Observa, compara i tria

Molist, Pep
2001

Text premiat l'any 2002 amb el Premi Aurora Diaz-Plaja

Harry Potter ha superat amb escreix les espectatives més optimistes posades en qualsevol llibre que a més signifiqui una lectura exigent per als lectors als quals va adreçat.

Harry Potter ha fet que més que mai es parli arreu de literatura infantil i juvenil, no només entre els cercles habituals sinó també en àmbits aliens al fet literari.

Harry Potter em porta a valorar en aquest article la situació actual de la literatura i del llibre infantil a Catalunya. Per fer-ho, he cregut convenient fragmentar el món del llibre infantil i juvenil català en les diverses parts que el conformen, observar-les atentament, comparar-les amb fragments d’altres conjunts similars, triar alguns exponents de cada part i oferir-vos-els perquè els tasteu.

Una de les preguntes que molts lectors es fan en acabar els quatre volums existents de Harry Potter és: I ara què llegiré? Alguns dels exemplars citats en aquesta tria són excel.lents alternatives a les aventures del jove mag.

AUTORS:
Observa: Encara que jove, als quaranta anys, la literatura catalana per a infants ha arribat a una certa maduresa. Aquells primers autors (Vallverdú, Carbó, Sorribes,...) que als 60 van iniciar l’anomenada represa i que més tard van ser acompanyats per altres (J. Sennell, M. Canela, G. Janer Manila,...) van anar creant els models que han seguit els autors posteriors i consolidant plegats el llibre infantil en català. A l’actualitat, tots ells conformen una fornida llista d’escriptors (al voltant de cent) que escriuen per a infants des de les primeres edats fins als joves. Al costat d’autors consagrats, n’hi ha d’altres amb una important projecció:P. J. Hernàndez, A. Garcia Llorca,...
Compara: Malgrat la nodrida pedrera d’escriptors, manca un autor català amb prou projecció internacional, com ara B. Atxaga per a la literatura basca o bé E. Lindo per a la castellana, que poguem trobar en qualsevol llibreria de l’Europa occidental. Tot i que ben mirat, R. Capdevila ha fet arribar les històries de les tres bessones arreu del món.
Tria:
- Carbó, Joaquim. L’home que es va aturar davant de casa. La Galera, 98

- Hernàndez, Pau Joan. L’ombra del Stuka. Empúries, 98

- Rayó, Miquel. El camí del far. Edebé, 00

EDICIÓ
Observa: La major part d’editorials catalanes que mantenien una certa indepèndencia de les editorials en llengua castellana han passat a formar part de grans grups editorials. Les col.leccions de narrativa, naus insignia de les editorials i que aglutinen la major part de producció, se n’han resentit. Algunes col.leccions històriques han vist aturada la seva regularitat, com és el cas de L’esparver, altres han estat reestructurades, com Els grumets i d’altres s’han introduit amb força al mercat com ara Sopa de llibres.
Compara: Fa uns anys, algunes editorials optaren per eliminar les il.lustracions dels llibres de les col.leccions adreçades a les franges d’edat més altes (10-12 anys). Ara, tornen a incorporar-les i en la majoria de casos a tot color, amb edicions força acurades.
Tria: - Fernàndez Paz, Agustín. Amb els peus enlaire. Barcanova, 01
- Hernàndez, Pau Joan. Tàrik de la gran caravana. Cadí, 99
- Modiano, Patrick. Catherine. Cruïlla, 01

IL.LUSTRACIÓ
Observa: Fa cinc anys es parlava de la crisi de l’àlbum il.lustrat. Se’n publicava poc i tot eren traduccions. A nivell de l’estat espanyol, s’han gestat noves i interessants editorials (Kókinos, Kalandraka, Media Vaca,...) amb una aposta clara per l’àlbum i per autors i il.lustradors autòctons. Alguns d’aquests llibres han estat traduïts al català. Aquí, no ha aparegut cap editorial d’aquest tipus, però les ja existents també hi han apostat. Hi ha hagut iniciatives tan interessants com la convocatòria del Premi Hospital Sant Joan de Déu, un objectiu del qual és la producció d’un àlbum d’alta qualitat o bé la del Premi Tombatossals a un llibre il.lustrat.
Compara: França és de totes totes un dels models a seguir. Tan sols cal acostar-se a una llibreria de Perpinyà o Toulousse, entrar i xafardejar els calaixos plens de llibres il.lustrats. Dels que han marcat època, fins i tot hi ha edicions de butxaca, cosa que denota l’elevat nivell lector del públic francès.
Tria:
- Duran, Teresa.; Gisbert, Montse. El segle més nou del món. Tàndem, 00

- Heras, Chema; Dasilva, Kiko. En Martinet tenia ganes de fer pipí la nit de Reis. Kalandraka, 01

