Activitats i notícies

   

  • 26-03-18
    Adheriu-vos a la declaració i escampeu-la!

    El món de les lletres i de la cultura catalanes no pot mantenir-se en silenci davant de la greu situació política actual, atemptatòria als drets fonamentals en una democràcia. Des del temps de la Dictadura franquista, la societat catalana no havia viscut una situació com la d’ara, marcada per mesures polítiques, judicials i econòmiques de caràcter autoritari.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">El m&oacute;n de les lletres i de la cultura catalanes no pot mantenir-se en silenci davant de la greu situaci&oacute; pol&iacute;tica actual, atemptat&ograve;ria als drets fonamentals en una democr&agrave;cia. Des del temps de la Dictadura franquista, la societat catalana no havia viscut una situaci&oacute; com la d&rsquo;ara, marcada per mesures pol&iacute;tiques, judicials i econ&ograve;miques de car&agrave;cter autoritari.</p> <p align="justify">Les institucions, les entitats i els col&middot;lectius sotasignats denunciem la repressi&oacute; que exerceix l&rsquo;Estat espanyol sobre la societat i la cultura catalanes en forma de persecuci&oacute; judicial, empresonaments i exilis injustos, censura i manipulaci&oacute; dels mitjans, usurpaci&oacute; de les institucions catalanes, cop d&rsquo;estat amb l&rsquo;aplicaci&oacute; del 155, fiscalitzaci&oacute; econ&ograve;mica, guerra bruta dels aparells de l&rsquo;estat, intimidacions a persones, col&middot;lectius i empreses, etc.</p> <p align="justify">Davant d&rsquo;aquesta perversi&oacute; generalitzada del sistema democr&agrave;tic, exigim l&rsquo;alliberament immediat dels presos pol&iacute;tics, el retorn dels representants pol&iacute;tics a l&rsquo;exili i la consecuci&oacute; de la Rep&uacute;blica catalana segons el mandat democr&agrave;tic que es va derivar de les urnes en el refer&egrave;ndum de l&rsquo;1 d&rsquo;octubre de 2017.</p> <p align="justify">Considerem que nom&eacute;s amb la recuperaci&oacute; dels drets b&agrave;sics i la materialitzaci&oacute; de la voluntat majorit&agrave;ria dels catalans podrem avan&ccedil;ar per fer possible una societat democr&agrave;tica, justa i solid&agrave;ria, en qu&egrave; la cultura i les lletres hi tinguin un paper crucial.</p> <p align="justify">Per tot aix&ograve;, des del nostre comprom&iacute;s actiu per contribuir a implantar la Rep&uacute;blica, signem aquesta declaraci&oacute; a Barcelona, 11 de mar&ccedil; de 2018.</p> <p align="justify"><br /> <b>SIGNAT:</b><br />Amicsprada, Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana, Associaci&oacute; La Gent del Llamp, Associaci&oacute; Mirmanda, Associaci&oacute; de Relataires en Catal&agrave; (ARC), Associaci&oacute; de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (APELLC), C&agrave;tedra M&agrave;rius Torres, Col&middot;lectiu Educaci&oacute; UAB per la Democr&agrave;cia, Col&middot;lectiu Pere Quart, Editorial Afers, Edicions Sidill&agrave;, Escola d&rsquo;Escriptura de Lleida, Fundaci&oacute; Manuel de Pedrolo, Fundaci&oacute; Ricard Salvat, Grup d&rsquo;Estudis Pol&iacute;tics, Intersindical-CSC, Intersindical-CSC a la UB i TeatRe amb R de Rep&uacute;blica.<br />&nbsp;</p><p class="rtecenter"><b>Consulteu la llista actualitzada d'adhesions </b><a href="https://collectiuperequart.wordpress.com/2018/03/17/declaracio-conjunta-contra-la-repressio-i-a-favor-de-la-republica-catalana/" target="_blank"><b>en aquest enlla&ccedil;</b></a><b>.</b></p><p align="justify">&nbsp;</p> <p class="rtecenter"><span style="font-size: larger;"><b> Us hi podeu adherir a t&iacute;tol personal o com a entitat a trav&eacute;s del correu </b></span><a href="mailto:collectiuperequart@gmail.com?subject=Adhesi%C3%B3%20individual%20declaraci%C3%B3%20mar%C3%A7%202018"><span style="font-size: larger;"><b>collectiuperequart@gmail.com</b></span></a></p><br /><p class="rtecenter">Ajudeu-nos a fer-ne difusi&oacute;!</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 22-03-18

