Activitats i notícies

   

  • 07-03-18

    El 8 de març, a l'AELC fem vaga. Deixem d'escriure un dia per escriure més i millor la resta de dies. Perquè volem sentir totes les veus, perquè no volem renunciar a cap paraula. Perquè com a escriptores volem gaudir de la cambra pròpia, perquè com a escriptors no volem ocupar totes les cambres. Celebrem el tèrbol atzur de ser tres voltes rebels, mil, tantes com calgui.

    Destacat ampliat: 
    <p class="rteright"><span style="font-size: smaller;">7 de mar&ccedil; de 2018</span></p> <p align="justify"><br /> El 8 de mar&ccedil;, a l'AELC fem vaga. Deixem d'escriure un dia per escriure m&eacute;s i millor la resta de dies. Perqu&egrave; volem sentir totes les veus, perqu&egrave; no volem renunciar a cap paraula. Perqu&egrave; com a escriptores volem gaudir de la cambra pr&ograve;pia, perqu&egrave; com a escriptors no volem ocupar totes les cambres. Celebrem el t&egrave;rbol atzur de ser tres voltes rebels, mil, tantes com calgui.</p> <p align="justify">Us convidem a unir-vos a la vaga, a les manifestacions, a tots aquells actes que serveixin per mostrar que no estem d'acord amb la desigualtat. I, si us falten raons, en aquest dossier en trobareu a manta:</p> <p align="justify"><a href="http://www.adpc.cat/new_site/wp-content/uploads/2016/10/DONES_46_.pdf" target="_blank"> http://www.adpc.cat/new_site/wp-content/uploads/2016/10/DONES_46_.pdf</a></p> <p align="justify">Cordialment,</p> <p align="justify"><i> La Junta i els treballadors de l'AELC</i></p> <br /> <div class="rtecenter"><a href="https://www.escriptors.cat/files/vaga-feminista.jpg" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/vaga-feminista.jpg" alt="" width="500" height="434" /></a></div> <br type="_moz" />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 07-03-18

    Aquest matí s'ha sabut que l'escriptor Quim Monzó ha estat guardonat amb el 50è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Aquest premi, que és un dels més prestigiosos del nostre àmbit cultural, s'atorga en reconeixement a la trajectòria d'una persona que «per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans».

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">7 de mar&ccedil; del 2018</span></div> <br /> <p align="justify">Avui s'ha sabut que l'escriptor Quim Monz&oacute; ha estat guardonat amb el 50&egrave; Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Aquest premi, que &eacute;s un dels m&eacute;s prestigiosos del nostre &agrave;mbit cultural, s'atorga en reconeixement a la traject&ograve;ria d'una persona que &laquo;per la seva obra liter&agrave;ria o cient&iacute;fica, escrita en llengua catalana, i per la import&agrave;ncia i exemplaritat de la seva tasca intel&middot;lectual, hagi contribu&iuml;t de manera notable i continuada a la vida cultural dels Pa&iuml;sos Catalans&raquo;.</p> <p align="justify">Durant la roda de premsa, que ha tingut lloc aquest mat&iacute; a Barcelona, Quim Monz&oacute; ha dit que se sent content pel fet de ser al costat de grans escriptors que l'han rebut abans, tot i que n'hi hagi d'altres d'importants que no el van rebre mai. Quim Monz&oacute; ha tingut, tamb&eacute;, paraules per Jordi Cuixart: &laquo;&Eacute;s la primera vegada que el president d&rsquo;&Ograve;mnium no truca el guardonat per comunicar-li que ha estat premiat i passa perqu&egrave; Jordi Cuixart es a la pres&oacute;. &Eacute;s encandal&oacute;s el que fa la injust&iacute;cia espanyola&raquo;. Ha explicat que ha intentat respondre la carta que Cuixart li ha enviat des de la pres&oacute;, per&ograve; que encara no se'n veu amb cor perqu&egrave; no ha sabut trobar les paraules adequades. El guardonat tamb&eacute; ha volgut llen&ccedil;ar un advertiment sobre la llengua catalana que, segons diu, &laquo;continua estant sota m&iacute;nims&raquo;. Quim Monz&oacute; ha pronosticat que &laquo;anem cap a una irlanditzaci&oacute; del catal&agrave;&raquo; i ha lamentat que &laquo;si no sab&eacute;s castell&agrave;, molts textos escrits en catal&agrave; no els entendria perqu&egrave; tenen una estructura castellana&raquo;.</p> <p align="justify">L'escriptor Mart&iacute; Dom&iacute;nguez, en representaci&oacute; del jurat, ha justificat la concessi&oacute; del premi a Quim Monz&oacute; dient que l'autor &laquo;&eacute;s un referent per als escriptors catalans. Des del recull de contes <i>Uf, va dir ell</i>, la seua capacitat narrativa, unida a la seua facilitat per copsar les formes populars, han fet dels seus textos veritables actes notarials d&rsquo;un temps i d&rsquo;un pa&iacute;s&raquo; Quim Monz&oacute; &laquo;&eacute;s un creador nat de llenguatge. El podr&iacute;em qualificar com un escriptor costumista: el seu estil &eacute;s &agrave;gil, directe, sarc&agrave;stic, enginy&oacute;s, desimbolt. I ha creat escola: la qual cosa que ha revitalitzat i modernitzat la literatura catalana&raquo;.</p> <p class="rtecenter"><img src="https://www.escriptors.cat/files/DXraIVgX0AAH0R_.jpg" alt="" width="400" height="300" align="absMiddle" /><br /> <span style="font-size: smaller;">Mart&iacute; Dom&iacute;nguez, Quim Monz&oacute; i Marcel Mauri, vicepresident i portaveu d'&Ograve;mnium Cultural.&nbsp; </span></p> <p align="justify">El jurat es renova per ter&ccedil;os cada dos anys, a proposta de la junta directiva d'&Ograve;mnium Cultural. El jurat d'aquesta edici&oacute; ha estat format per Margarida Aritzeta, Marc Artigau. Fina Birul&eacute;s, Marta Buchaca, Mart&iacute; Dom&iacute;nguez, Llu&iuml;sa Juli&agrave;, Joan Mas i Anna Sall&eacute;s. El premi, que es concedeix anualment, t&eacute; una dotaci&oacute; econ&ograve;mica de 15.000 euros i no pot ser repartit entre diferents persones ni declarar-se desert.</p> <p align="justify">El lliurament del Premi es far&agrave; el dia 4 de juny al Palau de la M&uacute;sica Catalana.&nbsp; Coincidint amb el mig segle de Premi d&rsquo;Honor, &Ograve;mnium editar&agrave; a la tardor un llibre commemoratiu on es posar&agrave; en valor els 50 noms cabdals de les lletres i la literatura catalana que han rebut aquesta distinci&oacute;.</p> <p class="rtecenter"><a href="https://www.escriptors.cat/files/DXrZN8-WAAA_YCd.jpg" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/DXrZN8-WAAA_YCd.jpg" alt="" width="450" height="630" /></a><br /><span style="font-size: smaller;">Comunicat de Jordi Cuixart per a la premsa amb motiu de l'anunci del Premi.</span></p> <p align="justify"><a href="https://www.escriptors.cat/autors/monzoq/pagina.php?id_sec=3814" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/autors/monzoq/quim_monzo.jpg" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="200" height="267" align="left" /></a><b>Quim Monz&oacute;</b> (Barcelona, 1952) &eacute;s narrador, articulista i traductor, &eacute;s una de les figures m&eacute;s rellevants i representatives de la literatura catalana contempor&agrave;nia.<br /> &nbsp; <br /> Treballa com a grafista i com a corresponsal de premsa i l'any 1976 publica la seva primera novel&middot;la, <i>L'udol del griso al caire de les clavegueres</i> (Premi Prudenci Bertrana). Aviat destaca en el terreny de la narrativa breu amb obres com <i>Uf, va dir ell</i> (1978), <i>Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury </i>(1980), <i>L'illa de Maian</i>s (1985), <i>El perqu&egrave; de tot plegat </i>(1993) o <i>Guadalajara</i> (1996). Aquests cinc llibres s&oacute;n revisats i aplegats a <i>Vuitanta-sis contes</i> (1999), obra que li val el Premi Nacional de Literatura i la Lletra d'Or, l'any 2000. Autor, tamb&eacute;, de les novel&middot;les <i>Benzina</i> (1983) i <i>La magnitud de la trag&egrave;dia</i> (1989), Quim Monz&oacute; t&eacute; una traject&ograve;ria especialment extensa com a articulista. Les obres <i>El dia del senyor </i>(1984), <i>Zzzzzzzz</i> (1987), <i>La maleta turca</i> (1990), <i>Hotel Intercontinental</i> (1991), <i>No plantar&eacute; cap arbre</i> (1994), <i>Del tot indefens davant dels hostils imperis alien&iacute;genes </i>(1998), <i>Tot &eacute;s mentida</i> (2000), <i>El tema del tema</i> (2003) i <i>Esplendor i gl&ograve;ria de la Internacional Papanates</i> (2010) s&oacute;n una mostra de la mirada l&uacute;cida de l'autor. Ha tradu&iuml;t autors com Truman Capote, Roald Dahl, Ernest Hemingway, Arthur Miller, J.D. Sallinger o Mary Shelley, entre d'altres. L'any 2007 va fer el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt. L'any 2002 va rebre el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana.<br /> &nbsp; <br /> Amb reedicions constants de la seva obra i traduccions a una vintena d'idiomes, Quim Monz&oacute; &eacute;s una de les figures m&eacute;s populars i internacionals de la literatura actual en catal&agrave;.<br /> &nbsp; <br /> Consulteu la seva p&agrave;gina web a l'AELC <a href="https://www.escriptors.cat/autors/monzoq/pagina.php?id_sec=3814" target="_blank">en aquest enlla&ccedil;</a> - <a href="/publicacions_retrats_monzoq" target="_blank">descarregueu aqu&iacute;</a> el retrat dedicat a Quim Monz&oacute;, editat per l'AELC i a cura de Manel Oll&eacute;.</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 06-03-18
    6 de març de 2018


    Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana entregarà la seva Lletra Lila a Mercé Viana.
     
    La Lletra Lila és un reconeixement a la trajectòria cívica i literària que atorga la Junta territorial de l'AELC al País Valencià.

  • 05-03-18

    Aquest dissabte 3 de març al matí s’ha celebrat a Barcelona el 26è Seminari sobre la Traducció a Catalunya, que organitza l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Hi han assistit prop de dues-centes persones, entre professionals de la traducció, escriptors, professors i estudiants de les quatre facultats que col·laboren en l’organització del Seminari: la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Jaume I, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Vic.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">4 de mar&ccedil; de 2018</span></div> <br /> <p align="justify">Aquest dissabte al mat&iacute; s&rsquo;ha celebrat a Barcelona el 26&egrave; Seminari sobre la Traducci&oacute; a Catalunya, que organitza l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana. Hi han assistit prop de dues-centes persones, entre professionals de la traducci&oacute;, escriptors, professors i estudiants de les quatre facultats que col&middot;laboren en l&rsquo;organitzaci&oacute; del Seminari: la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, la Universitat Jaume I, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Vic. Aquesta vint-i-sisena edici&oacute; ha estat patrocinada per la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes i l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, i ha comptat amb la col&middot;laboraci&oacute; del Centre de Cultura Contempor&agrave;nia de Barcelona, on s&rsquo;ha celebrat la trobada.</p> <p class="rtecenter"><b>El Seminari s&rsquo;ha pogut seguir en directe a trav&eacute;s de <i>streaming</i> i amb l&rsquo;etiqueta </b><a href="https://twitter.com/hashtag/traducci%C3%B3cat?f=tweets&amp;vertical=default&amp;src=hash" target="_blank"><b>#traducci&oacute;cat</b></a><b>. Tamb&eacute; es pot recuperar en v&iacute;deo al <a href="http://www.youtube.com/canalaelc" target="_blank">CanalAELC</a> a YouTube </b><b> i es recolliran les intervencions en un volum de la col&middot;lecci&oacute; <a href="https://www.escriptors.cat/?q=publicacions_quadernsdivulgatius" target="_blank">Quaderns Divulgatius</a>.</b></p> <p align="justify">Celebrat anualment des del 1993, el Seminari sobre la Traducci&oacute; a Catalunya s'ha consolidat com una de les cites m&eacute;s importants de l&rsquo;any en l&rsquo;&agrave;mbit de la traducci&oacute; liter&agrave;ria en llengua catalana. &Eacute;s un f&ograve;rum que permet, a partir de confer&egrave;ncies, entrevistes i debats, seguir l'evoluci&oacute; de la traducci&oacute; liter&agrave;ria, cercant en cada edici&oacute; un enfocament determinat.<br /> &nbsp;</p> <p class="rtecenter"><a href="https://photos.app.goo.gl/thoQEN9YNBaiBVMA2" target="_blank"><img src="/files/CA-7847-2-COLLAGE.jpg" alt="" width="450" height="450" /><br /> Cliqueu per veure l'&agrave;lbum de fotografies</a>.</p> <p align="justify">En aquesta ocasi&oacute;, el Seminari duia per t&iacute;tol &laquo;Escrius o tradueixes?&raquo;, un tema &laquo;ben suc&oacute;s que t&eacute; molt a veure amb aquell equilibri idiosincr&agrave;tic de la traducci&oacute; entre la submissi&oacute; i la rebel&middot;li&oacute; creativa&raquo; en paraules de <b>Jordi Mart&iacute;n Lloret</b>, vicepresident de l&rsquo;AELC pel Principat i coordinador del Seminari. <b>Meritxell Cucurella-Jorba</b> ha estat l&rsquo;encarregada de presentar Adri&agrave; Pujol, que ha pronunciat la confer&egrave;ncia &laquo;Escriure traduint&raquo;. D&rsquo;ell ha dit que &eacute;s un <i>enfant terrible</i> que es pregunta coses i que preguntant-se-les, fa que ens les preguntem nosaltres, amb el sol prop&ograve;sit de gosar d&rsquo;entendre el m&oacute;n. Antrop&ograve;leg, escriptor i traductor, ha publicat uns quants llibres d&rsquo;escriptura personal&iacute;ssima i ha tradu&iuml;t obres importants, contribuint a la &laquo;felicitat col&middot;lectiva&raquo;. Per Cucurella-Jorba, Pujol &laquo;s&rsquo;ha guanyat el respecte de lectors i de cr&iacute;tica de llibre a llibre, d&rsquo;irrever&egrave;ncia a irrever&egrave;ncia&raquo;. La cita de Joan Fontcuberta &laquo;traduir &eacute;s fer de camale&oacute;&raquo;, li ha servit a la presentadora per afegir que &laquo;hi ha camaleons que escullen colors diferents&raquo; perqu&egrave; ser traductor &eacute;s tamb&eacute; ser &laquo;triador&raquo;, ser &laquo;tra&iuml;dor&raquo;. La traducci&oacute; de <i>L&rsquo;Eclipsi</i> de G. Perec que ha fet Adri&agrave; Pujol &eacute;s, ha dit Cucurella-Jorba, &laquo;un aut&egrave;ntic monument a la llengua&raquo;.</p> <p class="rtecenter"><a href="https://photos.app.goo.gl/thoQEN9YNBaiBVMA2" target="_blank"><img src="/files/CA-7902-2.jpg" alt="" width="450" height="338" align="absMiddle" /></a><br /> <span style="font-size: smaller;">Meritxell Cucurella-Jorba i Adri&agrave; Pujol.<br /> </span></p> <p align="justify"><span style="font-size: larger;"><b> Llegir, escriure, traduir: emparaular el m&oacute;n</b></span><br /> <b>Adri&agrave; Pujol</b> ha explicat que ell &eacute;s autodidacta i que escriu i tradueix a banda de la feina amb qu&egrave; paga les factures. Ha comen&ccedil;at dient que des del seu punt de vista, la pregunta &laquo;Escrius o tradueixes?&raquo; nom&eacute;s admet &laquo;una resposta personal per a cadasc&uacute;&raquo;, i que ell nom&eacute;s es veu amb cor de plantejar-la des d&rsquo;un punt de vista rom&agrave;ntic i ingenu, i a trav&eacute;s de digressions.</p> <p align="justify">&laquo;Llegir &eacute;s el primer acte &lsquo;traductiu&rsquo; que jo recordo&raquo;, ha dit, perqu&egrave; com a acte de creixement personal &eacute;s un acte &laquo;traductiu&raquo;. Per aix&ograve;, aquest &laquo;interpretar&raquo; el m&oacute;n que representa la paraula escrita &eacute;s la matriu d&rsquo;escriure i traduir. &laquo;No es pot escriure ni traduir res amb un m&iacute;nim de gr&agrave;cia&raquo;, ha dit,&nbsp; si abans no s&rsquo;ha estat lector i s&rsquo;ha apr&egrave;s a &laquo;emparaular el m&oacute;n&raquo;. Llegir i escriure, per tant, s&oacute;n dos actes connaturals que formen part d&rsquo;una mateixa lit&uacute;rgia.</p> <p align="justify">Adri&agrave; Pujol ha afirmat tamb&eacute; que la condici&oacute; de biling&uuml;es, actius o passius, &laquo;ens predisposa als catalans a una situaci&oacute; de traducci&oacute; simult&agrave;nia constant des de petits&raquo;.</p> <div class="rtecenter"><style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }</style> <p style="margin-left: 1cm; margin-right: 1.1cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 100%" align="center"><b>Llegir i escriure s&oacute;n actes connaturals, i escriure, ent&egrave;s com a acte &laquo;traductiu&raquo; que interpreta el m&oacute;n, porta la llavor de traduir.</b></p> <p align="justify"><br /> Adri&agrave; Pujol ha continuat afirmant que llegir i escriure s&oacute;n &laquo;una experi&egrave;ncia del sagrat perqu&egrave; ens situen a un lloc que ens depassa&raquo;. Ha explicat que li sorp&egrave;n que hi hagi escriptors que no s&agrave;piguen parlar en veu alta, i ha avisat, tamb&eacute;, que no podem perdre mai de vista l&rsquo;acte &laquo;traductiu&raquo; que hi ha entre el llegir i l&rsquo;interpretar.