La literatura mexicana més enllà de la llengua espanyola

Montemayor, Carlos
Revista Literatures Núm. 1 i 2 1998

El concepte de literatura mexicana inclou -a més de l'escrita en llengua espanyola i en llatí- la producció escrita en llengües indígenes, tant abans de la conquesta, durant la colònia i la que ara ressorgeix en diverses zones del país, malgrat el desconeixement i la desqualificació de les llengües mateixes.
L'aparició simultània d'aquests escriptors a diferents llocs del país, tot i que no coordinada en els inicis, és el resultat de l'evolució de les pròpies organitzacions indígenes i de les accions educatives que hi han anat provocant les diferents, i de vegades contradictòries, polítiques lingüístiques. Diversos assaigs assenyalen les modalitats que van anar assumint aquests processos entre els maies del Yucatan, els tzotzils i tzeltals de Chiapas, els sapotecs de l'Istmo i els diferents escriptors de diverses llengües tonals.
El treball amb diversos grups m'ha permès apreciar i avaluar alguns elements d'aquest procés, per exemple, el fort sentit col.lectiu d'alguns gèneres literaris, com ara els relats, el teatre o la cançó. Però per mostrar la potència del seu art cal, en primer lloc, l'alfabetització en llengües indígenes i la definició dels alfabets pràctics. L'escriptor indígena s'enfronta, doncs, no solament amb la creació artística, sinó amb un compromís cultural que l'obliga a replantejar-se pràcticament tot el que té a veure amb el seu idioma. Després enfrontarà altres aspectes com la formació literària.
En els viatges empresos el 1981 i 1982 vaig iniciar el taller literari en llengua maia i vaig entreveure, al costat de promotors bilingües mixes i xinantecs, que havia de ser aplicable a altres llengües indígenes de Mèxic. Vaig orientar els tallers literaris en llengües indígenes, primer cap a la delimitació sintàctica davant la llengua espanyola; en una segona fase, em vaig dedicar a la delimitació d'altres trets de les llengües indígenes: tons, sons glotalitzats, accents i, en el cas de les síl.labes, diversos valors de quantitat. En una tercera fase vam passar a la redacció i correcció de textos.
Tretze anys de feina amb diversos escriptors indígenes m'han persuadit sobre el fet que, per comprendre la literatura en llengües de Mèxic, cal anar a l'encontre de l'ordre natural de forma i cadència de les mateixes llengües i deixar de banda els supòsits que han condicionat la poesia o la literatura en les llengües modernes occidentals. Es tracta d'un altre ordre estètic, més complex, amb una gamma més àmplia de valors sonors, amb models mil.lenaris que encara continuen vius en discursos cerimonials, en conjurs, en oracions sacerdotals, en cançons, en certs relats. Des d'aquests models de composició, els escriptors indígenes actuals construeixen una nova etapa de la literatura mexicana.