    Aquest dijous 22 de març ha tingut lloc l'assemblea ordinària anual dels socis de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Hi han intervingut la presidenta Bel Olid, el vicepresident per les Illes Pau Vadell, la vicepresidenta pel País Valencià Gemma Pasqual, el vicepresident pel Principat Jordi Martín Lloret i la secretària Maria Antònia Massanet.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify">Aquest dijous 22 de mar&ccedil; ha tingut lloc l'assemblea ordin&agrave;ria anual dels socis de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana. Hi han intervingut la presidenta Bel Olid, el vicepresident per les Illes Pau Vadell, la vicepresidenta pel Pa&iacute;s Valenci&agrave; Gemma Pasqual, el vicepresident pel Principat Jordi Mart&iacute;n Lloret i la secret&agrave;ria Maria Ant&ograve;nia Massanet.</p><p align="justify">S'hi ha donat compte de les activitats de l'any passat dels tres territoris, i de l'excepcionalitat del moment que s'ha viscut (i es viu) al Principat, que ha fet que les activitats liter&agrave;ries, professionals i reivindicatives hagin anat de la m&agrave;. S'hi han aprovat els comptes del 2017 i el projecte d'activitats i el pressupost condicionat per aquest 2018. L'assemblea, com cada any, ha acabat amb un torn obert de paraules en qu&egrave; diversos socis han plantejat propostes i dubtes. L'acta de l'assemblea ser&agrave; enviada a tots els associats.</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 21-03-18
    Quarta trobada d'escriptors eivissencs i formenterers, «Entre illes», dimecres 21 de març a la biblioteca Marià Villangómez de Formentera.
    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">21 de mar&ccedil; del 2018</span></div> <br /> <p align="justify">Quarta trobada d'escriptors eivissencs i formenterers, &laquo;Entre illes&raquo;, dimecres 21 de mar&ccedil; a la biblioteca Mari&agrave; Villang&oacute;mez de Formentera.</p> <p align="justify">La trobada ser&agrave; un recital amb col&middot;loqui informal, obert a tothom, per a fomentar el coneixement dels nostres escriptors entre el p&uacute;blic local i tamb&eacute; per a crear comunitat entre els propis autors, aprofitant aquesta trobada &uacute;nica a les Piti&uuml;ses. Ser&agrave; coordinat i presentat per la poeta i traductora Nora Albert, vocal de la Junta de l'AELC, i hi participaran Joan Ferrer, Maria Teresa Ferrer, Esteve Portas, Bartomeu Ribes, Pau Sarradell i Eva Tur, i l'acompanyament musical de Guineu.</p> <p align="justify">Enguany la trobada es dedicar&agrave; a la mem&ograve;ria del poeta eivissenc Manel Mar&iacute; (1975-2018).</p> <p align="justify">Ha estat organitzat per l'Obra Cultural Balear de Formentera, amb la col&middot;laboraci&oacute; de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana, el Consell Insular de Formentera, l'Institut d'Estudis Bale&agrave;rics-IllencIB i R&agrave;dio Illa.<br /> &nbsp;</p> <p align="center"><a href="https://www.escriptors.cat/files/entre-illes-eivissa-formentera-2018.jpg" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/entre-illes-eivissa-formentera-2018.jpg" alt="" width="450" height="636" /></a></p> <br type="_moz" />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 19-03-18
    19 de març del 2018


    La mostra uneix les paraules de quaranta poetes amb les imatges de quaranta artistes plàstics
  • 18-03-18
    El sopar de lliurament dels XXXV Premis Cavall Verd a Inca posarà el punt i final a diverses activitats d'homenatge al poeta Jaume Pomar, que tindran lloc divendres 6 d'abril a Palma i l'endemà dissabte a Binissalem.

     

  • 17-03-18

    Dimarts tindrà lloc a l'Auditori de Can Ventosa d'Eivissa un recital de poesia d'homenatge al poeta eivissenc Manel Marí (1975-2018).

    Destacat ampliat: 
    <p class="rteright"><span style="font-size: smaller;">17 de mar&ccedil; del 2018</span></p> <br /> <p align="justify">Dimarts tindr&agrave; lloc a l'Auditori de Can Ventosa d'Eivissa un recital de poesia d'homenatge al poeta eivissenc Manel Mar&iacute; (1975-2018).</p> <p align="justify">Hi participaran una bona colla de poetes, artistes i acad&egrave;mics amics del poeta: Antoni Albalat, Nora Albert, Josep Llus Aguil&oacute;, Sebasti&agrave; Alzamora, Iolanda Bonet, Miquel Cardell, Felip Cirer, &Agrave;ngels Escandell, Carles Fabregat, Julio Herranz, Bernat Joan, Isidor Mar&iacute;, Jordi Mar&iacute;, &Agrave;ngels Mart&iacute;nez, Pere Joan Martorell, Neus Planelles, Eduard Ram&iacute;rez, Bartomeu Ribes, Fina Riera, Pau Sarradell, Emma Segura, Mari&agrave; Torres, Sergi Torr&oacute;, Vicent Tur i Jaume Vidal Forteza, coordinats i presentats per Nora Albert; amb l'acompanyament musical de Susanna Rozsa.</p> <p align="justify">&Eacute;s un recital organitzat, amb la col&middot;laboraci&oacute; de tots els escriptors, per la Conselleria de Cultura, Participaci&oacute; i Esports del Govern de les Illes, l'Ajuntament d'Eivissa, la Biblioteca Municipal d'Eivissa, l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana i l'Illenc-Institut d'Estudis Bale&agrave;rics.</p> <p align="center"><a href="https://www.escriptors.cat/files/homenatge-manel-mari-eivissa.jpg" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/homenatge-manel-mari-eivissa.jpg" alt="" width="550" height="775" /></a></p> <p align="center"><iframe src="https://www.youtube.com/embed/kRiqhutJH2Y" allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" width="560" height="315" frameborder="0"></iframe></p> <p align="justify"><b> <a href="https://www.escriptors.cat/autors/marim/pagina.php?id_sec=5053" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/autors/marim/manel-mari.jpg" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="180" height="280" align="left" /> Manel Mar&iacute;</a></b> (Eivissa, 1975 - Val&egrave;ncia, 2018). Poeta i activista cultural.<br />&nbsp;<br />Llicenciat en Sociologia per la Universitat de Val&egrave;ncia, pren part dels moviments estudiantils del Pa&iacute;s Valenci&agrave; i &eacute;s coordinador general del Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA), organitzaci&oacute; d'estudiants de la Universitat de Val&egrave;ncia activa entre els anys 1996 i 1998. Treballa com a guionista de televisi&oacute;, articulista, traductor i corrector ling&uuml;&iacute;stic, a m&eacute;s de col&middot;laborar en mitjans diversos com el diari <i>&Uacute;ltima Hora</i> <i>Ibiza y Formentera</i> o el portal digital <i>Nou Diar</i><i>i</i>. Fou director de la col&middot;lecci&oacute; &quot;Poesia Precintada&quot; de l'editorial Res Publica. L'any 1998 guanya el Premi Miquel &Agrave;ngel Riera de poesia per <i>Poemes en gris</i> (1999) i, el 1999, el Premi Baladre de l'Institut d'Estudis Eivissencs per <i>Patrimoni dels dies</i> (2001). Tamb&eacute; &eacute;s autor dels reculls <i>Clarisse</i> (2000), <i>Poemari de descortesia</i> (2000), <i>Desh&agrave;bitat</i> (2004, Premi Senyoriu d'Ausi&agrave;s March), <i>No pas jo</i> (2005, Premi Mallorca de poesia), <i>Suite a Mitges </i>(2006 i amb il&middot;lustracions de Ricard Bofill Torres) i <i>El t&agrave;lem</i> (2008, Premi Ciutat de Palma - Joan Alcover del 2007). El seu darrer t&iacute;tol, <i>Tavern&agrave;ries</i> (2016), obt&eacute; el Premi Val&egrave;ncia de Poesia de la Instituci&oacute; Alfons el Magn&agrave;nim.</p> <p align="justify">L'obra po&egrave;tica de Manel Mar&iacute; &eacute;s una de les m&eacute;s s&ograve;lides, destacades i reconegudes de la seva generaci&oacute;. L'any 2018 se li concedeix el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes a t&iacute;tol p&ograve;stum.</p> <p align="justify">Va ser soci de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana. [<a href="https://www.escriptors.cat/autors/marim/pagina.php?id_sec=5053" target="_blank">P&agrave;gina web de Manel Mar&iacute; a l'AELC</a>]</p> <div class="rteleft">&nbsp;</div>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 15-03-18