</p> <p align="justify">Pujol ha continuat afirmant que li agraden les traduccions on es nota, de manera ponderada, l&rsquo;&agrave;nima del traductor. &Eacute;s la funci&oacute; de &laquo;m&egrave;dium&raquo; dels traductors, que se suma a la funci&oacute; &laquo;social&raquo; que fan pel fet d&rsquo;acostar-nos obres que no tindr&iacute;em ocasi&oacute; de llegir.</p> <p align="justify">&laquo;Jo segueixo traductors com qui segueix un autor, jo vull que aquella persona que ha tradu&iuml;t <i>X</i> me&rsquo;n faci m&eacute;s&raquo;, i la majoria d&rsquo;ells, ha dit, s&oacute;n traductors i escriptors. Aquesta afirmaci&oacute; li ha servit per preguntar-se si, en definitiva, la q&uuml;esti&oacute; no &eacute;s tan si escrius o tradueixes, com quin &eacute;s el grau de fidelitat a l&rsquo;original.</p> <p align="justify">A Pujol li agraden els traductors que deixen una petjada forta sobre el text, sempre que l&rsquo;empremta sigui ponderada, i la desaparici&oacute; total del traductor entre l&rsquo;autor i el text no se la pot creure. Per aix&ograve; afirma que no veu que hi hagi una gran difer&egrave;ncia entre escriure i traduir.</p> <p align="justify">Per acabar, Adri&agrave; Pujol ha esmentat el seu llibre <i>El fill del corrector</i> (Ed. Hurtado &amp; Ortega), que acaba de sortir a les llibreries i que parla sobre qu&egrave; &eacute;s la traducci&oacute; i com s&rsquo;ha de practicar, en edici&oacute; biling&uuml;e catal&agrave;-castell&agrave; amb traducci&oacute; de Rub&eacute;n Mart&iacute;n Gir&aacute;ldez.</p> <p align="center"><iframe src="https://www.youtube.com/embed/CKEq28zaIWk?rel=0" allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" width="420" height="236" frameborder="0"></iframe></p> <p align="justify"><br /> <span style="font-size: larger;"><b> Escriure, traduir, ser tradu&iuml;t, un aprenentatge constant</b></span><br /> Seguidament ha tingut lloc l&rsquo;entrevista de <b>Marina Espasa</b> a Llu&iacute;s-Anton Baulenas i Imma Mons&oacute;. Tots dos s&oacute;n escriptors i tenen obra pr&ograve;pia tradu&iuml;da a altres idiomes. A banda d&rsquo;aix&ograve;, Llu&iacute;s-Anton Baulenas t&eacute; una traject&ograve;ria considerable com a traductor, mentre que Imma Mons&oacute; ha tradu&iuml;t un sol llibre &ndash;<i>La ignor&agrave;ncia</i>, de Milan Kundera&ndash; i ella mateixa tradueix a l'espanyol els seus articles a <i>La Vanguardia</i>.</p> <p align="justify"><b>Llu&iacute;s-Anton Baulenas</b> ha comen&ccedil;at explicant que ell va comen&ccedil;ar a traduir teatre, normalment amb poques possibilitats de tenir cap rendiment econ&ograve;mic, i de mica en mica ha anat entrant en aquest &agrave;mbit i acceptant enc&agrave;rrecs per feina.</p> <p align="justify">En el cas d&rsquo;<b>Imma Mons&oacute;</b>, l&rsquo;enc&agrave;rrec de traduir Milan Kundera li va venir a petici&oacute; del mateix autor, perqu&egrave; Kundera va decidir que la primera edici&oacute; que sort&iacute;s del seu llibre fos en la traducci&oacute; catalana d&rsquo;Imma Mons&oacute;, una autora que havia llegit i que admirava. La novel&middot;la de Kundera &eacute;s, per a Mons&oacute;, una hist&ograve;ria que t&eacute; molt m&eacute;s present que qualsevol de les seves novel&middot;les.</p> <div class="rtecenter"><style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }</style> <p style="margin-left: 1cm; margin-right: 1.1cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 100%" align="center"><b>Mons&oacute; ha comentat que va gaudir molt&iacute;ssim fent la traducci&oacute; del llibre de Kundera perqu&egrave; li trobava una certa &laquo;comoditat&raquo; al fet d&rsquo;enfrontar-se &laquo;a un text que ja est&agrave; endre&ccedil;at&raquo;. </b></p> <p align="justify"><br /> Llu&iacute;s Anton Baulenas ha afirmat que ell tamb&eacute; recorda m&eacute;s algunes traduccions que ha fet que no pas les seves obres, perqu&egrave; traduint ha apr&egrave;s molt, sobretot traduint aquells autors amb qui sent una certa afinitat. Marina Espasa ha aprofitat aquesta afirmaci&oacute; per a fer la pregunta inversa: &laquo;Es poden agafar vicis, traduint una obra mal escrita? I en aquest cas qu&egrave; fas, li arregles el text a l&rsquo;autor?&raquo; Baulenas ha afirmat que aix&ograve; hauria de ser una decisi&oacute; de l&rsquo;editor, i ha reclamat m&eacute;s implicaci&oacute; per part dels editors, reclamaci&oacute; que tamb&eacute; ha compartit Mons&oacute;.</p> <p class="rtecenter"><a href="https://photos.app.goo.gl/thoQEN9YNBaiBVMA2" target="_blank"><img src="/files/CA-7980-2.jpg" alt="" width="450" height="338" align="absMiddle" /></a><br /> <span style="font-size: smaller;">Llu&iacute;s-Anton Baulenas, Marina Espasa i Imma Mons&oacute;.<br /> </span></p> <div class="rtecenter"><style type="text/css">p { margin-bottom: 0.25cm; line-height: 120%; }</style> <p style="margin-left: 1cm; margin-right: 1.1cm; margin-bottom: 0cm; line-height: 100%" align="center"><b>Quan tradueixes repetides vegades el mateix autor &ndash;ha dit Baulenas&ndash;, acabes per con&egrave;ixer b&eacute; l&rsquo;autor, per tant, t&eacute; l&ograve;gica que sigui sempre el mateix traductor qui rebi l&rsquo;enc&agrave;rrec de traduir aquell autor.</b></p> <p align="justify"><br /> Baulenas ha explicat que quan li encarreguen una traducci&oacute; es llegeix les traduccions que pot a altres idiomes, per veure qu&egrave; han fet. Excepte&nbsp; &ndash;si existeixen&ndash; la traducci&oacute; catalana anterior i la traducci&oacute; castellana, per no contaminar-se. Tamb&eacute;, si pot, intenta tenir contacte amb l&rsquo;autor, sempre que aquest sigui receptiu. Mons&oacute; ha explicat que va tenir contactes molt puntuals amb Milan Kundera mentre va traduir la seva novel&middot;la. S&iacute; que ha tingut, en canvi, molts contactes amb els seus traductors, els quals troba molt interessants i alguns dels quals han acabat amb amistat. En aquest sentit ha explicat que els traductors de les seves obres es fixen en coses que ella no havia vist.</p> <p align="justify">Mons&oacute; i Baulenas han coincidit en el fet que els traductors, en fer una lectura atenta de l&rsquo;obra, troben errors que s&rsquo;escapen a l&rsquo;autor, a l&rsquo;editor i al corrector. Una feina, en paraules de Baulenas, que hauria de fer el corrector d&rsquo;estil, una figura que avui en dia ja no existeix.</p> <p align="justify">Espasa ha preguntat a continuaci&oacute; a Mons&oacute; si reconeix el seu estil en les traduccions dels seus llibres o si hi nota molt l&rsquo;estil del traductor. Mons&oacute; ha dit que ha llegit les seves traduccions al franc&egrave;s i s&iacute; que s&rsquo;hi reconeix, per&ograve; de tota manera no se&rsquo;n preocupa gaire perqu&egrave;, com a autora, confia en el proc&eacute;s de producci&oacute; dels llibres, i una vegada el llibre ha vist la llum ella no hi t&eacute; res a dir, perqu&egrave; deixa de ser seu i passa a ser del lector. Quan s&rsquo;autotradueix es dona molta llibertat i, en els casos dels seus articles a <i>La Vanguardia</i>, s&rsquo;autoversiona quan li conv&eacute;. En canvi, Baulenas ha dit que no es vol autotraduir per por precisament a versionar-se i perqu&egrave; no se sent plenament c&ograve;mode escrivint en espanyol.