- Rius, Lluís.; Ginesta, Montse. Adormits. Cercle de Lectors-La Galera, 00

JOVES, NARRATIVA PER A
Observa: Tot i ocupar una limitada franja d’edat lectora que va dels 12 als 16 anys, a la novel.la juvenil és on trobem una producció més abundant: 30 col.leccions diferents podem observar en les lleixes d’una llibreria. Moltes novetats i a vegades, poca diversitat.
A la narrativa juvenil se l’ha titllat sovint de banal, d’estar feta a la mida del seu públic, i no ha estat injust. Són pocs els llibres que poden traspassar la barrera del seu any d’edició i de l’edat a la que s’adrecen. Aquests darrers anys, però, no abunden tant les novel.les anomenades d’institut i hi ha una presència una mica més diversa i fresca, amb algunes novel.les de genère força interessants
Compara: Una novel.la per a joves que a un adult li caigui de les mans a les primeres de canvi i una novel.la per a joves que li pugui regalar una bona estona de lectura.
Tria: - CRUELLS, Bartomeu. Els silencis de Derrís. Cruïlla, 00
- LEBERT, Benjamin. Crazy. Empúries, 01
- ORLEV, Uri. L’illa del carrer dels ocells. Grup Promotor, 98

LECTORS
Observa: Dins de la literatura infantil i juvenil es produeix un cas curiós. Els infants són els principals receptors, però ho són també i sovint més importants els preceptors: mestres, bibliotecaris, pares,... L’escola és un dels que hi té més paper, la que en molts casos marca l’edició. Que la linia d’un llibre sigui més correcte o més transgressora, depén sovint de l’escola. La biblioteca juga un paper més neutral, cosa que li permet recomanar seguint uns criteris més qualitatius que educatius. La familia és la que hi té un paper més directe i primordial.
Compara: L’actitud de les families enfront dels llibres. Cada vegada més hi ha un abisme més gros que separa families actives en pro de la lectura -els fills són en molts casos excel.lents lectors-, i families amb una cultura totalment audio-visual -el llibre en molts casos no té presència a les seves llars-.
Tria: - FARRÉ, Lluís. Endrapallibres. CruIlla, 01
- HARTLING, Peter. La Jette i els llibreters. Grup Promotor, 01
- MARSHALL, Rita. Odio llegir! Lumen, 95

NARRATIVA PER A PRIMERS LECTORS
Observa: La narrativa gaudeix d’una gran varietat de temes i de formats, però hi ha com un cert estancament i retrocés en la producció pròpia de contes per a les primeres edats i les intermitges. Algunes col.leccions històriques s’han tancat i no se’n creen de noves. Algunes s’han quedat sense espai en els prestatges de novetats de les llibreries, substituides pels llibres mòbils o pop-ups, de producció forània i molt més visibles. Si bé els pop-ups són un bon recurs per la introducció a la lectura, criden l’atenció especialment als no-lectors.
Compara: el joc imaginatiu que pot donar un conte amb text i il.lustracions amb el joc imaginatiu que pot donar un pop-up, amb llengüetes, desplegables,...
Tria: - BLAKE, Quentin. Belluguet. Cruïlla, 01
- CAPDEVILA, Roser. L’escola de les tres bessones. Destino, 01
- VILALTA, Jordi. Sentir el silenci. La Galera, 01

PREMIS
Observa: Els premis han esdevingut més un motor per a la captació d’originals que no pas de nous autors. Actualment és el camp de la literatura infantil amb més bona salut, sobretot pel que fa als guardons adreçats als originals per a joves i franges infantils altes. En aquests casos, hi ha una concentració excessiva que fa que els premis menys dotats econòmicament tinguin greus problemes de subsistència. Els darrers a afegir-s’hi han estat el premi Abril i el Barcanova.
Aquests darrers anys s’han creat guardons ben originals i necessaris: per a contes per a primers lectors (Comte Kurt); per a llibres il.lustrats (Mercè Llimona i Tomtatossals); per a estudis divulgatius sobre llibre infantil (Rovelló); per a articles sobre literatura infantil catalana (Aurora Díaz-Plaja); per als millors llibres segons el criteri dels joves (Protagonista jove).
Compara: El grau de coneixement i de difussió mediàtica dels premis per a adults i els infantils. Ex. Quan es concedeixen els premis Andersen –l’anomenat Nobel per a la literatura infantil- algun diari d’àmbit general se’n fa ressò?
Tria: - Alapont, Pasqual. L’ovella negra. Edebé, 01 Premi Edebé
- Chandro,Juan Carlos; Izquierdo, Gonzalo. Un somni redó. Tàndem, 01 Premi Tombatossals
- Garcia Llorca, Antoni. Ulisses, el corb. Cruïlla, 01. Premi Vaixell de Vapor

TRADUCCIONS
Observa: La literatura infantil viu una regular encara que poc arriscada traducció d’autors estrangers.
Compara: En relació a la literatura que s’escriu per a adults, s’hi produeixen dos fenòmens que la diferencien:
1. Es tradueixen sistemàticament obres d’autors castellans, fins el punt que alguns mantenen tal ambigüitat que es fa díficil saber la llengua d’origen i la literatura on adscriure’ls.
2. Es troben a faltar traduccions d’obres rares, d’origen exòtic, d’autors que generin una mica de risc. Si per a adults no hi ha cap Nobel que no hàgim pogut llegir en català o castellà, en la infantil hi ha algun Andersen que encara no hem pogut gaudir. És el cas del poeta japonès Michio Mado, premi Andersen 1994.
Tria: - Bodecker, N. M. Corre, Maria, afanya’t! Lumen, 01
- Nilsson, Per. Si truca l’Anna. Columna, 01
- Ponti, Claude. La meva vall. Coprimbo, 99

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.