    A continuació de l'Assemblea Territorial de l'AELC, aquest dimecres va tenir lloc al Centre Octubre de València el lliurament de la 3a Lletra Lila de l'AELC a l'escriptora i pedagoga Mercé Viana, per a celebrar el 8 de març, Dia Internacional de les Dones.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">15 de mar&ccedil; de 2018</span></div> <br /> <p align="center"><i> Amb motiu del 8 de mar&ccedil;, Dia Internacional de les Dones, l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana va entregar la seva Lletra Lila a Merc&eacute; Viana.</i><br /> &nbsp; <br /> <i> La Lletra Lila &eacute;s un reconeixement a la traject&ograve;ria c&iacute;vica i liter&agrave;ria que atorga la Junta territorial de l'AELC al Pa&iacute;s Valenci&agrave;.</i></p> <p align="justify">El lliurament de la Lletra Lila va tenir lloc dimecres 14 de mar&ccedil; a l'Octubre Centre de Cultura Contempor&agrave;nia de Val&egrave;ncia, a continuaci&oacute; de l'Assemblea Territorial de l'AELC.</p> <p align="justify">A l'acte hi van assistir una cinquantena de persones, entre amistats, companyes de ploma i representants del m&oacute;n editorial i associatiu valenci&agrave;. Gemma Pasqual, vicepresidenta de l'AELC pel Pa&iacute;s Valenci&agrave;, va inaugurar l'acte, que va ser presentat per la poeta Pura Peris. Ver&ograve;nica Cant&oacute;, acad&egrave;mica de l'Acad&egrave;mia Valenciana de la Llengua, va repassar la traject&ograve;ria de la pedagoga i escriptora Merc&eacute; Viana, i tamb&eacute; hi va intervindre la presidenta de l'AELC, Bel Olid. Merc&eacute; Viana va llegir el text &laquo;Dona i literatura infantil i juvenil&raquo;, en qu&egrave; va reivindicar el valor de la literatura escrita per a infants i joves i tamb&eacute; la import&agrave;ncia de les dones en la hist&ograve;ria de la literatura. Merc&eacute; Viana va dedicar el guard&oacute; &laquo;a totes les dones assassinades per la viol&egrave;ncia masclista que ja mai tornaran a veure el riure del sol, la melodia de la pluja, o els c&agrave;ntics dels vents&hellip; a les dones que viuen un dia rere de l&rsquo;altre amb la por niada a la mirada, a les dones que encara pateixen la discriminaci&oacute; personal, laboral, social, a totes les dones lluitadores ara i abans, a Mar&ccedil;al i a Lena i a vosaltres estimades amigues i amics&raquo;. El colof&oacute; del lliurament de la Lletra Lila el va posar el recital de la cantautora tortosina Montse Castell&agrave;, i l'acte finalitz&agrave; amb un sopar literari.<br /> &nbsp;</p> <p class="rtecenter"><a href="https://photos.app.goo.gl/d4ZqOKxEp09pEfQ13" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/merceviana-lila_fotopratsicamps-1g_40837465061_o-COLLAGE.jpg" alt="" width="500" height="500" /><br />Cliqueu per a veure l'&agrave;lbum de fotografies</a>.</p> <p align="justify">Aquesta iniciativa compta amb la col&middot;laboraci&oacute; d'Acci&oacute; Cultural del Pa&iacute;s Valenci&agrave; i de la llibreria Fan Set, i amb el patrocini de CEDRO i la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes.</p> <p align="justify">Amb la Lletra Lila es vol contribuir a visibilitzar la traject&ograve;ria c&iacute;vica i art&iacute;stica de dones especialment rellevants en l'&agrave;mbit de la cultura i la llengua, i alhora enriquir una diada reivindicativa com el 8 de mar&ccedil; des d'una perspectiva liter&agrave;ria. La Lletra Lila &eacute;s una iniciativa de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana inciada l'any 2016, i que fins ara ha reconegut l'obra i la traject&ograve;ria de la poeta i traductora Encarna Sant-Celoni (2016), i d'Isabel Robles (2017), professora, poeta, traductora i cr&iacute;tica liter&agrave;ria.<br />&nbsp;</p><p class="rtecenter"><a href="https://photos.app.goo.gl/d4ZqOKxEp09pEfQ13" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/merceviana-lila_fotopratsicamps-12g_39027872020_o.jpg" alt="" width="500" height="334" /></a></p><p align="justify"><br />&nbsp;</p><p class="rtecenter"><b><span style="font-size: larger;">DONA I LITERATURA INFANTIL I JUVENIL<br /><br />Parlament de Merc&eacute; Viana</span></b></p><p align="justify"><span style="font-family: Arial;"><br /><br />Bona vesprada. Gr&agrave;cies presidenta i vicepresidenta de l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana per aquest guard&oacute; tan especial per a mi, ja que uneix el fet de ser dona feminista amb el de defensar la llengua del meu pa&iacute;s i amb el de ser escriptora. Moltes gr&agrave;cies. <br /><br />Aquest guard&oacute; vull dedicar-lo a totes les dones assassinades per la viol&egrave;ncia masclista que ja mai tornaran a veure el riure del&nbsp; sol, la melodia de la pluja, o els c&agrave;ntics dels vents&hellip; a les dones que viuen un dia rere de l&rsquo;altre amb la por&nbsp; niada a la mirada, a les dones que encara pateixen la discriminaci&oacute; personal, laboral, social, a totes les dones lluitadores ara i abans, a Mar&ccedil;al i a Lena i a vosaltres estimades amigues i amics. <br /><br />Al llarg de molts segles d&rsquo;hist&ograve;ria s&rsquo;han arrossegat&nbsp; moltes lacres que afecten, almenys, al 50% de la poblaci&oacute; i, pel que fa a la cultura, una d&rsquo;aquestes lacres es la relaci&oacute; de la dona amb la literatura en general i, en particular amb la literatura infantil i juvenil, un treball al que jo em dedique des de fa m&eacute;s de trenta anys, quan encara es podien contar amb els dits de les mans els llibres&nbsp; que hi havien d&rsquo;aquest g&egrave;nere. &Eacute;s per aix&ograve; que m&rsquo;agradaria compartir algunes reflexions sobre el tema amb vosaltres.