</p> <p align="justify">Baulenas ha explicat, despr&eacute;s, que com a traductor s&rsquo;ha trobat amb m&eacute;s problemes amb els editors que no pas com a autor, en temes com els drets d&rsquo;autor o per fer feines que ultrapassaven la seva obligaci&oacute; com a traductor.</p> <p align="center"><iframe src="https://www.youtube.com/embed/5kdhMZ51rfw?rel=0" allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" width="420" height="236" frameborder="0"></iframe></p> <p align="justify"><br /> <span style="font-size: larger;"><b> Escriure i traduir: el dia a dia de compaginar tasques</b></span><br /> Despr&eacute;s d&rsquo;una pausa s&rsquo;ha repr&egrave;s el Seminari amb una taula rodona que ha portat per t&iacute;tol &laquo;Creaci&oacute; i creativitat: que el traduir no ens faci perdre l&rsquo;escriure&raquo;, amb Alba Dedeu, Yannick Garcia, Txema Mart&iacute;nez Ingl&eacute;s i Tina Vall&egrave;s moderats per <b>Marta Marfany</b>.</p> <p align="justify">La primera intervenci&oacute; ha estat d'<b>Alba Dedeu</b>, per explicar que va comen&ccedil;ar a escriure de ben petita. Va estudiar tota la carrera sencera de Medicina tot i que des del primer any sabia que no li agradava. Despr&eacute;s d&rsquo;exercir la medicina durant any i mig, va deixar-la per estudiar traducci&oacute; jurada i per escriure. Amb el seu primer llibre de relats, <i>Gats al parc</i>, Dedeu va rebre el Premi Merc&egrave; Rodoreda i aquest fet la va esperonar a continuar. Dedeu ha explicat que va aprendre r&agrave;pid que una part de la feina de l'escriptor i traductor &eacute;s tractar amb editors, amb correctors, acceptar cr&iacute;tiques i implicar-te en la promoci&oacute; del teu text. Dedeu ha dit que amb el temps ha sabut defensar les seves opcions estil&iacute;stiques davant del que considera criteri personal del corrector. Sobre el fet de compaginar escriptura i traducci&oacute; Dedeu ha explicat que va comen&ccedil;ar a traduir perqu&egrave; ella mateixa va proposar traduccions, com ara<i> </i>les <i>Cartes</i> de Gramsci a l&rsquo;Editorial de 1984 i <i>Emma</i> de Jane Austen a Adesiara. Ha dit que li costa compaginar traducci&oacute; i escriptura, perqu&egrave; si es passa tot el dia traduint asseguda a l&rsquo;escriptori, quan acaba li ve de gust sortir a fer esport en lloc de posar-se a escriure, i a m&eacute;s, li costa sortir del m&oacute;n de l&rsquo;autor que est&agrave; traduint per posar-se en el seu. Dedeu tamb&eacute; ha explicat que li costa traduir autors que escriuen molt diferent de com ho faria ella.</p> <p align="justify">A continuaci&oacute; <b>Yannick Garcia</b>, poeta, narrador, traductor i int&egrave;rpret, ha explicat que quan era estudiant de traducci&oacute;, fa uns vint anys, venia als Seminaris sobre la Traducci&oacute; que llavors se celebraven a Vilanova i la Geltr&uacute;. En aquest sentit ha animat els estudiants presents a la sala afirmant que els traductors poden ser &laquo;mitjanament feli&ccedil;os&raquo; amb la seva vida i explicant que &eacute;s molt dif&iacute;cil dedicar-se exclusivament a la traducci&oacute;, per&ograve; que si tot va b&eacute;, podran fer diverses feines totes relacionades amb les diverses facetes del m&oacute;n literari. Ha explicat que va comen&ccedil;ar escrivint poemes de ben petit, i despr&eacute;s d'estudiar la carrera de Traducci&oacute; i d'interpretaci&oacute; a la Universitat Pompeu Fabra es va dedicar a fer traduccions t&egrave;cniques i al m&oacute;n de la doc&egrave;ncia fins que de mica en mica va anar fent traduccions liter&agrave;ries. Ha dit que es pren la llengua com una mena de laboratori, fent provatures amb m&eacute;s o menys d'&egrave;xit, i el temps l'ha tornat m&eacute;s flexible a l'hora de modificar coses fins al punt de considerar els llibres com una mena d'&laquo;obra col&middot;lectiva&raquo; pel fet que passen pel criteri d'editors i correctors. Garcia tamb&eacute; ha explicat que ara hi ha tot un seguit d'editorials molt m&eacute;s receptives a les propostes i molt m&eacute;s curoses amb la llengua, i aix&ograve; afavoreix que pugui incloure amb m&eacute;s freq&uuml;&egrave;ncia, a les traduccions, les solucions que aplica als seus llibres, i viceversa.<br /> &nbsp;</p> <p class="rtecenter"><a href="https://photos.app.goo.gl/thoQEN9YNBaiBVMA2" target="_blank"><img src="/files/CA-8047-2.jpg" alt="" width="450" height="338" align="absMiddle" /></a><br /> <span style="font-size: smaller;">D'esquerra a dreta: Txema Mart&iacute;nez, Alba Dedeu, Marta Marfany, Yannick Garcia i Tina Vall&egrave;s.<br /> </span></p> <p align="justify"><b>Txema Mart&iacute;nez</b> &eacute;s poeta, articulista, cr&iacute;tic literari i traductor. &Eacute;s el cap de l'edici&oacute; en catal&agrave; del diari <i>Segre</i>, i sobre aquesta faceta seva ha dit que la feina di&agrave;ria ingent de traduir de manera immediata centenars de milers de paraules &eacute;s una feina apassionant que el situa &laquo;a l'avantguarda de la traducci&oacute;&raquo; perqu&egrave; moltes vegades ha de traduir paraules noves de diversos idiomes. En aquest sentit, ha dit que els periodistes sovint arriben a una mena de consens quan apareixen paraules aix&iacute; que potser anys m&eacute;s tard entren al diccionari. Pel que fa a la traducci&oacute; m&eacute;s liter&agrave;ria, Txema Mart&iacute;nez va fer algunes traduccions puntuals mentre tradu&iuml;a per passi&oacute;, sense presses. Aix&iacute; va ser com va comen&ccedil;ar a dedicar-se a les traduccions dels <i>Sonets</i> de Shakespeare, fins que va acabar traduint 154 Sonets de Shakespeare, respectant la m&egrave;trica i la rima, una feina magn&iacute;fica que considera &laquo;una de les experi&egrave;ncies m&eacute;s meravelloses de la meva vida&raquo; per la qual va dedicar-hi tretze anys. Ha afirmat que les traduccions que ha fet han &laquo;contaminat&raquo; la seva pr&ograve;pia poesia a nivell sem&agrave;ntic i sint&agrave;ctic, i que ho troba un bagatge i un aprenentatge impagables. Aix&iacute; i tot, la cosa que m&eacute;s l'ha ajudat a traduir durant tots aquests anys amb paci&egrave;ncia ha estat l'honestedat de constatar que mai podr&agrave; estar a l'altura de Shakespeare, un fet l'ha ajudat a estar &laquo;de peus a terra&raquo; quan tradueix i quan escriu poesia.</p> <p align="justify"><b>Tina Vall&egrave;s</b> &eacute;s escriptora, articulista, correctora i traductora &ndash;exclusivament del castell&agrave; al catal&agrave;&ndash;. Ha comen&ccedil;at responent la pregunta del Seminari, &laquo;Escrius o tradueixes?&raquo;, comentant que tradueix perqu&egrave; &eacute;s feina i escriu quan pot. Guanyar-se la vida escrivint &eacute;s molt dif&iacute;cil, ha dit, per aix&ograve; es dedica a la traducci&oacute;, fa de correctora editorial i d'articulista per a <i>Vilaweb</i>. S&oacute;n feines que li permeten estar a prop de la literatura i de la llengua, i que li permeten, a hores robades, dedicar-se a escriure. Despr&eacute;s de llicenciar-se en Filologia catalana va fer un intent de dedicar-se a l'ensenyament, per&ograve; va adonar-se que no feia per ella. Aix&iacute; doncs va entrar de bec&agrave;ria al Grup 62 fent-hi diverses tasques fins que de mica en mica va comen&ccedil;ar a traduir i a corregir. A l'inici, ha dit, feia les traduccions sense signar-les, un ab&uacute;s que passa amb m&eacute;s freq&uuml;&egrave;ncia en la combinaci&oacute; castell&agrave;-catal&agrave; que en les altres. Escriure &eacute;s la seva parcel&middot;la de llibertat, i el fet de traduir i corregir &eacute;s important per la seva faceta d'autora perqu&egrave; &laquo;&eacute;s com fer gimn&agrave;stica, fer m&uacute;scul literari&raquo;.