A debat
A debat

S'està empobrint la llengua?

És un tema recurrent parlar de l’empobriment de la llengua enfront del predomini simbòlic i lingüístic del castellà. Fa poc Quim Monzó arribava a dir, donant un bon titular als mitjans de comunicació, que el “català arribaria a ser un dialecte del castellà”, i  no cal dir que el títol del darrer premi Ramon Llull, L’últim home que parlava català, de Carles Casajoana, ha afegit més motius per al debat. Aquest debat rau en si realment cada cop es fa servir una llengua més neutra, esquifida i limitada tant en estructures com pel que fa a expressions i llenguatge o si tot plegat és una exageració perquè la llengua troba la seva evolució de forma prou natural.

Comentaris

S'està empobrint, sobre tot

S'està empobrint, sobre tot perquè la deixam empobrir. Agafam la paraula espanyola i no pensam en com és la catalana genuïna. Alguns en fan una adaptació al català, que és igual d'incorrecte. Més perillós és l'empobriment de l'estructura sintàctica i del sistema fonològic, els *me da igual, en lloc de m'és igual, o el famosíssim *yermà en lloc de germà, *cassa en lloc de casa, etcètera. Això encara és molt més preocupant. Jo no crec que el català es converteixi en un dialecte de l'espanyol, però en du el camí i ho hem d'evitar entre tots. Com? Estudiant més català i demanant als personatges públics (actors, perdiodistes...) un bon ús de la llengua.

N'estem fent un gra massa.

N'estem fent un gra massa. No és que tot el que s'està dient sobre la llengua no sigui cert. El més important és que es tracta tan sols d'una part de la realitat. En xifres absolutes el nombre de catalanoparlants no ha parat d'augmentar, respecte a la quasi totalitat catalonoparlant de principis del segle passat. La diferència és que ara hem de compartir l'espai amb una meitat - o una mica més - de persones que no el parlen habitualment, però que l'entenen gairebé en tots els casos. Mai s'ha llegit i editat tant en català. Els perills hi són, és clar, i jo mateix voldria que estiguéssim millor del que estem, però penso que ens fixem excessivament en el que no funciona, i oblidem tot allò que va bé. No parem, d'aquesta forma, de proporcionar munició als qui sempre han considerat l'existència de la nostra llengua com una cosa perfectament artificial. Us recomano que llegiu la correspondència entre Rodoreda i Sales i veureu quanta gent era capaç de llegir en català als anys seixanta. Potser hi ha elements inquietants a l'horitzó, però oblidem massa fàcilment que mai hem estat, es relació a altres aspectes tan importants com el nombre de parlants i de llibres editats, en una situació com l'actual. Som menys de la meitat de la població, és cert, però la meitat d'ara mai ha estat tan gran. Per què no ens fixem, doncs, en això?

Estic totalment d´acord amb

Estic totalment d´acord amb el Ramon i l´Ignasi, i el que volria afegir és que comentaris com els de Quim Monzó fan més mal que bé. Si anem de catastrofistes i de pessimistes amb la nostra pròpia llengua no conseguirem conscienciar a la gent del mal estat, sinó tot al contrari, agreujar el mal estat a través del pessimisme. En Quim Monzó, el què hauria de fer, seria eixar de fer comentaris absurds i catastrofistes i treballar més per la nostra llengua. Jo el vaig veure a Frankfurt al saló internacional del llibre, invitat a l´stand de la cultura catalana i crec sincerament que hi sobrava. Hi ha molts escriptors al país que defensen i estimen la llengua i que són molt més interessants que ell.

L'assumpte, des de València

L'assumpte, des de València estant, no és si la llengua s'està empobrint, i això que el seu estat és paupèrrim, sinó si no s'ha produït ja la substitució lingüística majoritària en la nostra Comoditat Valenciana. A València capital molt sovint sobta sentir algú pel carrer parlant català i més encara que algú s'adrece en català a algú que no coneix. Abans ens quedava el consol de TV3 i Catalunya Ràdio. Ara ni això, perquè entre les emissions prohibides i el deteriorament cada cop més evident del català dels mitjans del Principat, des del sud estem veient com el procés s'està traslladant al nord. Com va dir Fuster, o ara o mai.