<br /><br />Que la transmissi&oacute; de la literatura oral va ser obra de les dones &eacute;s un fet reconegut per tothom. Que gr&agrave;cies a aquest afany de transmetre els mites, hist&ograve;ries, can&ccedil;ons, poemes populars o els contes meravellosos, no es perderen pel cam&iacute; de la hist&ograve;ria, &eacute;s innegable. Aleshores, com es pot donar la paradoxa d&rsquo;haver sigut&nbsp; dones les autores de la transmissi&oacute; oral i trobar-se durant segles amb la negaci&oacute; a plasmar-ho per escrit? <br /><br />Sabem que les dones no estaven destinades a la cultura, ni a l&rsquo;escriptura, que la intel&middot;lig&egrave;ncia no era una&nbsp; qualitat apreciada en elles fins fa relativament poc temps. De fet, Rousseau va ser capa&ccedil; d&rsquo;escriure a l&rsquo;Emili: &ldquo;Una dona s&agrave;via &eacute;s un c&agrave;stig per al seu esp&ograve;s, per als&nbsp; fills, per als criats i per a tothom&rdquo;. Voltaire escrigu&eacute; que una dona amablement est&uacute;pida era una benedicci&oacute; del cel, per A. Schopenhauer les dones s&oacute;n b&egrave;sties de cabells llargs i idees curtes&rdquo;. M&eacute;s gener&oacute;s &eacute;s Samuel Bennet que arriba a admetre un petit percentatge de dones intel&middot;ligents, per&ograve; amb tot i aix&ograve;, diu que en conjunt la intel&middot;lig&egrave;ncia &eacute;s una especialitat masculina.<br /><br />No s&oacute;n nom&eacute;s els comentaris d&rsquo;uns homes amb poder social que ens fan f&agrave;stic. S&oacute;n pensaments que reflecteixen una actitud. El convenciment i la forma de concebre una societat on cadasc&uacute; ocupa el seu lloc. I el de la dona era la invisibilitat. Com va dir Virginia Woolf, &ldquo;an&ograve;nim&rdquo; fou una dona. <br /><br />Si aquestes dones narradores hagueren pogut escriure els relats que contaven, possiblement avui gaudir&iacute;em de centenars d&rsquo;hist&ograve;ries que mai no coneixerem. Per&ograve; hagueren de passar segles perqu&egrave; algunes arist&ograve;crates franceses fascinades per les hist&ograve;ries que representen una part de la nostra infantesa comen&ccedil;aren a escriure&rsquo;n. No, no es gratu&iuml;ta aquesta iniciativa. Pensem que al s. XVII els contes de fades esdevenen moda que es manifesta als salons de Par&iacute;s i a la Cort francesa i aquelles hist&ograve;ries contades per dones que en principi no estaven destinades als infants adopten el model de conte dotant-lo dels valors est&egrave;tic i filos&ograve;fics que les escriptores consideraren escaients. Per contra i malgrat l&rsquo;&egrave;xit que tenia el conte de fades mai no va ser considerat una producci&oacute; seriosa, una producci&oacute; important. Nom&eacute;s citar&eacute; a dues dones, Madame d&rsquo;Aulnoy perqu&egrave; es va convertir en l&rsquo;escriptora &ldquo;m&eacute;s popular del g&egrave;nere,&rdquo; i Madame de Murat, perqu&egrave; ha estat recordada m&eacute;s pels seus esc&agrave;ndols que per les seues obres. I a&ccedil;&ograve; no &eacute;s casual. Aquesta omissi&oacute; en la hist&ograve;ria de la literatura infantil i juvenil&nbsp; francesa es genera simplement per la seua reputaci&oacute; de dona alliberada i feminista. El context encara no era propici per eixir-se&rsquo;n del cercle literari ni tampoc social. Un cercle que l&rsquo;acusa i comdena&nbsp; de ser lesbiana, l&rsquo;altre cercle perqu&egrave; &eacute;s capa&ccedil; d'introduir innovacions als contes de fades tradicionals.<br /><br />Al 1758, <b>Madame Leprince de Beaumont</b> publicara <i>Le Magasin des Enfants</i>, un llibre on inclou una de les narracions m&eacute;s boniques de la literatura fant&agrave;stica: <i>La bella i la b&egrave;stia</i>.<br /><br />I hagueren de passar m&eacute;s anys encara perqu&egrave; la literatura destinada als infants tinguera&nbsp; una consideraci&oacute; social, p&uacute;blica. Pensem que si el destinatari pertany a una part de la poblaci&oacute; considerada poc m&eacute;s que un animalet al que s&rsquo;ha de domesticar, la literatura no tenia cap sentit, a no ser que el llibre&nbsp; tingu&eacute;s una finalitat did&agrave;ctica, moralitzadora.&nbsp; <br /><br />El segle XIX arribaria carregat de canvis i un d&rsquo;ells va ser la concepci&oacute; de la inf&agrave;ncia i de l&rsquo;adolesc&egrave;ncia. La psicologia s&rsquo;obri un espai i investiga, raona, critica i aporta arguments per a demostrar que els nens i les nenes no son adults xicotets, que son persones amb unes caracter&iacute;stiques determinades i amb unes necessitats concretes. I el m&oacute;n de l&rsquo;educaci&oacute; comen&ccedil;a a replantejar-se els seus m&egrave;todes. I la creaci&oacute; i adaptaci&oacute; de llibres per a aquest sector de la poblaci&oacute; comen&ccedil;a a fer-se sentir t&iacute;midament.<br /><br />Al segle XX, per&ograve;, la timidesa es convertir&agrave; quasi en exig&egrave;ncia. El dret a l&rsquo;escolaritzaci&oacute; i els plantejaments dels grans pedagogs d&rsquo;aquest segle ajudaran a popularitzar la literatura infantil i juvenil a tota Europa. Amb tot, la dona com autora a penes si existeix i aquest g&egrave;nere continua considerant-se com una producci&oacute; menor. A l&rsquo;estat espanyol, haurem d&rsquo;esperar a la II Rep&uacute;blica per sentir la veu de dones com ara, M. Teresa Le&oacute;n, Elena Fortun o Lola Anglada, entre altres.<br /><br />I ja centrant-nos al Pa&iacute;s Valenci&agrave;, el problema es complica m&eacute;s encara ja que estarem&nbsp; parlant de dones que volen i necessiten escriure en una llengua que no est&agrave; generalitzada. Per tant, parlar de literatura per a infants i per a joves en valenci&agrave;̀ &eacute;s parlar d&rsquo;una literatura molt recent. La primera dona que va trencar la invisibilitat de g&egrave;nere i de llengua va ser Carme Miquel publicant al 1970&nbsp; <i>Un estiu a la Marina Alta</i>. Passats 9 anys seria Empar de Lanuza i tot seguit, al llarg de la d&egrave;cada dels 80 comencen a sentir-se les veus de Mar&iacute;a Conca, Marisa Lacuesta, Rosa Serrano, Merc&eacute; Viana, M. Dolors Pellicer o M. Jes&uacute;s Bolta, pioneres d&rsquo;aqueta aposta liter&agrave;ria. <br /><br />Les passes eren fortes, les veus tamb&eacute; i de manera progressiva, la hist&ograve;ria de la LIJ anir&agrave; omplint-se de noves p&agrave;gines, amb noms de dones que contribuiran a consolidar la nostra literatura, que despertaran els somriures del pensament de les criatures i joves, que aportaran il&middot;lusi&oacute;, calidesa , profunditat, variaci&oacute;... al panorama literari infantil i juvenil.