</p> <p align="center"><iframe src="https://www.youtube.com/embed/pKkX2EQ_77U?rel=0" allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="" width="420" height="236" frameborder="0"></iframe> &nbsp;</p> <p align="justify">Despr&eacute;s d'un debat molt din&agrave;mic amb diveserses consideracions entre els membres de la taula i la participaci&oacute; del p&uacute;blic, ha acabat el vint-i-sis&egrave; Seminari amb la sensaci&oacute; que el tema donaria per moltes m&eacute;s hores de debat. Com a cloenda del Seminari, alguns dels assistents s'han reunit al pati de les dones del CCCB per fer una fotografia de grup.</p> <p class="rtecenter"><a href="/files/CA-8234-2.jpg" target="_blank"><img src="/files/CA-8234-2.jpg" alt="" width="450" height="338" /></a></p> <p align="justify">L'AELC ha repartit entre els assistents el Quadern Divulgatiu n&uacute;mero 58, que recull les pon&egrave;ncies del Seminari de l'any anterior &ndash;disponible en format digital <a href="/?q=publicacions_quadernsdivulgatius" target="_blank">des d'aquest enlla&ccedil;</a>&ndash;, a m&eacute;s de bol&iacute;grafs i bosses amb la imatge que l'AELC va estrenar la tardor passada.</p> <p align="center"> <table cellspacing="4" cellpadding="4" border="1"> <tbody> <tr> <td><a href="/files/Seminari_AELC_enviament_mail_A.png"><img src="/files/Seminari_AELC_enviament_mail_A.png" title="AMPLIA" alt="" width="260" height="368" /></a></td> <td><a href="/files/Seminari_AELC_enviament_mail_B.png"><img src="/files/Seminari_AELC_enviament_mail_B.png" title="AMPLIA" alt="" width="260" height="368" /></a></td> </tr> </tbody> </table> </p> <br /> &nbsp; <br /> <p align="center"><span style="font-size:28 de febrer de 2018 larger;"><b>PARTICIPANTS</b></span></p> <p align="justify"><b>Llu&iacute;s-Anton Baulenas</b> (Barcelona, 1958) Novel&middot;lista, dramaturg i traductor. Guanyador dels principals premis literaris en llengua catalana. Obra tradu&iuml;da a m&eacute;s de vint idiomes. Tres novel&middot;les dutes al cinema. Col&middot;laborador habitual de la premsa en catal&agrave;.<br /> <br /> <b>Meritxell Cucurella-Jorba</b>, el d&iacute;graf del desitx, &eacute;s poeta, dramaturga, traductora, dinamitadora. Un &eacute;sser dif&iacute;cil d&rsquo;encasellar.<br /> <br /> <b>Alba Dedeu</b> (Granollers, 1984). Escriptora i traductora. Ha publicat dos llibres de contes: <i>Gats al parc</i> (Proa, 2011), amb el qual va obtenir el Premi Merc&egrave; Rodoreda 2010 i el Premi Cr&iacute;tica Serra d&rsquo;Or 2011, i <i>L&rsquo;estiu no s&rsquo;acaba mai</i> (Proa, 2012). Ha tradu&iuml;t, entre d&rsquo;altres, obres de Jane Austen, Gabriele D&rsquo;Annunzio, Carson McCullers i Sibilla Aleramo.<br /> <br /> <b>Marina Espasa</b> (Barcelona, 1973) &eacute;s autora de dues novel&middot;les: <i>La dona que es va perdre</i> (Emp&uacute;ries, 2012) i <i>El dia del c&eacute;rvol</i> (L&rsquo;Altra Editorial, 2016). Des de 2016 &eacute;s la Directora de l&rsquo;Oficina UNESCO Barcelona Ciutat de la Literatura de l&rsquo;Ajuntament de Barcelona. Ha tradu&iuml;t de l&rsquo;angl&egrave;s al catal&agrave;, a m&eacute;s de l&rsquo;assaig Caminar, de H. D. Thoreau, novel&middot;les de Tom Wolfe i J. W. Polidori i assajos de Jonathan Franzen, Richard Sennet, Rebecca Solnit i Virginie Despentes. &Eacute;s cr&iacute;tica liter&agrave;ria del diari <i>ARA</i> i, des de 2012, membre del jurat del Premi Documenta.<br /> <br /> <b>Yannick Garcia</b> (Amposta, 1979) &eacute;s escriptor, int&egrave;rpret i traductor. Ha publicat poesia i reculls de relats, com ara <i>Barbamecs</i> (Cosset&agrave;nia, 2011) o el Premi Documenta 2013, <i>La nostra vida vertical</i>, publicat a L&rsquo;Altra Editorial. Tamb&eacute; podem llegir contes seus a diverses antologies: <i>Els caus secrets</i> (Moll, 2013), <i>Emergencias</i> (Candaya, 2013) i <i>Punts de fuga</i> (Males Herbes, 2015). Ha tradu&iuml;t assajos, novel&middot;les i obres de divulgaci&oacute; d&rsquo;autors com George Saunders, Sherman Alexie, Lydia Davis, Neil Gaiman, Dennis Lehane, Carson McCullers, David Vann, Roald Dahl, Sylvia Plath o William Kotzwinkle.<br /> <br /> <b>Marta Marfany </b>(Barcelona, 1973) ha tradu&iuml;t narrativa d&rsquo;escriptors francesos cl&agrave;ssics i contemporanis, i tamb&eacute; c&ograve;mic i novel&middot;la<br /> gr&agrave;fica. &Eacute;s professora a la Facultat de Traducci&oacute; i Interpretaci&oacute; de la Universitat Pompeu Fabra.<br /> <br /> <b>Txema Mart&iacute;nez Ingl&eacute;s</b> (Lleida, 1972). Poeta i traductor. Ha publicat set llibres de poemes, els dos darrers <i>L&rsquo;arrel i la pluja</i> (Premi Carles Riba) i <i>Dol</i> (Premi Cavall Verd). Ha tradu&iuml;t tots els sonets de Shakespeare (Eumo, 2010) i la poesia completa de Poe (Quaderns Crema, 2016).<br /> <br /> <b>Imma Mons&oacute;</b>, nascuda a Lleida, &eacute;s autora d&rsquo;una obra liter&agrave;ria guardonada amb diversos premis, com ara el Prudenci Bertrana, el Ramon Llull, el Ciutat de Barcelona o el Premi Nacional de Cultura a la traject&ograve;ria. Tota la seva obra ha estat tradu&iuml;da al castell&agrave;, i gran part est&agrave; tradu&iuml;da al franc&egrave;s, l&rsquo;angl&egrave;s, l&rsquo;holand&egrave;s, l&rsquo;hongar&egrave;s, el portugu&egrave;s i l&rsquo;itali&agrave;. Des de fa quinze anys col&middot;labora a <i>La Vanguardia</i>.<br /> <br /> <b>Adri&agrave; Pujol i Cruells</b> (Begur, 1974). Antrop&ograve;leg i escriptor, compagina la doc&egrave;ncia amb la recerca i la museografia. Escriu al <i>Diari de Girona</i>, al <i>Nacional.cat</i> i a <i>El Pa&iacute;s</i>. Ha publicat assaig, biografia, ficci&oacute; i memorialisme. Els seus darrers llibres s&oacute;n <i>Guia sentimental de l&rsquo;Empordanet</i> (P&ograve;rtic, 2016), <i>La carpeta &eacute;s blava</i> (LaBreu, 2017) i <i>Els barcelonins</i> (L&rsquo;Aven&ccedil;, 2018). Tamb&eacute; ha traduit obra de Georges Perec, Claude L&eacute;vi-Strauss i Louis Calaferte.<br /> <br /> <b>Tina Vall&egrave;s</b> (Barcelona, 1976). Quan no escriu ella, corregeix o tradueix el que escriuen els altres. Ha publicat dues novel&middot;les, <i>Maic</i> (Baula, 2011) i <i>La mem&ograve;ria de l&rsquo;arbre</i> (2017, Premi Llibres Anagrama), tres reculls de relats,<i> L&rsquo;aeropl&agrave; del Raval</i> (LaBreu, 2006), <i>Un altre got d&rsquo;absenta</i> (LaBreu, 2012) i <i>El par&egrave;ntesi m&eacute;s llarg</i> (Proa, 2013, Premi Merc&egrave; Rodoreda de contes i narracions), i quatre contes infantils: <i>Bocabava</i> (Petit Fragmenta, 2016), <i>Totes les pors</i> (La Galera, 2016), <i>La marieta sense taques</i> (Bamb&uacute;, 2017) i <i>Crec</i> (Kireei, 2017). La seva obra ha estat tradu&iuml;da al castell&agrave;, al polon&egrave;s i al portugu&egrave;s, i properament al franc&egrave;s i al gallec.</p> </div> </div> </div> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 01-03-18