I tant que sí. Com volen

I tant que sí. Com volen que no s'empobreixi si a les grans urbs sols es parla castellà? Tancar els ulls a aquesta realitat és fer l'estruç, amb les conseqüències que això comporta! No cal que diguem que no passa res! perquè sí que passa i cap govern no ha fet res per pal·liar-ho, però és que som nosaltres mateixos els que hem de mantenir la llengua, a casa. Per la meva professió, he pogut constatar que nens catalano-parlants, si van a una escola on els companys són castellano-parlants, acaben parlant castellà a casa. Aquest és el cas de dos germans, els Barrera, a Cerdanyola, que els pares parlen a casa català i ells els contesten en castellà. Primer no ho entenia bé el perquè, però quan vaig saber la trajectòria educativa dels nois, sí. Les classes les feien en català, però el "pati", la conversa era castellana ja des de EGB. Diuen en Monzó que anem camí de fer un "patois" català-castellà; jo dic que hi ha qui no passa per aquí, va directament al castellà que no és ni ric en cap estructura de la llengua, ni bonic ni res, però això aquí no ve a tomb. A mi no m'importa gens, perquè la meva llengua desapareixerà d'aquí a una o dues generacions, a tot estirar. Si anem per aquest camí, clar!

La meva idea és fer uma

La meva idea és fer uma petita aportació des de Galiza, on la meva llengua, el gallec, la gent jove només la parla a pagès i cada vegada s'espanyolitza més. Crec que la situació del català és greu a la Catalunya del Sud, però a Les Illes i al País Valencià la cosa pinta pitjor encara. I a la Catalunya del Nord, què dir-ne? El procés d'afrancesament ha estat implacable de 80 anys ençà. La canalla només parla en francès, i això és el començament del final del procés de lingüicidi.

Jo crec que sí que s'està

Jo crec que sí que s'està empobrint la llengua catalana, però... Però està creixent. Som més pobres, però més. Aquesta és l'anàlisi que jo en faig. Té un aspecte positiu i un de negatiu: quantitat i qualitat. Pens que no la cosa no és tan greu, perquè el que més compta és el nombre... de moment. Més endavant ja intentarem enriquirnos: primer s'ha de ser, després s'ha de ser el millor que es pugui ser.

Continuem el procés

Continuem el procés d'empobriment de la llengua. Podríem dir que tot segueix igual que abans. A la ciutat de València, així com als pobles del voltant, la llengua predominant continua essent el castellà. És difícil trobar a algú parlar català, i per tant és molt més còmode utilitzar aquesta llengua per aconseguir qualsevol cosa, perquè ,què més dóna si, per exemple, entres en una tenda i et dirigeixes al dependent o a la dependenta en valencià (i em sembla bé que ho fem)?. Tú tardaràs més a obtindre el que vols i desprès de la teva visita tot continuarà com sempre. Les coses les han de fer els qui governen i aquests no fan massa per la nostra llengua. Està clar que avuí podem fer ús de la nostra llengua des de l'administració (la qual cosa abans era impensable al mateix que moltes altres coses), però pense que hauria de ser una obligació utilitzar el català als Ajuntaments per a la elaboració de documents administratius, que tots el documents que es dirigisquen als ciutadans siguen en català (i desprès en castellà), però que no sigui una opció, perquè si és una opció, almenys als poble on jo treballe, al costat de València, ningú empra la nostra llengua.

Jo crec fermament que el que

Jo crec fermament que el que diu Quim Monzó, digueu-me no es cert que ara gairebé tothom diu "pos" del castella "pues" i no pas "Doncs" que és la forma correcte, o com ara "barco", ho sento pero preferixo "vaixell" o que un mestre de català digui que és igual que paraules com, car , àdhuc, o vaixell no fa falta utilitzar-les que ja ningú ho fa, i qualcú que ho faci se'l miren malament, jo no en se pas res vaig a $ d'eso però l'unic lloc on sento parlar català es a casa meva, i si defenses el catlà et diuen "lufa" "polaca" etc. Tan de bo fossim independents que és tan trist sentir-te estranya al teu propi país ! A reveure!

Hola, Dolors, Jo crec que

Hola, Dolors, Jo crec que sí que cal parlar correctament tot i que sense artificiositat. Crec també que en totes les llengües hi ha paraules que cauen en desús i que això no hauria d'espantar-nos. El que ja no trobe tan normal és que aquestes paraules hagen de ser necessàriament substituïdes per altres d'un idioma diferent. El català hauria de fer servir els seus propis recursos en aquestos casos. A mi concretament la paraula "vaixell" em remet a nau de vela (goletes, bergantins, etc.) No dic que això siga l'explicació correcta, però sí la meua percepció personal. Pel que fa a "barco"... D'entrada, li sobraria, com a mínim la "o" final, però no deixe de demanar-me perquè "barc" (per exemple) no i en canvi "barca" o "embarcar" sí. És un tema que s'hauria d'explicar bé. Salutacions cordials.

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta permet comprovar que el contingut ha estat introduit per una persona i no pas per un programa de spam. Si et registres com usuari evitaràs aquesta comprovació .
Image CAPTCHA
Escriu els caràcters de la imatge sense espais.