<br /><br />Encara me&rsquo;n recorde dels meus primers contes destinats a les meues filles i al meu alumnat. Jo he de confessar-vos que en aquells anys mai em va passar pel cap la idea de dedicar-me a la literatura. Mai, per&ograve; va ser el meu marit, i una altra parella d&rsquo;amics els que agafaren alguns del meus contes, els qu&egrave; els mecanografiaren i els que els enviaren a un concurs. <b>Els van premiar davant la meua incredulitat i es van publicar</b>. Eren contes banyats de fantasia com la majoria dels que continue escrivint . S&oacute;c una enamorada de la fantasia&nbsp; perqu&egrave; com diu G&oacute;mez del Manzano, el relat fant&agrave;stic reuneix, materialitza i tradueix el gran m&oacute;n dels anhels: et pots alliberar del propi pes, tornar-te&rsquo;n invisible, canviar de dimensions, comunicar-te amb els animals, dominar les lleis de la natura... Pensem que si&nbsp; en paraules de <b>Gai Xingjian</b>, l&rsquo;art de la paraula consisteix a transmetre emocions i sensacions als altres, com no van a reaccionar les criatures davant d&rsquo;una granota enamorada del sol i que no s&rsquo;hi pot apropar perqu&egrave; es cremaria la pell? O d&rsquo;un vampir mellat&nbsp; i una mare patidora?<br /><br />Per&ograve;, tornem a les escriptores de la LIJ valencianes,&nbsp; que ara en son un bon grapat de dones que demostrem que tenim moltes coses a dir, que hem aconseguit maneres singulars de fer ficci&oacute;, que sabem despertar sentiments, expressar amb senzillesa el complex m&oacute;n interior o ficcionar les situacions quotidianes i fer quotidi&agrave; all&ograve; que nom&eacute;s &eacute;s imaginable.<br /><br />Les autores del Pa&iacute;s Valenci&agrave; sabem que la LI t&eacute; entitat pr&ograve;pia. Sabem que els nostres llibres impulsen la imaginaci&oacute; de les criatures, que estimulen la seua curiositat intel&middot;lectual, que desenvolupen la seua creativitat. Sabem, en definitiva, que la literatura&nbsp; &eacute;s un testimoni de la nostra exist&egrave;ncia, &eacute;s una manera de somriure, &eacute;s la poesia dels fets quotidians.<br /><br />Aix&iacute; doncs. Per la nostra banda, continuarem creant hist&ograve;ries per a transmetre la m&agrave;gia de les paraules,&nbsp; intentarem volar sobre la pluja i parlarem amb els rellotges que mai no donen l&rsquo;hora per tal d&rsquo;aconseguir lectors i lectores que augmenten el capital cultural del nostre poble, perqu&egrave; si el llibre &eacute;s el lloc on s&rsquo;amaguen els somnis per a no morir-se de fred, a qui se li pot privar de tenir la possibilitat de con&egrave;ixer-los?</span></p><p class="rteright"><span style="font-family: Arial;">&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; Merc&eacute; Viana</span></p> <p align="justify"><br /> <b><a href="https://www.escriptors.cat/autors/vianam" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/autors/vianam/merce-viana.jpg" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="220" height="148" align="left" />Merc&eacute; Viana</a></b> (Alfafar, l'Horta, 1946) &eacute;s pedagoga i escriptora.<br /> &nbsp;<br /> En plena postguerra estudia en una escola r&iacute;gida i trista del franquisme que anys m&eacute;s tard l'empeny a lluitar per un model d'escola diferent per a tot el pa&iacute;s. Mestra i llicenciada en Filosofia i Ci&egrave;ncies de l'educaci&oacute;, especialitzada en did&agrave;ctica de la llengua, ha treballat en les diverses etapes educatives, des de la infantil fins a la universit&agrave;ria. Seguidora de Freinet, s'integra en els moviments de renovaci&oacute; pedag&ograve;gica i exerceix de formadora del professorat a m&eacute;s de dirigir la revista Espais Did&agrave;ctics. T&eacute; publicades un gran nombre d'obres did&agrave;ctiques entre llibres de text i quaderns de lectura comprensiva. Per altra banda s&oacute;n destacables els seus articles sobre temes pedag&ograve;gics. Ha rebut el reconeixement de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.</p> <p align="justify">Amb la voluntat d'incidir en l'aprenentatge dels m&eacute;s joves, &eacute;s una escriptora prol&iacute;fica de narrativa infantil i juvenil que compta amb m&eacute;s d'un centenar de contes, plens de fantasia, entre textos dedicats als m&eacute;s petits com L'abecedari fant&agrave;stic (2010) i altres contes adre&ccedil;ats a infants i joves. Algunes d'aquestes narracions com <i>Mei Mei vol ser rei</i> (2005), <i>Lula i les abelles</i>, <i>Les petjades d'&Agrave;frica </i>(2012) o <i>Ximena, Ximenissima</i> (2017) han obtingut premis als millors llibres infantils i juvenils.</p> <p align="justify">Tamb&eacute; ha escrit poesia per a adults. Amb l'obra<i> Ai del dolor del buit </i>(1991) ha rebut el premi La Forest d'Arana de Val&egrave;ncia. El 2018 ha rebut el Premi de la Fundaci&oacute; Bromera per al Foment de la Lectura, en reconeixement a la seva traject&ograve;ria.</p> <p align="justify"><br /> P&agrave;gina web de Merc&egrave; Viana a l'AEL: <a href="https://www.escriptors.cat/autors/vianam" target="_blank">www.escriptors.cat/autors/vianam</a></p> <p align="justify">Entrevista de v&iacute;deo a Merc&egrave; Viana &laquo;Lletres i Mem&ograve;ria&raquo;: <a href="http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28582%29" target="_blank">www.memoro.org </a><br /> <br /> &nbsp;</p> <br type="_moz" />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 09-03-18