    Jaume Cabré: Kulturhuset Stadsteaterns International Literary Prize, per la traducció al suec a cura de Jens Nordenhök de la seva novel·la Jo confesso (Jag bekänner). [Més informació]

  • 22-02-18

    L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana celebrarà a València la «Nit de les Lletres Catalanes», una vetlada en què autors i lectors compartiran taula al voltant de la literatura catalana actual feta per autors valencians.

    La iniciativa, que arriba enguany a la 10a convocatòria, consisteix en un sopar amb presentació, mostra, venda i signatures de llibres publicats en valencià des de l'any 2017, amb la participació dels seus autors.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">22 de febrer de 2018</span></div> <br /> <p align="center"><b> L'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana ha celebrat a Val&egrave;ncia la &laquo;Nit de les Lletres Catalanes&raquo;, una vetlada en qu&egrave; autors i lectors han compartit taula al voltant de la literatura catalana m&eacute;s actual feta per autors valencians.</b></p> <p align="justify">La iniciativa, que arriba enguany a la desena convocat&ograve;ria, consisteix en un sopar amb presentaci&oacute;, mostra, venda i signatures de llibres publicats en valenci&agrave; des de l'any 2017, amb la participaci&oacute; dels seus autors.</p> <p align="justify">La Nit de les Lletres Catalanes &eacute;s una ocasi&oacute; perqu&egrave; lectors i autors compartisquen una vetlada amb la literatura catalana m&eacute;s actual feta des del Pa&iacute;s Valenci&agrave; com a gran protagonista. Una trobada en qu&egrave; els autors esdevenen al mateix temps protagonistes i espectadors, i en qu&egrave; els espectadors poden con&eacute;ixer de primera m&agrave;, com a lectors, les &uacute;ltimes novetats liter&agrave;ries en la nostra llengua. El poeta Vicent Penya ha presentat l'acte i hi han participat una cinquantena de persones.</p> <p align="justify">L'acte compta amb el suport de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes i amb la col&middot;laboraci&oacute; d'Acci&oacute; Cultural del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, la llibreria Fan Set &ndash;que ha posat a la venda els llibres presentats&ndash;, i la Societat Coral El Micalet.</p> <p class="rtecenter"><a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/reivindicacio-i-molta-literatura-a-valencia/" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/Captura-de-pantalla-2018-02-22-a-las-9.27.29-22092819.png" alt="" width="450" height="238" /></a><br /><span style="font-size: smaller;">Foto de fam&iacute;lia dels autors participants a la Nit de les Lletres Catalanes 2018.</span></p> <p align="justify">Llegiu la cr&ograve;nica que n'ha fet N&uacute;ria Cadenes per a <a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/reivindicacio-i-molta-literatura-a-valencia/" target="_blank"><b><i>Vilaweb</i></b></a>:</p> <p class="rtecenter"><span style="font-size: larger;"><b>Reivindicaci&oacute; i molta literatura a Val&egrave;ncia</b></span></p> <p align="justify">Ha arribat als deu anys exhibint diversitat i molt bona salut: la Nit de les Lletres Catalanes s&rsquo;ha celebrat, com ja &eacute;s tradicional, a la Societat Coral El Micalet, a Val&egrave;ncia. &Eacute;s un acte ideat per l&rsquo;activista Sim&oacute; Aguilar i que, des de la seva desaparici&oacute;, organitza l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana (AELC). La mec&agrave;nica &eacute;s senzilla i efectiva: trobar-se, compartir taula i presentar als col&middot;legues de lletra el llibre o els llibres publicats durant l&rsquo;any anterior. Per fer-ho, cadasc&uacute; t&eacute; un micr&ograve;fon i tres minuts, comptats amb un ic&ograve;nic petit rellotge de sorra. Fins que sona la campaneta, i donem fe de l&rsquo;exactitud amb qu&egrave; la gent de lletra accepta el mandat del temps, hi ha qui llegeix un text preparat o qui improvisa, qui relata la g&egrave;nesi d&rsquo;un poema o comparteix un relat o declama o canta: tamb&eacute; aqu&iacute; la creativitat t&eacute; colors i formes diverses.</p> <p align="justify">Com que la literatura, i qui la fa, &eacute;s expressi&oacute; del temps i de l&rsquo;espai que li ha tocat, enguany la reivindicaci&oacute; ha continuat formant part de la trobada cultural: &lsquo;Presos pol&iacute;tics, presos de llibertat d&rsquo;expressi&oacute;, censura d&rsquo;exposicions i de llibres, multes, persecuci&oacute; de l&rsquo;educaci&oacute; i de la llengua, amenaces als mitjans no afins&hellip; Benvinguts a la Turquia occidental!&rsquo;, s&rsquo;exclamava Vicent Penya, membre de la junta de l&rsquo;AELC, durant la presentaci&oacute; de l&rsquo;acte. I &eacute;s que, junt amb la pot&egrave;ncia de la nostra literatura tamb&eacute; al Pa&iacute;s Valenci&agrave;, les intervencions han compartit igualment la den&uacute;ncia del &lsquo;continu assetjament&rsquo; i de la &lsquo;persecuci&oacute; que les lletres catalanes pateixen per part de l&rsquo;estat espanyol&rsquo;.</p> <p align="justify">Gemma Pasqual, vice-presidenta de l&rsquo;AELC pel Pa&iacute;s Valenci&agrave;, va dedicar tamb&eacute; unes paraules de solidaritat amb el raper Valt&ograve;nyc, va denunciar la censura expl&iacute;cita i empresonadora, aix&iacute; com la que no es veu i actua per l&rsquo;efecte de la por, i va constatar com &lsquo;en els moments dif&iacute;cils pels quals hem passat al Pa&iacute;s Valenci&agrave;, els nostres companys del nord no ens han deixat mai sols. Ara nosaltres tampoc no ho farem: som una pinya&rsquo;. A la taula, junt amb la mostra dels llibres presentats, una petita pila de llacets grocs, que de seguida va quedar repartida a les solapes.</p> <p align="justify">I, havent sopat, a l&rsquo;hora del micr&ograve;fon i de la campaneta, efectivament, es va poder constatar la diversitat i la qualitat de la producci&oacute; liter&agrave;ria del 2017. En una mostra, tan sols, per&ograve; ben representativa. I un tast de la que vindr&agrave;.</p> <p align="justify">Perqu&egrave; hi va haver, atenci&oacute;: un parell d&rsquo;exclusives, quan Josep Guia i Maria Conca van mostrar la coberta de la biografia de Xavier Romeu que ben aviat veur&agrave; la llum (<i>A frec del seu nom</i>, El Jonc), o quan Josep Llu&iacute;s Roig, despr&eacute;s de presentar la novel&middot;la juvenil <i>La primera pedra </i>(Perif&egrave;ric), va llegir un tros de poema del seu proper llibre, <i>La llum del curtcircuit</i> (Bromera); alguns trios, amb Manuel Molins presentant-ne dues de teatre per a adults, <i>Poder i santedat</i> (3i4) i <i>Les veus de la frontera</i> (Pruna), i una de juvenil, <i>L&rsquo;univers (un viatge amb els superneutrins)</i> (Bromera), o amb Raquel Ricart, Carme Manuel i N&uacute;ria Cadenes compartint micr&ograve;fon en representaci&oacute; de la desena d&rsquo;autores que han ficcionat el pensador de Sueca a <i>La improbable vida de Joan Fuster</i> (3i4); hi va haver relats trepidants, amb Antoni Rubio llegint pr&agrave;cticament sense respirar una de les hist&ograve;ries del seu <i>Black Friday</i> (Sembra), contes cantats, amb Mari Carmen S&aacute;ez i<i> Les gallinetes de dol</i> i contes que arriaven des de les p&agrave;gines dels diaris, com ara el microrelat &lsquo;Pel cam&iacute; de Pinedo&rsquo;, de Josepa Montagud; hi va haver hist&ograve;ria, amb els relats er&ograve;tics transformats en la novel&middot;la que &eacute;s <i>Vestals de Roma</i> (Pag&egrave;s), d&rsquo;Encarna Sant-Celoni, o amb el post-franquisme dels relats que fan novel&middot;la a<i> Lluna crua</i> (3i4), d&rsquo;Octavi Monson&iacute;s; hi va haver assaig, amb els treballs d&rsquo;hist&ograve;ria de la sexualitat que ha escrit Albert Toldr&agrave; (&lsquo;perqu&egrave;, com deia Joan Fuster, la humanitat sencera comen&ccedil;a de cintura cap avall&rsquo;, va recordar), <i>Per la reixeta</i> (PUV) i <i>El plaer de la carn</i> (Alfons el Magn&agrave;nim) i amb el recull d&rsquo;articles socioling&uuml;&iacute;stics de Ferran Suay, <i>Parlants fets i drets</i> (Voliana), que va presentar qui n&rsquo;ha fet la compilaci&oacute;, Josep Vicent Sanxis; i hi va haver molta poesia, tamb&eacute;, amb els sonets de Rub&eacute;n Luz&oacute;n, llegits des d&rsquo;<i>Alguna cosa </i>(3i4), l&rsquo;enginy i el cop de Pere C&iacute;scar, condensat en un poema dit de mem&ograve;ria, des d&rsquo;<i>Anit sempre </i>(Buc), la calma de Mari Carme Arnau Orts des del seu <i>En el decr&eacute;ixer de la pluja</i> (Cosset&agrave;nia), la fe de Josep Ferrer Guzm&aacute;n, la passi&oacute; d&rsquo;Hermini P&eacute;rez Edo a <i>Descarnat a mossos</i> (Neop&agrave;tria), o la solidesa de Josep Mic&oacute; a <i>Creuar l&rsquo;instant</i>.</p> <p align="justify">Una molt bona mostra de la collita del 17, efectivament.</p> <p align="justify">L&rsquo;acte va comptar amb la col&middot;laboraci&oacute; d&rsquo;Acci&oacute; Cultural del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes, la Societat Coral El Micalet i la llibreria Fan Set.</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 22-02-18

