidant el caràcter de convencions històriques temporals i relatives que tenen les normes lingüístiques. Aquests criteris absoluts i abstractes de correcció se centren de manera obsessiva en dos aspectes, la normativa i els barbarismes, i en fan una aplicació mecànica, donant la mateixa consideració d’incorrecte en tot cas i en tota situació a trets dialectals genuïnament catalans que a interferències distorsionadores d’altres llengües o rebutjant de la mateixa manera els errors gramaticals i els manlleus en vies d’incorporació. [...]
 
Necessitem un nou criteri, ja no de correcció/incorrecció, sinó d’adequació a les convencions socials pròpies de cada varietat i cada registre. No es tracta de suprimir tot criteri, ni de rebaixar l’exigència. Segons com, encara és més rigorós el domini de les normes d’adequació, ja que és molt més ampli que el de simple correcció normativa: un text gramaticalment correcte pot ser inadequat per manca de precisió terminològica, per un grau excessiu d’especialització, perquè no s’ajusta a les condicions orals o escrites de difusió, perquè no té el grau de formalitat que li correspon, perquè conté defectes d’ordre lògic o de coherència entre les parts, perquè no encaixa amb els elements no verbals de comunicació que l’acompanyen, etc.
 
(Isidor Marí: Un horitzó per a la llengua. Barcelona: Empúries, 1992)
 
...si no es pot normativitzar la pragmàtica, sí que convé pragmatitzar la normativa: és una garantia que tocarà de peus a terra i es fonamentarà en criteris racionals d’ordenació dels fets lingüístics i comunicatius. Si es concep així, començarem per entendre la normativa d’una manera més flexible i associada als usos (gèneres i registres). No és gens raonable que, en una societat tan complexa com la d’avui en dia, en una comunitat de parla amb una gran diversitat funcional i estilística de varietats que hi conviuen, pretenguem fer servir una norma simple, única, fàcil i categòrica per a totes les ocasions i tots els contextos.
 
(Lluís Payrató: "Es pot normativitzar la pragmàtica?", Els Marges, núm. 108, p. 30, 2016)