    Els dies 14, 19 i 28 de març tindrà lloc a Palma un curs de dotze hores sobre les novetats normatives de la Gramàtica de la llengua catalana.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">9 de mar&ccedil; del 2018<br /> </span></div><br /> <p align="justify">Els dies 14, 19 i 28 de mar&ccedil; tindr&agrave; lloc a Palma un curs de dotze hores sobre les novetats normatives de la Gram&agrave;tica de la llengua catalana.</p> <p align="justify">El curs ser&agrave; impartit per Nicolau Dols, professor titular de la Universitat de les Illes Balears, llicenciat en Filosofia i Lletres (Filologia Catalana), Master of Philosophy (University of Sheffield), M&agrave;ster en Estudis de l'&Agrave;sia Oriental (UOC) i Doctor en Filologia Catalana (UIB, amb menci&oacute; de doctorat europeu). Nicolau Dols far&agrave; un rep&agrave;s de la nova gram&agrave;tica i els canvis en l'ortografia que va introduir l'IEC a finals del 2016.</p> <p align="justify">&Eacute;s organitzat per l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana i el Servei d'Activitats Culturals de la Universitat de les Illes Balears. Les inscripcions encara s&oacute;n obertes!</p> <p align="justify"><b>Lloc: </b>Universitat de les Illes Balears<br /> Edifici Sa Riera, Aula 0<br /> (C. de Miquel dels Sants Oliver, 2)<br /> <b>Dates: </b>Dimecres 14 de mar&ccedil;, dilluns 19 de mar&ccedil; i&nbsp; dimecres 28 de mar&ccedil;.<br /> <b>Horari: </b>De 17.00h a 21.00h.<br /> &nbsp;<br /> Gratu&iuml;t per a socis de l'AELC.<br /> De pagament: 32 &euro; per a estudiants, persones desafavorides i aturats, i 53 &euro; per a la resta de p&uacute;blic.<br /> <br /> &nbsp;</p> <div class="rtecenter"><a href="https://sariera.uib.es/matricula/fb0bbe14269e1da7ae214a71c3c7512e58b1990c/enlace-privado.html" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/banner-curs-palma.png" title="INSCRIPCI&Oacute;" alt="" width="450" height="174" align="absMiddle" /><br /> <br /> </a></div> <div class="rtecenter"><a href="https://sariera.uib.es/matricula/fb0bbe14269e1da7ae214a71c3c7512e58b1990c/enlace-privado.html" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/curs-gramatica-palma.png" alt="" width="450" height="915" /></a></div> <br type="_moz" />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 07-03-18