    Des de l'entrada en vigor, el 2015, de la Llei Mordassa (Llei orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana), contra la qual l'AELC ja es va manifestar abans que s'aprovés, el dret fonamental a la llibertat d'expressió a l'Estat espanyol es troba greument amenaçat. Titellaires, vinyetaires i poetes han estat denunciats i, en alguns casos, jutjats i condemnats perquè les seves creacions es consideraven ofensives des del poder polític.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">22 de febrer de 2018</span></div><br /> <p align="justify">Des de l'entrada en vigor, el 2015, de la Llei Mordassa (Llei org&agrave;nica de Protecci&oacute; de la Seguretat Ciutadana), contra la qual l'AELC ja es va manifestar abans que s'aprov&eacute;s, el dret fonamental a la llibertat d'expressi&oacute; a l'Estat espanyol es troba greument amena&ccedil;at. Titellaires, vinyetaires i poetes han estat denunciats i, en alguns casos, jutjats i condemnats perqu&egrave; les seves creacions es consideraven ofensives des del poder pol&iacute;tic. Aquesta setmana, l'Audi&egrave;ncia Nacional ha condemnat el raper Valt&ograve;nyc a tres anys i mig de pres&oacute; per &quot;inj&uacute;ries a la Corona, enaltiment del terrorisme i amenaces&quot;. Ahir, la fira ARCO de Madrid va retirar una obra de Santiago Sierra que feia refer&egrave;ncia als presos pol&iacute;tics de Catalunya &quot;per evitar pol&egrave;mica&quot;, i alhora es va saber que un jutge de Madrid havia ordenat el segrest del llibre <i>Farinha</i>, del periodista Nacho Carretera, que tracta el problema del narcotr&agrave;fic a Gal&iacute;cia, per una den&uacute;ncia de &quot;vulneraci&oacute; de l'honor&quot;.</p> <p align="justify">Aix&iacute;, avui es pot afirmar que a l'Estat espanyol qualsevol creador, sigui quina sigui la disciplina art&iacute;stica a trav&eacute;s de la qual s'expressa, corre el risc que la censura atempti contra la llibertat de la seva obra i de la seva persona, cosa que sens dubte genera pors i precaucions per part dels creadors de cultura i contribueix, irremeiablement, a l'empobriment i la submissi&oacute; d'aquesta cultura i dels qui la produ&iuml;m i consumim.</p> <p align="justify">&Eacute;s per aix&ograve; que, des de l'AELC, i com a escriptors i traductors, exigim a l'Estat espanyol que rectifiqui i respecti els drets fonamentals dels seus ciutadans. Fem una crida als creadors de tot l'Estat, i especialment als creadors en llengua catalana, per tal que s'afegeixin a les mostres de suport vers les persones a les quals ja s'han vulnerat aquests drets. Fem una crida als creadors perqu&egrave; no cedeixin davant les pressions d'un Estat que pret&eacute;n instrumentalitzar la cultura en favor de l'obedi&egrave;ncia. I demanem als representants de les institucions culturals que s'impliquin en la den&uacute;ncia i la lluita contra la repressi&oacute; de les llibertats i els drets fonamentals dels creadors.</p> <p align="justify"><b>&nbsp;La Junta</b><br /> Bel Olid (presidenta), Pau Vadell (vicepresident per les Illes), Gemma Pasqual (vicepresidenta pel Pa&iacute;s Valenci&agrave;), Jordi Mart&iacute;n Lloret (vicepresident pel Principat), Maria Ant&ograve;nia Massanet (Secret&agrave;ria), Vicent Penya (tresorer), i els vocals Helena Alvarado, Pere Gomila, Laia Martinez i Lopez, N&uacute;ria Cadenes, Carles Cort&eacute;s, Octavi Monson&iacute;s, Miquel Cabal, Sebasti&agrave; Portell i Ricard Ruiz.</p> <b><br /> </b><span style="font-size: larger;"><b>Llegiu tamb&eacute;</b></span> el <a href="https://www.escriptors.cat/files/ManifestCensura_CAT.pdf" target="_blank">Manifest del Comit&egrave; Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona</a>.<br /> <br /><div class="rtecenter"><a href="https://www.escriptors.cat/files/aelc-manifest-llibertat-expressio.png" target="_blank"><img src="https://www.escriptors.cat/files/aelc-manifest-llibertat-expressio.png" alt="" width="500" height="708" /></a></div>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 20-02-18

    20 de febrer del 2018

    Les sessions de formació sobre les característiques principals de la nova gramàtica normativa de la llengua catalana es traslladen a Lleida durant el mes de març.

  • 06-02-18

    Ja són obertes les inscripcions per assistir al Seminari sobre la Traducció, que se celebrarà com cada any el primer dissabte de març. Aquesta XXVI edició porta per títol «Escrius o tradueixes?», i tindrà lloc dissabte 3 de març a partir de dos-quarts de deu del matí a l'aula 1 del CCCB de Barcelona.

