Aigües tèrboles. La identitat dels escriptors - La identitat de la literatura?

Gojkovic, Drinka
Revista Literatures Núm. 3 1999

L'escriptora nord-americana Martha Nussbaum, en el llibre Justícia poètica. La imaginació literària i la vida pública, fa referència a un problema desatès fins ara: la relació entre la literatura i la vida no literària. L'autora demostra que l'educació literària fomenta una societat sensible a l'ètica. Als escriptors se'ls donava implícitament a més de la voluntat, la capacitat de ser els reguladors morals de la societat, que encaminava els estats totalitaris cap a la democràcia. Aquesta convicció encaixava en teoria amb la idea abstracta i consagrada del poder de la ploma per damunt del de l'espasa.
¿0n convergeixen realment les relacions entre escriptors i societat? La contribució dels escriptors serbis al nacionalisme, i de retruc a la guerra de Iugoslàvia, ja havia suscitat fortes reaccions entre els mateixos escriptors. El debat contenia una contradicció: entre els escriptors que no es comprometien amb el front nacionalista hi havia els qui impugnaven la necessitat de qualsevol acció contra la guerra. ¿Existeix una identitat literària específica? El compromís de l'escriptor comporta un cert ideal de neutralitat judicativa. De l'anàlisi de Nussbaum es dedueix que una obra literària és un constructe elaborat amb la interacció de diferents visions. Comprometre les emocions per discernir diferències, fer comparacions, establir relacions sense opinió preconcebuda, produeix, a més de l'efecte semàntic, l'efecte estètic de la literatura. Per a aquesta habilitat, la llengua en què s'origina no importa, sempre que l'escriptor la domini prou. A la vida pública, hauria de ser irrellevant que fos o no membre d'una nació particular. Si l'obra conté una sola visió nacional, absoluta i hipertròfica, simplement constitueix un fracàs; però les conseqüències són molt pitjors quan un escriptor amb aquesta postura comença a immiscir-se en la política. L'equilibri es restableix en el moment que accepta la responsabilitat de la paraula pública.