    El 8 de març, a l'AELC fem vaga. Deixem d'escriure un dia per escriure més i millor la resta de dies. Perquè volem sentir totes les veus, perquè no volem renunciar a cap paraula. Perquè com a escriptores volem gaudir de la cambra pròpia, perquè com a escriptors no volem ocupar totes les cambres. Celebrem el tèrbol atzur de ser tres voltes rebels, mil, tantes com calgui.

    Destacat ampliat: 
    <p class="rteright"><span style="font-size: smaller;">7 de mar&ccedil; de 2018</span></p> <p align="justify"><br /> El 8 de mar&ccedil;, a l'AELC fem vaga. Deixem d'escriure un dia per escriure m&eacute;s i millor la resta de dies. Perqu&egrave; volem sentir totes les veus, perqu&egrave; no volem renunciar a cap paraula. Perqu&egrave; com a escriptores volem gaudir de la cambra pr&ograve;pia, perqu&egrave; com a escriptors no volem ocupar totes les cambres. Celebrem el t&egrave;rbol atzur de ser tres voltes rebels, mil, tantes com calgui.</p> <p align="justify">Us convidem a unir-vos a la vaga, a les manifestacions, a tots aquells actes que serveixin per mostrar que no estem d'acord amb la desigualtat. I, si us falten raons, en aquest dossier en trobareu a manta:</p> <p align="justify"><a href="http://www.adpc.cat/new_site/wp-content/uploads/2016/10/DONES_46_.pdf" target="_blank"> http://www.adpc.cat/new_site/wp-content/uploads/2016/10/DONES_46_.pdf</a></p> <p align="justify">Cordialment,</p> <p align="justify"><i> La Junta i els treballadors de l'AELC</i></p> <br /> <div class="rtecenter"><a href="https://www.escriptors.cat/files/vaga-feminista.jpg" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/vaga-feminista.jpg" alt="" width="500" height="434" /></a></div> <br type="_moz" />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 07-03-18