    Destacat ampliat: 
    <p class="rteright"><span style="font-size: smaller;">6 de febrer del 2018</span></p> <p align="justify">Ja s&oacute;n obertes les inscripcions per assistir al Seminari sobre la Traducci&oacute;, que se celebrar&agrave; com cada any el primer dissabte de mar&ccedil;. Aquesta XXVI edici&oacute; porta per t&iacute;tol &laquo;Escrius o tradueixes?&raquo;, i tindr&agrave; lloc dissabte 3 de mar&ccedil; a partir de dos-quarts de deu del mat&iacute; a l'aula 1 del CCCB de Barcelona.</p> <p align="justify">Comptar&agrave; amb la confer&egrave;ncia inaugural &laquo;Escriure traduint&raquo;, a c&agrave;rrec d'Adri&agrave; Pujol, que ser&agrave; presentat per Meritxell Cucurella-Jorba. A continuaci&oacute; Marina Espasa entrevistar&agrave; Llu&iacute;s-Anton Baulenas i Imma Mons&oacute;, i despr&eacute;s d'una pausa tindr&agrave; lloc la taula rodona &laquo;Creaci&oacute; i creativitat: que el traduir no ens faci perdre l&rsquo;escriure&raquo;, moderada per Marta Marfany i amb Alba Dedeu, Yannick Garcia, Txema Mart&iacute;nez Ingl&eacute;s i Tina Vall&egrave;s.</p> <p align="justify">Aquest seminari, una de les cites m&eacute;s importants de l'any en l'&agrave;mbit de la traducci&oacute; liter&agrave;ria en llengua catalana, &eacute;s un espai &uacute;nic de debat pel fet que aplega professionals de la traducci&oacute;, professors i alumnes de les facultats de traducci&oacute; seg&uuml;ents: la Universitat Jaume I de Castell&oacute;, la Universitat de Vic, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, les quals col&middot;laboren activament cada any en la definici&oacute; del programa del Seminari, conjuntament amb l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana. Aquesta XXVI edici&oacute; compta, a m&eacute;s, amb el suport de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes i l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.</p> <p align="center">&nbsp;</p> <a href="/files/seminari-AELC-traduccio-03032018.pdf" target="_blank"><img src="/files/Seminari_AELC_2018.png" title="Programa Seminari Traducci&oacute;" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="300" height="424" align="left" /></a> <b>9.30 h</b><br /> <b>Recepci&oacute; i acreditaci&oacute; dels assistents</b><br /> &nbsp; <br /> <b>10.00 h</b><br /> <b>Escriure traduint</b><br /> Confer&egrave;ncia d&rsquo;Adri&agrave; Pujol<br /> Presenta Meritxell Cucurella-Jorba<br /> &nbsp; <br /> <b>11.00 h</b><br /> <b>Entrevista </b><br /> De Marina Espasa a Imma Mons&oacute; i Llu&iacute;s-Anton Baulenas<br /> &nbsp; <br /> <b>12.00 h</b><br /> Caf&egrave;<br /> &nbsp; <br /> <b>12.30 h<br /> </b><b>Creaci&oacute; i creativitat: que el traduir no ens faci perdre l&rsquo;escriure</b><br /> Amb Alba Dedeu, Yannick Garcia, Txema Mart&iacute;nez Ingl&eacute;s i Tina Vall&egrave;s. Modera Marta Marfany<br /> &nbsp; <br /> <b>14.00 h</b><br /> Clausura del Seminari<br /> <br /> <b>Dissabte 3 de mar&ccedil;<br /> Lloc: Aula 1 del CCCB</b><br /> Centre de Cultura Contempor&agrave;nia de Barcelona<br /> Montalegre, 5, de Barcelona [<a href="https://goo.gl/maps/wxotyCKqoaw" target="_blank">mapa</a>]<br /> [<a href="/files/seminari-AELC-traduccio-03032018.pdf" target="_blank">Programa en pdf</a>] <p>&nbsp;</p> <p align="center"><a href="/seminari-traduccio" target="_blank"><span style="color: rgb(255, 0, 0);"><span style="font-size: large;"><b>FES LA INSCRIPCI&Oacute;</b></span></span></a><br /> <br /> <b>Obligat&ograve;ria, places limitades.<br /> Inscripci&oacute; gratu&iuml;ta per als socis de l&rsquo;AELC i per als estudiants de les facultats de Traducci&oacute;. Altres participants: 10 &euro; (s'abonaran en efectiu abans d'entrar).<br /> &gt;&gt;S'ha reservat un restaurant per a qui vulgui quedar-se a dinar despr&eacute;s del Seminari. El preu del men&uacute; &eacute;s de 21&euro; per persona.</b></p> &nbsp;<br /> <p align="center"><span style="font-size: larger;"><b>PARTICIPANTS</b></span></p> <p align="justify"><b>Llu&iacute;s-Anton Baulenas</b> (Barcelona, 1958) Novel&middot;lista, dramaturg i traductor. Guanyador dels principals premis literaris en llengua catalana. Obra tradu&iuml;da a m&eacute;s de vint idiomes. Tres novel&middot;les dutes al cinema. Col&middot;laborador habitual de la premsa en catal&agrave;.<br /> <br /> <b>Meritxell Cucurella-Jorba</b>, el d&iacute;graf del desitx, &eacute;s poeta, dramaturga, traductora, dinamitadora. Un &eacute;sser dif&iacute;cil d&rsquo;encasellar.<br /> <br /> <b>Alba Dedeu</b> (Granollers, 1984). Escriptora i traductora. Ha publicat dos llibres de contes: <i>Gats al parc</i> (Proa, 2011), amb el qual va obtenir el Premi Merc&egrave; Rodoreda 2010 i el Premi Cr&iacute;tica Serra d&rsquo;Or 2011, i <i>L&rsquo;estiu no s&rsquo;acaba mai</i> (Proa, 2012). Ha tradu&iuml;t, entre d&rsquo;altres, obres de Jane Austen, Gabriele D&rsquo;Annunzio, Carson McCullers i Sibilla Aleramo.<br /> <br /> <b>Marina Espasa</b> (Barcelona, 1973) &eacute;s autora de dues novel&middot;les: <i>La dona que es va perdre</i> (Emp&uacute;ries, 2012) i <i>El dia del c&eacute;rvol</i> (L&rsquo;Altra Editorial, 2016). Des de 2016 &eacute;s la Directora de l&rsquo;Oficina UNESCO Barcelona Ciutat de la Literatura de l&rsquo;Ajuntament de Barcelona. Ha tradu&iuml;t de l&rsquo;angl&egrave;s al catal&agrave;, a m&eacute;s de l&rsquo;assaig Caminar, de H. D. Thoreau, novel&middot;les de Tom Wolfe i J. W. Polidori i assajos de Jonathan Franzen, Richard Sennet, Rebecca Solnit i Virginie Despentes. &Eacute;s cr&iacute;tica liter&agrave;ria del diari <i>ARA</i> i, des de 2012, membre del jurat del Premi Documenta.<br /> <br /> <b>Yannick Garcia</b> (Amposta, 1979) &eacute;s escriptor, int&egrave;rpret i traductor. Ha publicat poesia i reculls de relats, com ara <i>Barbamecs</i> (Cosset&agrave;nia, 2011) o el Premi Documenta 2013, <i>La nostra vida vertical</i>, publicat a L&rsquo;Altra Editorial. Tamb&eacute; podem llegir contes seus a diverses antologies: <i>Els caus secrets</i> (Moll, 2013), <i>Emergencias</i> (Candaya, 2013) i <i>Punts de fuga</i> (Males Herbes, 2015). Ha tradu&iuml;t assajos, novel&middot;les i obres de divulgaci&oacute; d&rsquo;autors com George Saunders, Sherman Alexie, Lydia Davis, Neil Gaiman, Dennis Lehane, Carson McCullers, David Vann, Roald Dahl, Sylvia Plath o William Kotzwinkle.<br /> <br /> <b>Marta Marfany </b>(Barcelona, 1973) ha tradu&iuml;t narrativa d&rsquo;escriptors francesos cl&agrave;ssics i contemporanis, i tamb&eacute; c&ograve;mic i novel&middot;la<br /> gr&agrave;fica. &Eacute;s professora a la Facultat de Traducci&oacute; i Interpretaci&oacute; de la Universitat Pompeu Fabra.<br /> <br /> <b>Txema Mart&iacute;nez Ingl&eacute;s</b> (Lleida, 1972). Poeta i traductor. Ha publicat set llibres de poemes, els dos darrers <i>L&rsquo;arrel i la pluja</i> (Premi Carles Riba) i <i>Dol</i> (Premi Cavall Verd). Ha tradu&iuml;t tots els sonets de Shakespeare (Eumo, 2010) i la poesia completa de Poe (Quaderns Crema, 2016).<br /> <br /> <b>Imma Mons&oacute;</b>, nascuda a Lleida, &eacute;s autora d&rsquo;una obra liter&agrave;ria guardonada amb diversos premis, com ara el Prudenci Bertrana, el Ramon Llull, el Ciutat de Barcelona o el Premi Nacional de Cultura a la traject&ograve;ria. Tota la seva obra ha estat tradu&iuml;da al castell&agrave;, i gran part est&agrave; tradu&iuml;da al franc&egrave;s, l&rsquo;angl&egrave;s, l&rsquo;holand&egrave;s, l&rsquo;hongar&egrave;s, el portugu&egrave;s i l&rsquo;itali&agrave;. Des de fa quinze anys col&middot;labora a <i>La Vanguardia</i>.<br /> <br /> <b>Adri&agrave; Pujol i Cruells</b> (Begur, 1974). Antrop&ograve;leg i escriptor, compagina la doc&egrave;ncia amb la recerca i la museografia. Escriu al <i>Diari de Girona</i>, al <i>Nacional.cat</i> i a <i>El Pa&iacute;s</i>. Ha publicat assaig, biografia, ficci&oacute; i memorialisme. Els seus darrers llibres s&oacute;n <i>Guia sentimental de l&rsquo;Empordanet</i> (P&ograve;rtic, 2016), <i>La carpeta &eacute;s blava</i> (LaBreu, 2017) i <i>Els barcelonins</i> (L&rsquo;Aven&ccedil;, 2018). Tamb&eacute; ha traduit obra de Georges Perec, Claude L&eacute;vi-Strauss i Louis Calaferte.<br /> <br /> <b>Tina Vall&egrave;s</b> (Barcelona, 1976). Quan no escriu ella, corregeix o tradueix el que escriuen els altres. Ha publicat dues novel&middot;les, <i>Maic</i> (Baula, 2011) i <i>La mem&ograve;ria de l&rsquo;arbre</i> (2017, Premi Llibres Anagrama), tres reculls de relats,<i> L&rsquo;aeropl&agrave; del Raval</i> (LaBreu, 2006), <i>Un altre got d&rsquo;absenta</i> (LaBreu, 2012) i <i>El par&egrave;ntesi m&eacute;s llarg</i> (Proa, 2013, Premi Merc&egrave; Rodoreda de contes i narracions), i quatre contes infantils: <i>Bocabava</i> (Petit Fragmenta, 2016), <i>Totes les pors</i> (La Galera, 2016), <i>La marieta sense taques</i> (Bamb&uacute;, 2017) i <i>Crec</i> (Kireei, 2017). La seva obra ha estat tradu&iuml;da al castell&agrave;, al polon&egrave;s i al portugu&egrave;s, i properament al franc&egrave;s i al gallec.</p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si