    Aquest matí s'ha sabut que l'escriptor Quim Monzó ha estat guardonat amb el 50è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Aquest premi, que és un dels més prestigiosos del nostre àmbit cultural, s'atorga en reconeixement a la trajectòria d'una persona que «per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans».

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">7 de mar&ccedil; del 2018</span></div> <br /> <p align="justify">Avui s'ha sabut que l'escriptor Quim Monz&oacute; ha estat guardonat amb el 50&egrave; Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Aquest premi, que &eacute;s un dels m&eacute;s prestigiosos del nostre &agrave;mbit cultural, s'atorga en reconeixement a la traject&ograve;ria d'una persona que &laquo;per la seva obra liter&agrave;ria o cient&iacute;fica, escrita en llengua catalana, i per la import&agrave;ncia i exemplaritat de la seva tasca intel&middot;lectual, hagi contribu&iuml;t de manera notable i continuada a la vida cultural dels Pa&iuml;sos Catalans&raquo;.</p> <p align="justify">Durant la roda de premsa, que ha tingut lloc aquest mat&iacute; a Barcelona, Quim Monz&oacute; ha dit que se sent content pel fet de ser al costat de grans escriptors que l'han rebut abans, tot i que n'hi hagi d'altres d'importants que no el van rebre mai. Quim Monz&oacute; ha tingut, tamb&eacute;, paraules per Jordi Cuixart: &laquo;&Eacute;s la primera vegada que el president d&rsquo;&Ograve;mnium no truca el guardonat per comunicar-li que ha estat premiat i passa perqu&egrave; Jordi Cuixart es a la pres&oacute;. &Eacute;s encandal&oacute;s el que fa la injust&iacute;cia espanyola&raquo;. Ha explicat que ha intentat respondre la carta que Cuixart li ha enviat des de la pres&oacute;, per&ograve; que encara no se'n veu amb cor perqu&egrave; no ha sabut trobar les paraules adequades. El guardonat tamb&eacute; ha volgut llen&ccedil;ar un advertiment sobre la llengua catalana que, segons diu, &laquo;continua estant sota m&iacute;nims&raquo;. Quim Monz&oacute; ha pronosticat que &laquo;anem cap a una irlanditzaci&oacute; del catal&agrave;&raquo; i ha lamentat que &laquo;si no sab&eacute;s castell&agrave;, molts textos escrits en catal&agrave; no els entendria perqu&egrave; tenen una estructura castellana&raquo;.</p> <p align="justify">L'escriptor Mart&iacute; Dom&iacute;nguez, en representaci&oacute; del jurat, ha justificat la concessi&oacute; del premi a Quim Monz&oacute; dient que l'autor &laquo;&eacute;s un referent per als escriptors catalans. Des del recull de contes <i>Uf, va dir ell</i>, la seua capacitat narrativa, unida a la seua facilitat per copsar les formes populars, han fet dels seus textos veritables actes notarials d&rsquo;un temps i d&rsquo;un pa&iacute;s&raquo; Quim Monz&oacute; &laquo;&eacute;s un creador nat de llenguatge. El podr&iacute;em qualificar com un escriptor costumista: el seu estil &eacute;s &agrave;gil, directe, sarc&agrave;stic, enginy&oacute;s, desimbolt. I ha creat escola: la qual cosa que ha revitalitzat i modernitzat la literatura catalana&raquo;.</p> <p class="rtecenter"><img src="https://www.escriptors.cat/files/DXraIVgX0AAH0R_.jpg" alt="" width="400" height="300" align="absMiddle" /><br /> <span style="font-size: smaller;">Mart&iacute; Dom&iacute;nguez, Quim Monz&oacute; i Marcel Mauri, vicepresident i portaveu d'&Ograve;mnium Cultural.&nbsp; </span></p> <p align="justify">El jurat es renova per ter&ccedil;os cada dos anys, a proposta de la junta directiva d'&Ograve;mnium Cultural. El jurat d'aquesta edici&oacute; ha estat format per Margarida Aritzeta, Marc Artigau. Fina Birul&eacute;s, Marta Buchaca, Mart&iacute; Dom&iacute;nguez, Llu&iuml;sa Juli&agrave;, Joan Mas i Anna Sall&eacute;s. El premi, que es concedeix anualment, t&eacute; una dotaci&oacute; econ&ograve;mica de 15.000 euros i no pot ser repartit entre diferents persones ni declarar-se desert.</p> <p align="justify">El lliurament del Premi es far&agrave; el dia 4 de juny al Palau de la M&uacute;sica Catalana.&nbsp; Coincidint amb el mig segle de Premi d&rsquo;Honor, &Ograve;mnium editar&agrave; a la tardor un llibre commemoratiu on es posar&agrave; en valor els 50 noms cabdals de les lletres i la literatura catalana que han rebut aquesta distinci&oacute;.</p> <p class="rtecenter"><a href="https://www.escriptors.cat/files/DXrZN8-WAAA_YCd.jpg" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/DXrZN8-WAAA_YCd.jpg" alt="" width="450" height="630" /></a><br /><span style="font-size: smaller;">Comunicat de Jordi Cuixart per a la premsa amb motiu de l'anunci del Premi.</span></p> <p align="justify"><a href="https://www.escriptors.cat/autors/monzoq/pagina.php?id_sec=3814" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/autors/monzoq/quim_monzo.jpg" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="200" height="267" align="left" /></a><b>Quim Monz&oacute;</b> (Barcelona, 1952) &eacute;s narrador, articulista i traductor, &eacute;s una de les figures m&eacute;s rellevants i representatives de la literatura catalana contempor&agrave;nia.<br /> &nbsp; <br /> Treballa com a grafista i com a corresponsal de premsa i l'any 1976 publica la seva primera novel&middot;la, <i>L'udol del griso al caire de les clavegueres</i> (Premi Prudenci Bertrana). Aviat destaca en el terreny de la narrativa breu amb obres com <i>Uf, va dir ell</i> (1978), <i>Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury </i>(1980), <i>L'illa de Maian</i>s (1985), <i>El perqu&egrave; de tot plegat </i>(1993) o <i>Guadalajara</i> (1996). Aquests cinc llibres s&oacute;n revisats i aplegats a <i>Vuitanta-sis contes</i> (1999), obra que li val el Premi Nacional de Literatura i la Lletra d'Or, l'any 2000. Autor, tamb&eacute;, de les novel&middot;les <i>Benzina</i> (1983) i <i>La magnitud de la trag&egrave;dia</i> (1989), Quim Monz&oacute; t&eacute; una traject&ograve;ria especialment extensa com a articulista. Les obres <i>El dia del senyor </i>(1984), <i>Zzzzzzzz</i> (1987), <i>La maleta turca</i> (1990), <i>Hotel Intercontinental</i> (1991), <i>No plantar&eacute; cap arbre</i> (1994), <i>Del tot indefens davant dels hostils imperis alien&iacute;genes </i>(1998), <i>Tot &eacute;s mentida</i> (2000), <i>El tema del tema</i> (2003) i <i>Esplendor i gl&ograve;ria de la Internacional Papanates</i> (2010) s&oacute;n una mostra de la mirada l&uacute;cida de l'autor. Ha tradu&iuml;t autors com Truman Capote, Roald Dahl, Ernest Hemingway, Arthur Miller, J.D. Sallinger o Mary Shelley, entre d'altres. L'any 2007 va fer el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt. L'any 2002 va rebre el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana.<br /> &nbsp; <br /> Amb reedicions constants de la seva obra i traduccions a una vintena d'idiomes, Quim Monz&oacute; &eacute;s una de les figures m&eacute;s populars i internacionals de la literatura actual en catal&agrave;.<br /> &nbsp; <br /> Consulteu la seva p&agrave;gina web a l'AELC <a href="https://www.escriptors.cat/autors/monzoq/pagina.php?id_sec=3814" target="_blank">en aquest enlla&ccedil;</a> - <a href="/publicacions_retrats_monzoq" target="_blank">descarregueu aqu&iacute;</a> el retrat dedicat a Quim Monz&oacute;, editat per l'AELC i a cura de Manel Oll&eacute;.</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si